Diez kilómetros, diez euros. Pero vaya diez euros más bien invertidos que son los de los 10k de Vilafranca, una fantástica carrera de la que no se me cae los anillos por afirmar que es de los mejores 10k que te vas a encontrar en Cataluña tanto por organización (estupenda), servicios (de todo y para todos), precio y circuito (rápido para que busques marca y céntrico para que disfrutes del ambiente). De ahí que no sorprendan que agoten inscripciones.
Pocas capitales de comarca pueden alardear de tener a la vez una media maratón y un 10k que son tan bien apreciados por los corredores (y aún me falta probar sus carreras más rurales), Vilafranca puede mostrar ese hito con orgullo.
Te paso a explicar en detalle todo lo que te vas a encontrar en este 10k que tan buen sabor de boca deja en todo el que la prueba y que este año, además, será la sede del Campionat de Catalunya de Ruta 10k.
FOTOS CARLOS SÁNCHEZ
Álbum 1
Álbum 2
FOTOS ISIDRE CAMPDERRÓS
Álbum 1
FOTOS JOSEP JOAQUÍN CUSÍ
Álbum 1
Gracias a Fondistes; Carlos Sánchez y Amador Sánchez Marcos por varias de las fotos que ilustran la entrada.
- Lugar: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
- Fecha: Domingo, 26 de enero (11.00).
- Tipo: Asfalto.
- Distancia: 10 km (homologado).
- Recorrido
- Reglamento
- Cajones de salida: sub35′ · sub 40′ · sub 45′ · sub 50′ · Resto
- Liebres: 40′ · 45′ · 50′ · 55′ · 60′
- Categorías y premiación:
- 5 primera/os general
- 3 primeras/os locales
- Primera/o Casteller de Vilafranca
- Primera/o de cada categoría:
- 2000 a 2005
- 1994 1999
- 1988 a 1993
- 1982 a 1987
- 1976 a 1981
- 1970 a 1975
- 1964 a 1969
- 1958 a 1963
- 1952 a 1957
- 1946 a 1951
- 1945 y anteriores
- Obsequio: Camiseta.
- Avituallamiento:
- Km 5: agua
- Meta: agua, iso, coca, chocolate, fruta.
- Recogida dorsal:
- Sábado: 10.00 a 13.30 y de 17.00 a 20.00
- Domingo: Hasta una hora ante de la salida.
- Tiempo límite: 1h30′
- Extras: Guardarropa, fisios, vestuarios, duchas, piscina. Servicio de acogida de menores, carreras infantiles.
¿Marca? Más que posible
Ya el año pasado Carlos Castillejo bajando de 30′ demostró que esta carrera bien leída es rápida. El perfil no es que sea del todo plano (es más bien oscilante) pero los desniveles permiten no frenarse y si ir rápido modulando el ritmo a cada situación
El circuito, que se hace a doble vuelta de 5 km, es el mismo que se estrenó en 2019 y que había sido levemente modificado con la voluntad de que fuese algo más rápido (se elimina el giro de 180º cerrado y se cambia por hacerlo rodeando una rotonda, aunque la parte más del sur es, por contra, algo más revirada).
¿Estrategia? A ritmo de carrera modulando un poco la velocidad según como pique
Lo dicho, el circuito no es al 100% llano (algo que me sorprendió el año pasado cuando la corrí y que se me atragantó un poco por no poner cabeza) pero los desniveles son suaves y permite siempre ir a buen ritmo sin tener la sensación de que pierdes tiempo.
Al ser a doble vuelta, te aconsejo un de menos a más, con una primera vuelta un poco más amarrategui y una segunda ya dándolo todo. Así podrás tomar nota de por dónde pica más o menos para saber donde dar más gas o aguantar un poco el ritmo.
Algunas claves
1/ Circuito a doble vuelta. El Lo que permite que sea céntrico y haya bastante ambiente por las calles (la hora, a las 11.00 se da la salida, también ayuda).
