Descobrir nous camins i corriols per muntanyes que no tens gaire trepitjades, com és el meu cas aquí (jo corretejo més la part de Navarcles, Mura i Talamanca) és sempre gratificant. I encara més si tens la sort de revisar circuits tan xulos com el de la Cursa Mont-Rodon de Matadepera, tot un repte muntanyeru condensat en poc més de 12 km de pujades i baixades pel Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.
I aquí Blogmaldito t’explico tots els seus secrets: circuit detallat km a km, estratègia per a competir-la ja sigui per si la vols fer a tope o ja sigui per salvar la jornada i alguns consells més per gaudir-la sense excedir-nos en l’agonia.
Gràcies a Cursa Mont-Rodon per varies de les fotos que acompanyen aquesta entrada.
FITXA
- Lloc: Matadepera (Vallès Occidental)
- Horari: 6 de febrer (10.00)
- Tipus de terreny: 10% Asfalt – 90% Corriol
- Recorregut i distància: 12,5 km (510 m D+)
- Reglament
- Declaració Responsabilitat COVID
- Temps límit: tancament a la 13.00 (3 hores)
- Avituallament:
- Meta: 1 en cursa i el de meta (bocata i beguda)
- Extras: Guarda-roba i dutxes
- Recollida de dorsal (plaça del Casal de Cultura de Matadepera)
- Diumenge: de 8 a 9.45
BRICONSEJOS
Foto: Facebook Cursa Mont-Rodon
Es una prova exigent? Més teca de la que sembla: pujades exigents i baixades tècniques
Encara que són poc més de 12 km i és cert que el desnivell supera els 500 metres positius (o sigui, ja bastant respectable, d’aquelles que tocarà patir pujant, però tampoc és de les més verticals), la realitat es que el traçat està dissenyat és d’aquells que sap treure tot el suc possible per fer-la retant. Les pujades estan col·locades en punts estratègics que com t’agafin a l’inici ja arribant justet de força es poden fer molt coll amunt. Però encara més complicat veig algunes baixades corrioleres a partir del km 7, bastant tècniques sobre terreny irregular i on s’ha d’anar amb compte. Per altra banda, et donen tres hores de marge per acabar-la, que em sembla un temps molt considerable per poder fer-la sense patir pels temps de tall.
Quin tipus de calçat porto?
Sense cap mena de dubte; unes de Trail amb bona adherència. Els primers tres quilòmetres et poden fer la falsa sensació que amb unes mixtes faries de sobra, però després veuràs ja pujant al Mont-Rodon i, especialment, les baixades tècniques de la segona part del circuit que aquí és important anar ben calçat. I això significa que has d’anar amb mentalitat de cursa de muntanya i portar unes vambes de trail amb la suficient adherència i suport per poder temptejar bé els terrenys més complicats.
Com està senyalitzada?
Amb cinta, guix i cartells. La cinta és abundant en tot el recorregut (de color vermell i blanc), el guix el trobaràs en punts concrets indicant l’itinerari a seguir; hi ha reforç de voluntaris en encreuaments i, a més, tindràs cartells per avisar dels perills i també de punts quilomètrics.
Em porto el meu sistema d’hidratació / aliment?
No fa falta. És una cursa curta de 12 km que a meitat de circuit posa un avituallament líquid als corredors, així que crec que estareu ben servits tenint en compte que la temperatura per aquestes dates no és gaire alta. Amb tot i això, si no estàs del tot convençut, una ampolla de mà en forma de guant et pot anar prou bé.
ESTRATÈGIA
Estratègia? No flipar-se d’inici i cura amb les baixades de la segona meitat
Tens uns primers tres quilòmetres ben tranquils, però en el moment que hem d’encarar el primer corriol (el que puja cap a Mont-Rodon, la prova canvia totalment de filosofia. Sí, és cert que encara podrem gaudir d’algun tram pister sense complicacions, però el que ens trobarem en la majoria dels casos són pujades exigents i baixades bastant tècniques que, a més, estan disposades per no tenir un moment de descans. Així que la millor estratègia és no flipar-se en cap moment, si de cas podem pensar en donar gas tot just acabar de baixar el corriol del turó El Pujol.
Aquí et detallo la prova:
- Sortida a km 3: Quasi dos km d’asfalt i un altre de pista de terra amb terreny sinuós , però tendència a pujar suau. CALMA
- Km 3 a 7: Dues pujades ben fortes i llargues i un tram de connexió tot baixada amb un curt tram que pica amunt i ja tot per camí rural . RÀPID SENSE FLIPAR-SE
- Km 7 a 10: Amb tendència a baixar per trams que combinen corriols tècnics i trams pisters, i dues pujades ben fortes encara que més curtes que les anteriors. SENSE FLIPAR-SE I REGULAR
- Km 10 a META: Baixant cap a Matadepera, amb uns primers metres tècnics i perillosos i una segona part més ràpida i tranquila. PRECAUCIÓ I RÀPID
Nota: he fet la revisió a partir del wikiloco penjat a la web de la cursa que data de 2016 i varia una mica en distància idesnivell del que posa a la fitxa tècnica.
