Poques vegades una cursa genera tanta unanimitat: ja sigui per recorregut, organització, ambient i, molt especialment, per veure un poble totalment bolcat recolzant-la. Com ells mateixos afirmen (i jo els dono la raó):: «La Cinc Cims es la cursa de tot un poble».
I jo afegiria, una d’aquelles curses que hi ha que fer almenys una una vegada a la vida (compte, que potser després t’enganxa i aniràs repetint). Una trail magnífic amb un recorregut ràpid, bonic i exigent per a aquells amb ganes de donar-se un bon tute i que té una distància curta per a aquells que volen tastar l’experiència sense por que els passi una factura impossible de pagar.
Et passo a comentar ara mateix els principals secrets que amaga els seus gairebé 26/27 km (sempre he tingut els meus conflictes amb la distància final) de costes de la Cinc Cims i els poc més de 10 de l’El Cim.
Des d’aquí vull donar les gràcies a l’organització de la cursa per facilitar-me moltes de les fotos (que podeu trobar a la web i aquí) i que serveixen de suport del text.
I per si et vols subscriu-te a la newsletter de blogmaldito 🙂
- FITXA
- BRICONSELLS
- ESTRATÈGIA CINC CIMS (27k)
- RECORREGUT CINC CIMS (27k)
- ESTRATÈGIA EL CIM (10k)
- RECORREGUT EL CIM (10k)
FITXA
- Lloc: Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)
- Horari: Diumenge, 26 d’abril.
- El Cim: 9.45 (previsió sub 1h) / 9.50 (resta)
- Cinc Cims: 10.00 (previsió sub 3h15′) / 10.05 (resta)
- Distància:
- Cinc Cims: 27 km (1.325 D+)
- El Cim: 10,2 km (340 D+)
- Terreny: 40% pista– 50% corriol – 10% asfalt
- Recorregut
- Reglament
- Avituallamients:
- Cinc Cims: 4 en carrera (líquid i sòlid) i el final.
- El Cim: 1 a carrera (líquid i sòlid) i el final.
- Temps límit:
- Cinc Cims:
- Km 13,4 (encreuament Safari): 2h15′, a las 12.15
- Km 19,4 (Sant Ponç): 3h30′, a las 13.30
- Meta: 4h15′, a las 14h25′
- El Cim:
- Km 7,5 (Can Rafel): 1h45′, a las 11.30
- Meta: 2h00′, a las 11.45
- Cinc Cims:
BRICONSELLS Cinc Cims
És un trail exigente? La llarga, nivel mig: fa falta base, fons i una mica de tècnica; la curta és muy assumible
El recorregut de la Cinc Cims combina trams de pista, corriols i senders de forma força proporcionada, té els seus moments durs però tampoc són d’agonia pura més enllà d’aquells resultants per l’acumulació de quilòmetres i alguna trepada puntual a Creu d’Aragall. Això sí, 1.250 D+, no és poca cosa encara que estigui molt ben repartit.
Amb els descensos tenim una mica de tot: la majoria són fàcils però n’hi ha alguns que sí que cal anar amb compte ja que més que ser picades (els desnivells no són d’agafar-te a les branques) sí que hi ha trams que el terreny és força trencat i brut. Pel que fa a El Cim, em sembla una prova perfecta per a aquells que volen debutar a la muntanya sense agonitzar en l’intent però sense tenir la sensació que li ofereixen un iogurt desnatat: és un recorregut que té una mica de tot i en la seva justa mesura: hi haurà moments que toqui caminar, d’altres córrer molt, una baixada t’obliga a extremar la precaució i d’altres molt més fàcils.
Quin tipus de calçat porto?
Sense cap mena de dubte: vambes de trail. Aquí sí que no te l’has de jugar: unes vambes de muntanya que tinguin una mica de tracció i que et resultin còmodes per a tot un matí crestejant per Corbera.