3/ … Aunque no son clavadas en distancia. Pero es algo imperceptible: el recorrido apuesta a no hacer ningún giro cerrado de 180º para cuadrar la distancia y lo más que se permite es rodear la rotonda de la plaça Sant Fèlix. Esto significa que el circuito hace 5,01 km aproximadamente y para cuadrar la distancia y que haga 10.000 homologados la línea de meta se adelantará 2,16 m al igual que los puntos kilométricos de la segunda vuelta.
3/ Salida en suave bajada. Te permite, si consigues espacio, pillar rápido tu ritmo de carrera aunque también te puede traicionar y salir demasiado disparado. Cabeza.
4/ Perfil sinuoso pero desniveles mínimos. Se podría ir todo el rato a ritmo de carrera aunque lo mejor es saber fluctuar para no llegar al punto de agonía.
5/ Tramos de ida y vuelta. Se cruzan los que van y los que vienen y no son muy largos. Te ayudará a situar liebres y colegas
- Av. Barcelona: Ida (km 1,4 a 1,7); Vuelta (km 2,2 a 2,7)
- Carrer Igualada: Ida (km 2,7 a 3,3); Vuelta (km 3,3 a 4)
6/ Peatonal por el casco antiguo. Del km 4 al 4,8 aproximadamente.
7/ Las pendientes más exigente en plaça Jaume I. Del km 4,5 a 4,8.
8/ Recta de meta en bajada. Ya comienza unos metros antes en carrer de Joan, pero justo tras dejarla atrás y encarar la recta de meta tendremos unos 150 metros para ir a tope.
9/ Puntos kilometricos visibles en el suelo y también en alto. Y además hay control de tiempos en cada km.
10/ Los más rápidos suelen pillar a los de cola en los últimos compases de la carrera (pero ya lo tienen controlado). Muchos voluntarios y personal de organización para indicar el camino a cada uno para que no se estorben y se divide con conos y material inflable los últimos metros de carrera. En recta de meta queda la cosa así:
- 1ª vuelta: por la izquierda
- 2ª vuelta: por la derecha
Foto: Amador Sánchez Marcos
11/ Liebres 10k. Que son responsabilidad de los Fondistes (que organizan la carrera), o sea que se conocen el circuito al dedillo. Serán cinco si este año incluyen una de 60′ (aunque la información de la web es contradictoria).
- LIEBRES: 40′ · 45′ · 50′ · 55′ · 60′
12/ Y cinco cajones de salida. Muchísimos (de sobra) para una carrera de 1.500 corredores. Quizá abriría un poco más el límite de los 4 primeros para que el último no fuese tan concurrido, pero por lo demás es un lujazo:
- Sub 35′
- Sub 40′
- Sub 45′
- Sub 50′
- Sub 55′
13/ Avituallamiento de carrera bien servido: Botella de agua servida a ambos lados de la calzada unos metros después del primer paso por la meta.
14/ Avituallamiento de meta completo: Agua, isotónica, coca, chocolate y fruta. Estupendo.
EXTRAS/ Servicio de acogida de menores (de o a 12 años), carreras infantiles con inscripción solidaria (a partir de las 10.00), zona de juegos infantiles, un montón de animación por el circuito, duchas (algo lejos, en el Complex Aquàtic, pero tienes además piscina e hidromasaje), guardarropas, fisios… No le falta de nada.
___
El recorrido
Rojo: Dificultad alta (subidas exigentes o puntos críticos)
Ambar: Dificultad media (subidas cortas o de poco desnivel).
Verde: Dificultad baja (llanos o bajadas)
1/ PRIMEROS METROS
1ª VUELTA: Hasta el km 0,5
2ª VUELTA: Km 5 a 5,5
Una línea recta a doble carril y en suave bajada. Vamos, lo ideal para ya salir a por todas. Así comienza los 10k de Vilafranca. Eso sí, ten en cuenta que partirás con 1.499 corredores más a tu alrededor y que aunque hay cinco cajones de salida para que ésta sea lo más fluida posible hay que ir con un poco de cuidado al ir posicionándose. La idea es salir rápido pero sin pasarse y con cierta precaución para no molestarnos unos y otros.