RECORREGUT
Vermell: Dificultat alta (pujades exigents, baixades tècniques)
Taronja: Dificultat mitja (pujades de poc desnivell, baixades complicades).
Verd: Dificultat baixa (fals pla, pla o baixada fàcil)
–
1/ PRIMERS METRES DINS MATADEPERA
Fins al km 1,8
Els primers dos quilòmetres de la cursa ja et vaticinen que aquí toca pujar molt, encara que ara ho faràs de forma ben suau, per dintre del poble i trepitjant asfalt. O sigui bastant plàcid i amb l’objectiu de, a poc a poc, anar buscant un ritme còmode que de forma natural ens situï en la nostra posició dintre de la massa de corredors.
2/ FINS A LA GUIXERA
Km 1,8 a 3,2
Ja ens endinsem per dintre del Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac i deixem l’asfalt, encara que trobarem alguna pujada cimentada, per anar trepitjant pista de terra per un terreny sinuós que es deixa córrer bastant, però on hem d’afluixar quan piqui cap amunt. Keep Calm, que ara bé la part dura.
3/ PUJANT AL MONT-RODON
Km 3,2 a 4
Per arribar al pic que dona nom a la cursa haurem d’afrontar un corriol amb un terreny força irregular i amb un pendent que no és gaire agònica, però que si t’obligarà a fer-la amb molta calma. Aquí el millor que pots fer és regular i buscar un pas còmode per arribar a dalt sense sensació d’haver patit més del compte.
4/ CAMí A EL GIRBAU
Km 4 a 5,6
Tram totalment pister, encara que sinuós, amb tendència a baixar encara que ens espera un parell de trampes en forma de pujades no massa llargues, però d’aquelles que trenquen totalment el ritme. Millor no te la juguis i deixa’t portar sense flipar-te massa.
5/ PUJANT AL COLL DE LA GRUA
Km 5,6 a 7
Iniciem una llarga pujada que comença forta per un corriol pedregós i que després va combinant més corriols estrets amb trams de pista que fan de connexió. La primera meitat d’aquesta pujada és la més dreta i posteriorment va suavitzant molt fins a arribar ja fent cim on el perfil és sinuós.
6/ BAIXANT PER CAN TORRES
Km 7 a 8
Semblava que ja s’havien acabat els patiments… Però no serà així. I és que la baixada que ens toca ara és més tècnica i destralera del que en els primers metres de corriol podria fer pensar. Terreny ple de roques i molta pedra que fa de mal trepitjar i on haurem d’anar amb mil ulls per gestionar bé les nostres passes. No ens flipem.
7/ PuJANT A LA CARENA DE SALT
Km 8 a 8,6
Una d’aquelles pujades que penses que no seran obstacle en mig d’una llarga baixada i és tot just al contrari. Un corriol estret que va picant cap amunt i es va fent molt llarg si forces des de l’inici, així que millor ser una mica conservador i guardar forces pel que queda de cursa.
8/ BAIXANT AL COLLET DE PUJOL
Km 8,6 a 9,5
Aquest tram de baixada és molt més juganer i corrible que l’anterior. Podràs donar gas, però sempre tenint en compte que encara et queda una última pujada forta i que abans tindràs un repetxó d’aquells de baixar el ritme per no acabar esbufegant. Ràpid, tanmateix amb cap.
9/ PUJANT A EL TUrÓ EL PUJOL
Km 9,5 a 10
Són només 500 metres… Però quins 500 metres: els primers 300 per un tram pister que ja va picant fort cap amunt; els 200 finals per un corriol empinat i directe al cim d’El Pujol on ja la pendent és de la que fan mal a les cames. Ànims, que ja o pujarem més!
10/ BAIXANT AL TORRENT DE SALT
Km 9,5 a 10
Tot just coronar El Pujol comencem una baixada ben punyetera (ho sabràs perquè hi hauran varis cartells de l’organització avisant del perill) on hem d’anar amb molta cura fins que deixen aquest corriol trencat i trepitgem pista. A partir d’allà és una successió de trams pisters i corriols molt ràpids i ben picats cap avall.
11/ FINS A META
Km 9,5 a 10
Ara ja estem a tocar de la línia d’arribada, però abans farem un tram de la típica riera seca amb terreny irregular (algun saltet hi ha també), però que et deixa córrer de pressa, i després és tot asfalt pels carrers de Matadepera. Ja saps, gas!