Serveixen també les ‘door to trail’ / Gravel, encara que hauràs d’anar amb més cura trams complicats. Hi ha una mica de terreny migtècnic però tampoc no és excessivament exigent ni extens. Al meu entendre, optar per unes mixtes d’asfalt és jugar-se-la molt (possibilitat de relliscada i de expulsar amb la puntera les roques… i veure les estrelles) en almenys tres o quatre trams de descensos. A més, aniràs tan insegur que això repercutirà en el teu ritme i acabaràs cansant-te més rectificant el pas.
Portar bastons?
No fan falta… tret que estiguis acostumat a sortir i córrer sempre amb ells. Si tens la tècnica de carrera apresa doncs, escolta, endavant. Però realment crec que a les pujades poques vegades és necessari i potser et resultin una molèstia carregar amb ells (tret que portis motxilla).
Hi ha calaixos de sortida?
Sembla estrany… però sí. A la muntanya no s’estila més enllà de carreres importants i multitudinàries (recordo haver tingut a Ultra Pirineu, CCC…), i aquí per quantitat de gent i el tipus de recorregut (hi ha estretors a mesura que t’acostes al primer cim) són molt necessaris per evitar aglomeracions. N’hi ha dos per a la Cinc Cims (27k) i dos per a El CIM (10k) que aniran sortint escalonadament cada cinc minuts i oficialment aquests són els temps d’accés:
- CINC CIMS (10k)
- Calaix 1 (9.45): previsió sub 1h
- Calaix 2 (9.50): resta
- CINC CIMS (27k)
- Calaix 1 (10.00): previsió sub 3h15′
- Calaix 2 (10.05): resta
És molt important que et col·loquis al calaix que més o menys vegis que serà el teu ritme objectiu. És important perquè al primer sender després del Pessebre Vivent i, sobretot, a la part final de l’ascens a Aragall se sol formar força tap. I els calaixos és una manera per evitar-ho en la mesura del possible.
Avituallament de carrera?
Bastant ben repartits i compleixen. Ordenats i amb tot allò necessari: aigua, isotònica, fruita, dolços i galetes. El primer arriba una mica més tard del que és habitual (algun any n’han posat un de bàsic d’aigua abans d’iniciar el sender de pujada final a la Creu d’Aragall) , però ja té una mica de sòlid; el segon i el tercer són on podràs trobar més producte; i al darrer ja éstà muntat pensant que queda poco a meta. Garn feina dels voluntaris!
- Km 8,5 (Creu d’Aragall)
- Km 13,4 (Cruïlla Safari)
- Km 19,4 (Sant Ponç)
- Km 24 (Puig Montmany)
En el cas de El Cim (10k) tindrem un durant la cursa.
Què tal la senyalització?
Zero problemes. Cinta i molts voluntaris en el recorregut situats a llocs estratègics i indicant el camí correcte. Sóc de embolicar-me sempre i aquí crec que mai m’he desviat més de 10 metres. Si no m’equivoco, hi ha cartells que indiquen els punts quilomètrics cada 5.000 metres.
Avituallament de meta?
Molt bé: un després de creuar la línia de meta i un altre al pati de l’Escola Jaume Balmes (on també es recull dorsal i hi ha els principals serveis). El primer amb aigua, isotònica, fruita y dolços (com els anteriors que hi han a la carrera); ja al pati de l’escola tindràs el teu entrepà, coca i refresc, aigua o cervesa.
Què tal funciona el guarda-robas?
Bé. Sota sostre i perfectament ordenat. Es triga una mica més per lliurar-ho en hora punta i cap cua a l’hora de recollir-ho.
Hi ha vestuaris, lavabos i dutxes?
Hi ha de tot. A l’Escola Jaume Balmes, que fa d’epicentre, hi tens tots aquests serveis. Si et mous bé, pots aconseguir anar a fer les teves necessitats sense fer cua.
ESTRATÈGIA CINC CIMS (27k)
El dividideixo en quatre parts: guardant al màxim fins al Cim d’Aragall, gaudint fins a Sant Ponç, resistint fins a Montmany… i al màxim fins a meta.
- Fins al Cim d’Aragall (salida a km 8,5). Els primers vuit quilòmetres i mig, encara que tinguin trams favorables, cal prendre’ls com si fossin una pujada continuada amb alguns descansos. Gastar el mínim possible.