2/ AMÀLIA SOLER / SANTA DIGNA
1ª VUELTA: Km 0,5 a 1,4
2ª VUELTA: Km 5 a 6,4
La vuelta es el negativo del tramo anterior y alargado unos metros más. ¿Qué significa? Pues que es en muy ligera subida pero que no debería de afectar tu ritmo de carrera si el que tienes dominado es el correcto.
3/ BUCLE DEL Molí d’En Rovira
1ª VUELTA: Km 1,4 a 2,7
2ª VUELTA: Km 6,4 a 7,7
De ida, camino al carrer Miquel Torres Carbó, la pendiente es en bajada que luego hay que remontar a la vuelta. El desnivel es suave, así que no es de bajar el ritmo (ni de aumentarlo).
4/ IDA Y VUELTA POR el carrer d’IGUALADA
1ª VUELTA: Km 2,7 a 4
2ª VUELTA: Km 7,7 a 9
Lo que en su día era un larguísimo tramo de ida y vuelta que llegaba casi hasta el barri Gener (y con algo de pendiente de subida y de bajada), ahora es un ida y vuelta recortado casi a la mitad (mejor mentalmente) y de desnivel mucho más moderado (prácticamente llano a excepción de los extremos). Ahora el giro de 180º se hace en la rotonda de la pl. Fèlix Mestre y es mucho más amplio, lo suficiente para no frenarte. Seguimos con las mismas, ritmo de carrera.
5/ ADENTRÁNDONOS POR EL CASC ANTIC
1ª VUELTA: Km 4 a 4,8
2ª VUELTA: Km 9 a 9,8
La parte más bonita del circuito la tenemos en el km final correteando por tramos peatonales, cruzando plazas y disfrutando del casco antiguo de Vilafranca. Hasta la plaça de l’Oli la pendiente es favorable y los últimos metros realmente rápidos, pero… ojo, que a la vuelta toca remontarlo y justo dando media vuelta para subir la plaça Jaume I nos encontramos la pendiente más exigente de la carrera, de aquellas que te obligan a no forzar más de la cuenta en la primera vuelta y a apretar los dientes en la segunda para no bajar el ritmo.
6/ HASTA META (O CERRANDO VUELTA)
1ª VUELTA: Km 4,8 a 5
2ª VUELTA: Km 9,8 a META
Los últimos metros son una auténtica gozada. Saliendo del carrer Sant Joan, donde ya el perfil es favorable, giramos para encara la recta de meta con un montón de gente animando en los laterales (en unos pocos metros cuadrados se sitúa el auténtico hervidero de espectadores ya que permite ver a los corredores hasta en 3 puntos distintos del recorrido) y una suave bajada para dar rienda suelta a las piernas. A tope!
___
FOTOS CARLOS SÁNCHEZ
Álbum 1: Mini 10k i Sortida 10k
_
FOTOS ISIDRE CAMPDERRÓS
_
FOTOS JOSEP JOAQUÍN CUSÍ
David,
estava apuntat a la Mitja de Terrassa, però al convocar-se a Vilafranca el campionat de Catalunya 10k, he canviat de plans. I per cert, les 1.500 places estan esgotades des de fa un parell de setmanes! De fet, vaig fer tard, però els Fondistes del Penedès han estat super amables i comprensius amb la meva condició de federat i m’han inscrit i assignat pitrall sense haver pagat encara l’inscripció. Un gran detall!
En fí, intentaré repetir el podi de l’anterior campionat, que va ser far molt poquet, a l’octubre a Sant Cugat (el calendari atlétic és així, al variar les seur, lògicament varien les dates).
No serà fàcil, però em faria molta il.lusió aconsseguir-ho en aquesta comarca, aquesta Vila on vaig viure 4 anys, els de BUP i COU, i tinc un magnífic record i carinyo dels vilafranquins. Primer cop que faig aquesta cursa, això també motiva. Per cert, com a anècdota, en aquella època era jugador d’escacs , a la Societat La Principal de Vilafranca 🙂
Res, agrair molt els teus consells, que veig que mantens de l’edició anterior, i que em seran molt útils per preparar l’estràtegia.
