Consejos exprés: La Directa Tibidabo

Un pseudo km vertical sortint d’enmig de Barcelona (des de El Farró) i arriban al punt més alt de la ciutat (el Tibidabo), però on prima l’asfalt a la muntanya, així és La Directa Tibidabo, una prova mixta que combina carrers urbans i corriols tot de pujada i de bonic, de la mà del centre excursionista de Gràcia, els responsables d’una de les marxes més mítiques de Catalunya, la Matagalls Montserrat.

I aquí Blogmaldito t’explico tots els seus secrets: circuit detallat km a km, estratègia per a competir-la ja sigui per si la vols fer a tope o ja sigui per salvar la jornada i alguns consells més per gaudir-la sense excedir-nos en l’agonia.

AH! CANAL DE BLOGMALDITO EN TELEGRAM
Y TAMBIÉN EN INSTAGRAM

Gràcies a Club Excursionista de Gràcia per algunes de les fotos que completen aquesta entrada i la informació facilitada al seu web.

FITXA

  • Lloc: Barcelona (Gràcia / Collserola)
  • Horari: 15 de mayo (9.00)
  • Tipus de terreny: 70% Asfalt – 30%  corriol
  • Recorregut i distància: 5 km (450 m D+)
  • Reglament
  • Temps límit: 1h30′
  • Avituallament:
    • Meta: Fruita, fruits secs, aigua.
  • Extras: Guarda-roba
  • Obsequi: Samarreta tècnica
  • Recollida de dorsal (Centre  Excursionista de Gràcia) 

BRICONSEJOS

Foto: Club Excursionista de Gràcia

¿Es una prova exigent? Ho és perquè, es clar, no pares de pujar, però no és de desnivells impossibles

Més de 400 metres de desnivell en 5 km… poca broma. I més i no estàs acostumat a aquest tipus de curses que pugen i pugen sense remei. Encara i així, també s’ha de dir que trepitajaràs més asfalt que corriol, que a nivell tècnic no és una prova exigent i que tens 1h30′ per completar-la (es pot fer perfectament caminant ràpid).

¿Qué tipus de calçat porto? 

untitled-1Es podria fer perfectamente ambunes Mixtes; l’ideal són unes Door To Trail. Amb unes mixtes (aquestes que fas servir per a entrenar per asfalt i pista de terra i, fins i tot, pots fer servir per competir) no hauries de tenir quasi problemes per poder-li treure suc pujant (potser tornant, que es fa amb tots els corredors junts hauries d’anar amb més cura en les zones de corriol més picada).

No obstant, per a mi l’opció ideal és el d’unes Door to Trail, aquestes de trail suau, sense gaire tac i  que fan la seva funció a la perfecció en tots dos terrenys: asfalt (tens gairebé 4 km) i pista de terra i corriols senzills.

Foto: Club Excursionista de Gràcia

¿Com està senyalitzada

Amb cinta als trams de muntanya. En la part d’asfalt hi haurà voluntaris i personal indicant el camí a seguir.

¿Em porto el meu sistema d’hidratació / aliment? 

No fa falta a no ser que t’estiguis molta estona. És una cursa curta de 5 km, amb avituallament a meta de líquid i sòlid (sobre el km 6), així que crec que no ho necessites pas. Amb tot i això, si veus que t’aniràs a prop o més d’una hora en completar-la i/o no estàs del tot convençut, una ampolla de mà en forma de guant et pot anar prou bé.

ESTRATÈGIA

¿Estratègia? Ritme moooolt còmode desde l’inici

És pujar, pujar i pujar… Amb algun minidescanset. Aquí l’èxit per arribar a meta amb plenitut de forces és la de saber guardar al principi encara ulles canya. Surt molt més a compte buscar un ritme molt còmode sempre i no forçar en els trams plans o d’una mica de baixada que conecten els diferentes trams de pujada.

Aquí et detallo la prova:

  • Sortida a km 2,5: Tram urbà que comença pujant suaument, però que a mida que s’apropa a Collserola és molt més dur.
  • Km 2,5 a 4: Corriols en pujada amb diferents percentatges de desnivell, però sempre molt exigent.
  • Km 4 a 5: zigazaga asfaltera, amb un petit i vertical tram de corriol pel mig, en pujada fins a Meta.

CIRCUIT LA DIRECTA TIBIDABO

Vermell: Dificultat alta (pujades exigents)
Taronja: Dificultat mitja (pujades de poc desnivelt).
Verd: Dificultat baixa (pla o baixada)

1/ SORTIDA I PRIMERS METRES

Fins al km 1

Des del barri de El Farró i just davant de la seu del Centre excursionista dee Gràcia tenim la línia de sortida de La Directa Tibidabo. I ja veus el que hi ha per davant: una bona pujada pel carrer Saragossa… que encara en aquest punt no és de les més exigents. En aquest inici de cursa el principal és vital no sortir massa a tope; millor si busquem un ritme còmode, amb la sensació sempre de poder donar gas si volguèssim.


2/ FINS A LA RONDA DE DALT

Km 1 a 2,5

Seguim pujant pel tram urbà de Sarrià – Sant Gervasi i ara ja els carrers que piquen cap amunt són dels que de veritat fan mal. Tan Folgueroles com Cisters tenen un desnivell positiu considerable. La sort és que entremig d’elles tenim 50 metres per recuperar l’alé. Encara i així, regulem i no forcem.


3/ TREPITJANT COLLSEROLA

Km 2,8 a 4

Deixem enrere la Barcelona urbana i ens endinsem pels corriols de l’estimada Collserola en la part més dura de la Directa Tibidabo. És un tram que no para de pujar, amb sector bastant durs i altres una mica més suau, que t’obligaran a anar dosificant l’esforç i gaudint de les vistes impressionats que tenim a 360º. Si portes pals, doncs ara és el moment de fer-los servir.


4/ FINS AL TIBIDABO

Km 4,6 a 5

Ja tot el que queda és asfalt… I pujada (què et pensaves). A més, és la més dura de tots els trams cimentats de La Directa Tibidabo encara que d’inici (fins a arribar a les guixetes del parc d’atraccions) no ho sembli. És just al girar on veurem el tros de rampa que ens tocarà afrontar fins arribar a dalt de tot… Així que a espremer les dents i a aguantar, que ja ho tenim això!

Blogmaldito a Facebook


Blogmaldito és un blog amb filosofia ‘Non Profit’. Què vol dir això? Que tinc com a principi que tots els continguts són vostres a condició que no feu un ús comercial i interessat d’ells. El que faig ho faig com a hobby i des d’una perspectiva de corredor popular per a la resta de corredors i amics que em trobo a les curses. Just per això, ni puc ni vull guanyar diners amb el córrer. No accepto invitacions, ni regals. No estic en venda. Per a mi ja és un regal que us molesteu en treure una mica de temps en llegir-me, en dir la vostra i parlar d’aquesta bogeria de flipats fent la cabra pels carrers i les muntanyes. 

Deja un comentario