- Fins a Sant Ponç (km 8,5 a km 19,4). Aquí encadenem els tres cims, per a mi, més salvables (que no menys durs: el senyol de Forrellac i els repetxons cimenters de Puig d’Agulles es pateixen a gust; Roca Foradada és el més light) i molt de terreny de cresteig al costat de baixades que combinen parts mig tècniques amb d’altres de més fàcils. Sense obcecar-se, aquí es pot córrer força bé i caminar quan toca.
- Fins a Montmany (km 19,4 a km 23,6). L’última pujada s’assembla més a la de la Creu d’Aragall que a la dels tres cims anteriors en què és llarga i penosa. A més, la part final és força exigent, d’aquelles de posar les mans als genolls per fer força. Aquí cal començar tranquil i ja al final prémer les dents.
- Fins a meta (km 23,6 a 26/27). Tram de baixada que combina parts tècniques amb altres de molt més fàcils i amb sorpresa final al trepitjar Corbera: una rampa d’aquelles que maleeixes a qui se li va acudir un regal semblant.
Aquí t’ho explico de forma resumida:
1/ Compte amb l’inici dins del poble (It’s a trap!): la sortida és rapidíssima però després arriba un tram de pujada duríssim que et pot deixar totalment sec i hipotecar-te la carrera (m’ha passat).
2/ La pujada al Cim de l’Aragall es llarga i agònica: Tret de la part final que és molt més corriolera i vertical, des que deixem la urbanització Bonrepòs fins a aquest punt ens trobarem amb una barreja de sender i pista que sempre pica cap amunt i amb terreny una mica escarpat que es mitiga amb alguns breus trams de fals pla o lleugeríssim descens.
3/ Els tres següents cims són més suportables: Que no vol dir que no tinguin els seus trams durs, tots en tenen però diguem que l’agonia dura molts menys metres. Per mi, en nivell de dificultat va en aquest ordre: Roca Foradada < Forrellac < Puig d’Agulles.
4/ La baixada a Sant Ponç hi ha que tirar de tècnica: els trams de descens ràpids però amb terreny irregular i trencat. Compte, que al final hi ha un parell de repetxons pisters mamons.
5/ La pujada al Montmany: el darrer gran escull: Més llarg del que realment és perquè les cames et van pesant, combina trams de pista amb un pendent moderada amb algun sender i un parell de repetxons finals molt durs.
6/ La baixada al poble: precaució a l’inici i al final. Baixar del Montmany a l’últim avituallament és força tècnic i perillós, després tens pista molt ràpida amb algun tram de fals pla; per finalitzar un sender recargolat on es va molt r+apid però que amb una mala petjada te’n vas a terra (m’ha passat).
7/ La recta final: un homenatge en forma de suplici. Pujada asfaltera i constant que no sembla acabar mai i que es fa més suportable pel gran ambient que hi ha aquí. Aquí ja cal donar-ho tot. Alerta a les rampes (sí, també vaig passar per això…).
RECORREGUT CINC CIMS (27k)
1/ Sortida i primers metres
FINS AL km 2
Comencem en baixada… Fixa’t bé com vas de fàcil, eh!… Doncs això després ho has de pujar al final :S… Doncs això, que comencem en baixada per després girar per un carrer força estret (compte als pilons!)… i després de cobrir el primer quilòmetre ens ve una bona pujada pel carrer de la Pau i la carretera de Barcelona que és d’aquelles que com et pillen amb tota l’emoció… Calma.
2/ Pessebre vivent i Bonrepòs
Km 2 a 4
Tram molt més favorable on ja comencem a trepitjar terra (el camí del Pessebre Vivent) que és per deixar-se emportar (també seguim trepitjant asfalt) encara que posant un punt d’atenció quan ens toqui bregar amb els corriols. cal saltar la petita riera de Corbera, res de l’altre món.