Per cert, em recomanaries algun restaurant amb caliu i que no em clavin per dinar amb la família després de la cursa? Tenia pensat la Bota del Racò, a la plaça de l’estació, però diumenge tanquen… Si no vols fer publi gratuita em poses un mail privat 😉 Una abraçada!
PS Et veig a Vila?
Bones, Antoni
Doncs ja em diràs què et sembla aquesta cursa, que per a mi, és un dels millors 10k dels que se celebran a Catalunya. Sobre restaurants, poc et puc ajudar. Segurament ja intueixes el perfil per haver viscut allà, a mí em sembla prou ràpida però s’ha de saber gestionar.
L’última vegada vam fer tapeo per la zona de l’esglèsia però poc més… Així que poc et puc ajudar amb aquest tema…
Molta sort i cames per diumenge.
Abraçada
David,
em queda un regust molt més agre que dolç dels 10k de Vilafranca 2020, campionat de Catalunya. Intentaré resumir, però la capacitat de síntesi no és el meu fort. Començo pels aspectes positius:
Preu: molt ajustat. 10 € per tot el que donen està molt bé.
Bossa del corredor: bé, amb catànies (dolç típic de Vilafranca), mostres de gel, protector solar, cremes… Items útils
Samarreta: corrrecte, Luanvi, que es molt lleugera. Mola. El disseny, regular. He vist alguna samarreta d’edicions passades amb molt més disseny
Calaixos: 5 per menys de 1500 corredors està força bé. Són declaratius, i en aquesta cursa ho trobo correcte perqué diria que els corredors tenen seny ( En canvi, em sembla un horror que a la Mitja BCN es pugui triar calaix sense acreditar marca. Els guiris tontets inconscients donen massa problemes a la sortida)
Organització: flexible, amb tot el que això comporta. Em van deixar inscriure’m quan la web ja tenia les inscripcions tencades. Però això va comportar problemes, que després comento
Ambient: molt bó. Circuit a doble volta, amb el que el públic es concentra i anima molt. Genial que a la sortida es faci un pilar, amb la música de les gralles. Estava tan pendent de la baixada de l’anxeneta que no esperava que el tret de sortida – fluixet – es fes abans. Sortia de molt davant, com segona o tercera fila, i em va agafar desprevingut. No va passar res 🙂
També mola molt la batucada, DJ… I bon speaker
Circuit: molt maco, passant perls llocs emblemàtics de Vilafranca, i en general passant per carrers amples. Doble volta mola perque et permet pensar en com faràs la segona volta. Ara, de pla , res. Es un continu canvi d’nclinació assumible, però que es nota. I massa gir de 180 graus. Es divertit, sí. Però marca, marca… No la veig. Dimitrijs Sergojins, de La Sansi: 29:10 a Nassos (tercer), 29:55 a Sant Antoni (primer), 30:14 a Vilafranca (tercer). No es que estigui perdent la forma, és que Nassos és molt més ràpida. Ara, hi ha gent com l’autor d’aquest blog que té millor marca la Mitja de Granollers que a BCN 😉 (igual que jo tinc sub 40 a Nou Barris i no el tinc a Bombers)
Control del circuit: distància homologada per la Federació. A mí normalment em surten en 10k 200 metres de més al GPS. En aquesta em van sortir 350, potser massa. Però no ho discuteixo. Ho accepto (ara, el meu GPS en dona sub 40 :-), malgrat corro aprofitant tangents i era una cursa còmoda. Que hi hagi parcials cada km està superbé, no ho he vist mai. Potser no cal, però mola. El que importa e sla visibilitat, i aquesta és INMILLORABLE.
Avituallament en cursa: bé, a dues bande,s encara que jo crec que hi mancaven voluntaris
Avituallament final: molt bó, amb coca, xocolata, aigua, isotònica, fruita (plàtan, poma, taronja), generossíssim per ser un 10k. Molt millor que moltes mitges, inclús maratons
Sanitaris: semblaben pocs, però vaig veure cues molt curtes. Soc partidari de deixar els polyklin només per noies i nois amb necessitats «majors», i posar urinaris de 4, que estalvien espai i temps.