3/ Pujant a la Creu D’Aragall
Km 4 a 8,5
La primera gran pujada de la jornada, i potser la més icònica i de Cinc Cims: la més llarga i agònica arriba aviat, i això és bo. Jo aquest ascens a la mítica Creu d’Aragall el divideixo en dues parts:
- Del km 4 al km 7,7 aprox.: Sender i pista irregular (i un breu corriol d’uns 200 metres) que gairebé sempre està picant cap amunt i en alguns moments (gairebé tots els girs paellers) amb repetes considerables. Per sort, hi ha alguns trams de fals pla i lleuger descens on recupera l’alé (l’ideal seria que arribessis a ells pletòric, significaria que estàs corrent sense gastar més del necessari a les costes).
- Del km 7,7 a km 8,5. La part més vertical i escarpada. Comença amb un corriol estret i incòmode de transitar, després s’eixampla durant uns 200 metres més plàcids i després ve lo dur: el corriol de pujada final és força picat, amb alguna trepada i amb corda per si et falta suport. Segurament trobes cua aquí, així que m’ho prendria amb filosofia i calma: una mica de fre a l’inici és una marxa més per al final.
4/ Fins a Roca Foradada
Km 8,5 a 10,2
El primer avituallament està just a la Creu d’Aragall (no te’l saltis) i allà iniciem uns primers 300 metres fàcils de pista i asfalt, per després endinsar-nos durant 400 metres per un sender molt favorable i gens tècnic. Aquest sender ens deixa a la carretera que haurem de creuar (molt ben senyalitzat: ens guiaran la policia local i els voluntaris) per iniciar l’ascens a la Roca Foradada. Aquest és, per a mi, el ‘cim’ més fàcil de tots: té uns primers 100 metres que fan una mica de por (posen corda per fer la primera trepada) però després t’adones que el que queda (més o menys, mig quilòmetre) és una pujada sostinguda i amb un desnivell que no va gaire enllà.
5/ Fins al segon avituallament
Km 10,2 a 13,6
Comencem a crestejar (i a mi això m’encanta). Un tram per córrer molt que barreja pista i corriol no especialment tècnic (però a aquestes velocitats sempre cal anar amb ull) i que jo em prendria per gaudir de les espectaculars vistes sense acarnissar-me en el ritme.
6/ Conquistant el cim del Forrellac
Km 13,6 a 14,9
Després de deixar l’avituallament de la cruïlla Safari i fins que arribem a la base de l’ascens al cim de Forrellac tindrem mig quilòmetre de pista que ja pica cap amunt. Sabràs que comences la conquesta del Forrellac perquè en començar el sender hi ha un control de pas amb catifa de xip. Els primers metres són força suaus i al cap de poc es converteix en pista que va augmentant progressivament el seu desnivell envoltant el cim (mira al teu voltant: Montserrat allà al fons presidint, ME-RA-VE-LLÓS). Però hi ha un moment que girem i ja allà… Aquí ens toca pujar 300 metres força verticals per un corriol tortuós.
7/ A per el cim d’Agulles
Km 14,9 a 15,9
La baixada del Forrellac és curta (uns 300 metres) però força tècnica, cal posar molta atenció per on trepitgem. Aterrarem en un camí purament pister i pensarem que toca tranquil·litat… Doncs no, ara ve lo realment el bo: una pujada d’uns 600/700 metres constant i cada cop amb més pendent que al final es converteix en un tram de ciment on gairebé no et quedarà una altra que treure la bandera blanca i posar-te a caminar fins a dalt.
8/ Baixant a Sant Ponç
Km 15,9 a 19,4
Llargíssim i ràpid descens (tres quilòmetres) on trobarem una mica de tot: algun moment de baixada picada de les que cal fer ziga-zaga per no estimbar-se, trams més corribles però pedregosos (el que més) i algun corriol dels que et portarà de bòlit. Compte, després d’acabar el descens i encara faltant mig quilòmetre per a l’avituallament de Sant Ponç, se’ns presenten un parell de repetxons pisters no gaire llargs però que són d’aquells que fan molta ràbia perquè sembla que avances a pas de tortuga.