Dutxes: una miqueta apartades, perpo molt bé (graduable la temperatura!! No solem tenir aquesta sort)
Servei d’atencio a menors: genial que estigui disponibler per qui ho necessiti
Cursa infantil: mola, axí es crea afecció
Premiació: molt generosa A PRIORI (després m’explico): Premis pels 5 primers absoluts (incloent metàlic!), per locals, castellers, i categories, de 6 en 6 anys. I premis pels TRES PRIMERS CLASSIFICATS (Tu en tens publicats un per categoria, però la teva entrada está publicada només un o dos dies abans de la carrera. Ara en parlaré).
Y ahora, a rajar… El meu gust agre ve per:
Premiació: va haver errors greus en la classificació, provocats perque els atletes inscrits a ultimíssima hora – no era el meu cas – no van aparèixer a la classificació. A les 12 hores la meva filla petita em truca – jo havia anat a les dutxes – tota contenta malgrat estar en plena edad del pavo perque el seu pare havia quedat tercer de categoria. Vaig a la zona de podi i, per la meva sorpresa, només s’estan entregant premis als primers de categoria. Busco la web i, per la meva estupefacció, on fa una setmana, o dos o tres dies. deia premis pels 3 primers de cada categoria , ara en deia un!!! Ho vaig comentar amb altres corredors i van coincidir que sí, que l’any passat va ser aixì i que aquest, tamgé estava publicat així al reglament. Em sembla INACCEPTABLE, POC ELEGANT I MISERABLE canviar un reglament sobre la marxa (potser perque enguany el premi eren uns diplomes enmarcats, i no tenies prous marcs?) Llàstiam no haver fet captura de pantalla per demostrar-ho, però no esperava que canviessin el reglament…
No només això, després de saber que em quedava sense pujar al podi, una hora i mitja llarga més tard veig que passo de tercer classificat a quart, amb l’aparició d’un corredor inscrit fora de termini que a més va resultar campió de la categoria. Total, que de feliç per pujar al podi al cabreig de la odiada – i que tantes vegades em toca – medalla de xocolata
Cerimònia d’entrega de premis: prevista per les 12:30, tots els problemes de classificació va compotar que l’acte comencès a les 13:00. Eren gaire bé les 14:00 quan finalment diuen els resultats del campionat de Catalunya, lògicament afectat pels errors anteriors. ja només quedaven allà quatre gats, algun d´’ells escaldat, jo mateix. Hores d’ara encara ignoro la meva posició en el campionat. Medalla no tinc, això ja ho sé . Vaig esperar perque «ya puestos»… IMPRESENTABLE . 3 hores de la meva vida i la meva familia, els meus supporters ahir, malversades per una absurda i estèril espera
Tristament , és ja habitual en campionats de Catalunya. I ès habitual en proves no cronometrades per Championchip. Tindrà el seus defectes, no és infalible, però ole Andreu Ballbé. El xip groc és FIABLE. Dorsal xip fa figa, falla, ja passa a la marató de Barcelona, per exemple. I no hi ha control dels corredors inscrits. Championchip ens té a tots ben localitzats
En fí, com diu la meva dona, «Cuando ganas te dan el premio , el honor, de forma cutre, y cuando no ganas, te hacen creer que has ganado para quitártelo después». it’s my life. Hi ha posem un 1% de corredors d’èlit, que guanyen curses. Un 94% de corredors feliços, que corren per passar-s’ho bé i potser fer marca o superar un repte,i un 5%, potser menys , de «pobres niños ricos» competitius, que sortim a correr a competir, a guanyar les nostres categòries, i som sistemàticament despreciats per la federació, les organitzacions, i fins i tot els nostres clubs en alguns casos.
Disculpa per utilitzar el teu blog, en comptes del meu, per «vomitar» tota aquesta bilis que em va quedar ahir a dins.
Ah! Vaig dinar, molt bé, a Cal Figerot, el local dels castellers de Vilafranca. Espero veure’t a Granollers. Una abraçada!