9/ Pujant el Montmany
Km 19,4 a 23,6
Ens endinsem a l’últim terç de la cursa i l’hem de plantejar com pujar i baixar un cim. L’ascens al Montmany és força agònic i cal prendre’l amb molta clama i reserves. Després de l’avituallament de Sant Ponç iniciarem un tram de descens una mica picat al principi que ens pot servir per anar agafant aire i estirar les cames durant els seus aproximadament 500 m de llarg. A partir d’aquí ja ens fiquem de debò amb la pujada al Montmany: primer un sender de pujada exigent d’uns 150 metres que serveix per connectar amb el tram de pista i sender ample que sempre pica cap amunt i no s’acaba mai (gairebé tres quilòmetres pujant) els últims 500 metres dels quals ens guarda el regal d’un parell de repetxons per fer-los més caminant que corrent sense avançar ni un metre.
10/ Baixant a Corbera
Km 23,6 a 25,1
Vinga, que ja gairebé tot és baixada. Baixar el Montmany és una mica suplici perquè és un tram estret, escarpat i força picat. Aquí no guanyaràs res per anar al màxim i, en canvi, perdràs molt si tens una ensopegada. Millor fer-la tranquil i ja des del quart i últim avituallament (400 metres després) posar-se amb el gas al màxim per baixar a Corbera. Això que et queda fins al poble és una primera part pistera i un final molt més corriolero, se’n va molt ràpid però els metres finals abans d’entrar a Corbera cal extremar la precaució.
11/ Fins a meta
Km 25,1 a Meta
En un gir inesperat dels esdeveniments, el que hauria de ser un passeig triomfal es converteix en un petit suplici perquè com a recta de meta ens regalen 600 metres de pujada asfaltera pel Passeig Arbres que són pura agonia. El millor, que a mesura que avançces t’ho trobaràs més ple de gent i que els 200 metres finals et faran un passadís de públic dels que hi posen la pell de gallina. A donar-ho tot.
ESTRATÈGIA EL CIM (10k)
La germana petita la divideixo en tres parts que et presento ara mateix però en resum és el de «guarda tot el que puguis fins al cim del Montmany i després al màxim fins a meta (compte amb el parany final!)»:
- Inici per Corbera Baixa (sortida a km 1,2). Tram asfalter per estirar el gran grup i situar-se bé que és al 80% en baixada i favorable però pica una mica cap amunt a carrer Casanova.
- Fins al cim del Montmany (km 1,2 a km 6,8). Pista i sender amb tendència constant a pujar però esquitxat amb curts trams de descans plans o en descens. Alguns repetexons exigents (especialment el cim del Montmany i un sender d’esglaons de roca) però que no s’allarguen gaire. És de saber anar regulant el ritme.
- Fins a meta (km 6,8 a 10,2). Tram de baixada que combina parts tècniques amb altres de molt més fàcils i amb sorpresa final al trepitjar Corbera: una rampa d’aquelles que maleeixes a què se li va acudir un regal semblant.
Aquí te lo explico a grandes rasgos:
1/ L’inicio al poble, molt més plàcid que a la Cinc Cims. Ja que no pugem a Corbera Alta i és gairebé tot el primer km en baixada. Molt ràpida i necessària per donar gas als que busquin una bona posició quan comencin els corriols.
2/ El camí de connexió al circuit de la Cinc Cims, de desnivell moderat i força corrible. Combina trams pisters i corriols (el primer arriba força aviat, sobre el km 1,5 aprox.) i de dificultat tècnica i desnivell gens exagerat (senzillament toca saber modular el ritme i prestar una mica d’atenció en algun sender de terreny complicat).
3/ La pujada al Montmany: el darrer gran escull: Combina trams de pista amb un pendent moderat amb algun sender i un parell de repetxons finals molt durs.
4/ La baixada al poble: precaució a l’inici i al final. Descendir del Montmany a l’avituallament és força tècnic i perillós, després tens pista molt ràpida amb algun tram de fals pla; per finalitzar un sender recargolat on se’n va molt ràpid però que amb una mala petjada te’n vas a terra.
5/ La recta final: un homenatge en forma de suplici. Pujada asfaltera i constant que no sembla acabar mai i que es fa més suportable pel gran ambient que hi ha aquí. Aquí ja cal donar-ho tot.
RECORREGUT EL CIM (10k)
1/ Sortida i primers metres
FINS AL km 1,2
Comencem en baixada durant 400 metres rapidíssims… i en girar a la dreta una repetxó per recordar-te que no és tot tan fàcil com semblava. Tranquil, poc després de superar aquesta pujadeta tornem a continuar baixant per asfalt pel carrer Progrés i el carrer dels Horts en un tram no gaire vistós però que serveix per anar col·locant-te en la teva posició natural dins de la grupeta abans que comencin les estretors. Se’n va ràpid però sempre guardant un punt (si busques estar davant) o deixant-te portar pensant que et toca guardar forces per quan el recorregut es posi ben dret.
2/ Comencem ja a trepitjar muntanya
Km 1,2 a 2,8
Trepitgem ja muntanya (bé, camis de terra) i ara el terreny es torna sinuós però amb tendència a pujar. 300 metres després de transitar per un camí de mida ampla ens trobem amb el primer corriol que ja pica cap amunt. I a partir d’aquí serà una successió de pujades i baixes combinant senders i corriols amples on toca anar modulant el ritme i sabent gestionar cada desnivell que es presenti.
3/ Bordejant la riera de Les Planes
Km 2,8 a 3,7
Sense complicacions. Pista sinuosa però amb poc desnivell i molt corrible, és un tram plàcid abans que arribi la matraca de debò. Per deixar-te anar si no en tens totes amb tu o donar un punt més de gas si et veus fort.
4/ Pujant el Montmany
Km 3,7 a 6,8
Ara sí que ens toca la part realment exigent de la cursa. L’ascens al Montmany és força trampós i et pot sortir car (terreny ideal per posar-se un ritme, modular-lo i anar força àgil) o creu (terreny pestós i difícil de gestionar perquè no li agafis el punt). Primer un sender de pujada exigent d’uns 150 metres que serveix per connectar amb el tram de pista i sender ample que sempre pica cap amunt i no s’acaba mai (gairebé tres quilòmetres pujant), els últims 500 metres dels quals ens guarda el regal d’un parell de repetxons amb desnivells durs que et surt més a compte fer-los caminant.
5/ Baixant el Montmany
Km 6,7 a 7,1
Vinga, que ja gairebé tot és baixada. Baixar el Montmany és una mica suplici perquè és un tram estret, escarpat i força picat. Els primers 200 metres no tenen cap mena de complicació (i són força bonics i corredors) però els següents 200 metres que desemboquen a l’avituallament són tècnics i una mica perillosos. Aquí no guanyaràs res per anar al màxim i, en canvi, perdràs molt si tens una ensopegada. Val més fer-la tranquil i extremant la precaució.
6/ Baixant a Corbera
Km 7 a 9,6
Ja després toca posar-se amb el gas al màxim per baixar a Corbera. Això que et queda fins al poble és una primera part pistera i un final molt més corriulero, se’n va molt ràpid però els metres finals abans d’entrar a Corbera cal extremar la precaució.
7/ Fins a meta
Km 9,6 a Meta
En un gir inesperat dels esdeveniments, el que hauria de ser un passeig triomfal es converteix en un petit suplici perquè com a recta de meta ens regalen 600 metres de pujada asfaltera pel Passeig Arbres que són pura agonia. El millor, que a mesura que avanços t’ho trobaràs més ple de gent i que els 200 metres finals et faran un passadís de públic dels que hi posen la pell de gallina. A donar-ho tot.
Blogmaldito és un blog amb filosofia ‘Non Profit’. Què vol dir això? Que tinc com a principi que tots els continguts són vostres a condició que no feu un ús comercial i interessat d’ells. El que faig ho faig com a hobby i des d’una perspectiva de corredor popular per a la resta de corredors i amics que em trobo a les curses. Just per això, ni puc ni vull guanyar diners amb el córrer. No accepto invitacions, ni regals. No estic en venda. Per a mi ja és un regal que us molesteu en treure una mica de temps en llegir-me, en dir la vostra i parlar d’aquesta bogeria de flipats fent la cabra pels carrers i les muntanyes.