Hola, Antoni
Em sap greu escoltar això de les errades en la premiació (m’havien comentat els problemes derivats de la classificació per una altra persona i els retards en l’entrega dels premis) i que justament aquest tema enfosqui una cursa que, pel que veig, et va agradar molt (i a mi també). Jo el que tinc posat al text és tal com dius: el que ja estava al reglament cap a dimecres o dijous, desconec si abans es premiava a tres per categoria (que em semblaria just i més ‘democràtic’ en el sentit de donar reconeixement a aquells que tenen difícil estar en les primeres posicions de la taula general).
Encara i així, i sé que això no et treurà el mal sabor de boca, donar-te l’enhorabona per la marca i la posició (que sé que cada vegada és més difícil perquè el nivel va millorant cada any que passa). Sobre la distància, jo la dono per bona, al ser tan revirada i que passa per alguns carrers tancats els GPS no acaben de rutllar bé. Sobre si és més o menys ràpida, jo la ficaria a un segon grup junt amb Sant Antoni o Mercè i per darrere de Nassos, Bombers o Correbarri.
Salut i ens veiem a Granollers (encara no sé si amb càmera o a tope).
PD: prenc nota d’aquest restaurant que recomanes per quan hi vagi per allà a fer alguna cursa. Merci
David,
em veig obligat a rectificar part de la meva crítica. Un bon amic i destacat runner, en Jordi Maneu, també lector d’aquest blog, ha volgut ajudar-me i ha mirat de buscar les versions publicads del reglament dels 10k Vilafranca. Segons ell, només existeixen dues còpies antigues. Una a la cacgé de Google, del 26 de gener (el mateix dia de la cursa), i l’altra a Archive.org , del 24 d’octubre de 2017. En totes dues només es menciona un sol premi de categoria . Tenint en compte que també tu comentaves que hi havia només un premi, haig de reconèixer que probablement he estat víctima d’una ofuscació i confusió, però juraria qur jo havia vist 3 premis per categoria. Així que si algú ha llegit el meu comentari i s’ha ofès, em disculpo sincerament.
Això sí, el que no canvia és la sensació de caos i descontrol a l’entrega de premis, i la falta de respecte , UNA VEGADA MÉS, als atletes federats, que hem hagut d’esperar hora i mitja extra – gairebé 4 hores després del tret de surtida d’un 10k !!!! – respecte l’horari establert d’entrega de premis per saber si teniem o no medalla. Jo desde diumenge sé que no en tinc, sé que he quedat quart de la categoria 8M de la cursa, però 2 dies després encara no sé quina és la meva posició al Campionat de Catalunya, no s’han publicat els resultats
No trobo gens normal que els participants populars tinguin , tinguem, els nostres resultats diumenge rera diumenge als pocs minuts d’acabar una cursa, i que els federats mai sabem quan els tindrem. Pa’ eso me federo, pa’ que se burlen de mí?
En fí, perseveraré… Salutacions!
Donc en aquest cas, l’organització poca culpa té i haurien de buscar responsabilitats en la federació a l’hora de muntar les classis… S’hauran de posar les piles perquè estem palant de tot un Campionat de Catalunya.
Em sap greu, Antoni
Home, innocents, l’organització, no ho són… Perque no oblidem que tot el merder ve per no haver posat en les primeres classificacions els corredors inscrits fora de termini. I de fet, el segon de la categoria 8M té el trofeu que li correspon al primer. Aquest va ser elegant i li va deixar quedar-se’l. D’això la Federació no és responsable. Es l’organització. Aquestes coses no solen pasar quan cronometra Championchip, algú ho comentava allà…
En aquest punt tens rao. Encara i així, qualsevol empresa pot tenir el seu dia horribilis amb el cronometratge. Recordo l’any passat la que es va liar a la Lluis Companys a l’hora de repartir les categories.
David,
seria guai que a aquest blog hi hagués possibilitat d’editar els comentaris. Al meu anterior hi ha un «bé» en comptes de «vé» que em fa mal d’ulls i deteriora la meva imatge de blogger. Si us plau, corregiex-me’l 🙂
Editat 😉