69 comentarios en “A examen: Edreams Mitja de Barcelona 2019”

1. David,
   Intentaré resumir el meu punt de vista, encara que ja saps que la capacitat de síntesi – i la humilitat – no són les meves millors virtuts 😉 Començo per la conclusió: LA MITJA MARATÓ DE BARCELONA NO MEREIX L’ETIQUETA D’OR DE LA IAAF. Ei, no he corregut mai una altra cursa que en tingui aquesta distinció; però si amb el que em trobo es dona l’or, no vull ni imaginar com és el bronze, o la “xocolata”… I ara, m’ explico. Hi ha dues coses directament impresentables d’aquesta cursa. Una tercera cosa que pot anar a gustos, i una quarta, terrible, però de la que l’organització és totalment innocent.
   Primera: ja l’has esmentada, i jo també al “consejos express”. EN UNA MITJA MARATÓ NO S’HAURIA D’ADMETRE ADJUDICACIÓ DE CALAIX PER MARCA AUTO-DECLARADA. És una cursa que d’entrada és massa ràpida per permetre que qualsevol demani el primer calaix; sub 1:20 equival a córrer a 3:47 el km ( no a 3:38 com jo deia erròniament l’altre dia, gràcies Jordi Maneu per l’aclaració  ). És un ritme molt viu per permetre que algú surti d’aquest calaix al “trot de garrinet”, com va passar l’any passat, ha passat enguany , i passarà l’any que ve si l’organització no hi posa remei.
   Entenc que disposar de les marques de corredors estrangers, de tantes nacionalitats i procedències, és impossible (o gairebé). Però el que sí es pot fer és el que jo suggeria: que a la web apareguin advertències i consells pel corredor a l’hora de seleccionar el seu calaix. Recordar-li els ritmes mínim i màxim del seu calaix, i prevenir-lo del que ha de fer si als primers kms defalleix.
   Jo he sortit del calaix que em correspon per marca acreditada, sub 1:30, i als pocs segons de la sortida he estat testimoni de dues caigudes al terra i de diversos creuaments perillosos. També, òbviament, m’he vist obligat a executar les tan poc aconsellables ziga-zagues per esquivar els inconscients que han demanat calaix sub 1:20 i sub 1:30, i l´únic sub que acrediten , i perdó per ser tan cafre, és la SUB – HUMANITAT.
   L’organització no pot , és clar, infondre sentit comú als 19.000 inscrits, però SÍ POT, I DEU FER-HO, ADVERTIR, PREVENIR I ACONSELLAR.
   Segona: El guarda-roba. IMPRESENTABLE. El lloc s’ha quedat petit. Els accessos són angostos, incòmodes. Com ja havies comentat, si alguna vegada plou abans de la cursa o, potser pitjor, a l’arribada, el caos seria terrible (Em diu l’Eric Carreras: “imagina que plou com a l’última Corte Inglés”). I ara, encara una cosa pitjor, impròpia no ja d’una etiqueta d’or de la IAAF, sino de qualsevol cursa popular. No vull anar d’Einstein o de Sheldon Cooper, però la greu errada que ara descriuré només potser obra d’un inexpert en la matèria o, directament, d’algú que acrediti el sub del que he parlat abans . De qué parlo? LES FILERES DEL GUARDARROBA S’HAN ORDENAT EN FUNCIÓ DEL NÚMERO DEL DORSAL, I AQUEST ESTÀ ( d’alguna manera, però no del tot) EN FUNCIÓ DEL CALAIX DEMANAT (després parlaré d’aquest tema).
   Total, que quan he arribat al guardarroba, de les 8 fileres previstes, hi ha havia dues cues llarguíssimes, i les altres 6 totalment buides. Per qué? Ho he deduït fàcilment. Una era la meva, dorsal entre número 10.001 i 12.000, que hem lluit els ATLETES LOCALS que hem demanat calaix sub 1:20 ó sub 1:30. L’altre no recordo quina era, però he deduït que corresponia als ATLETES ESTRANGERS que han demanat sub 1:20 o sub 1:30.
   En una cursa petita, que s’ordeni el guardarroba per nombre de pitrall no comporta cap problema, però aquí suposa l’ESTUPIDESA de que només estiguin treballant els voluntaris de dues files, mentre els altres no tenen res a fer, o si ajuden , no ho poden fer de forma eficient. Una pífia similar la vaig veure i viure a la Mitja de Granollers 2013 (Mitja que per cert aprofito a dir que ja tocaria que intenti fer una web mínimament presentable i ordenada; un públic tan apassionat, animador i acollidor com el de Granollers s’ho mereix).
   Solució: és tan obvia que no vull ofrendre l’intel.ligència de ningú, però aquí la teniu: ASSIGNACIÓ DE LA CUA PER XIFRA FINAL DEL DORSAL. Amb això aconseguim atzar gairebé perfecte d’arribada al guarda-roba, alhora que podem respectar que el dorsal estigui assignat per ranking de marca o calaix, amb lo qual l’arribada a la recollida es distribueix de forma proporcional als mecanismes de servei, és a dir, les taules de voluntaris. Crec que no cal haver estudiat al MIT, Harvard o a ESADE per trobar aquesta solució. Com a fanfa que sóc, diré que sóc MBA per ESADE, però a les assignatures de Mètodes Quantitatius de Gestió o Anàlisi d’Operacions, quan ens ensenyaven logística o teoria de cues, els problemes eren “una miqueta” més complexes que el que he exposat aquí 😉
   Tercera: ja dic, va a gustos. Però des de l’edició de 2017 – potser ja al 2016, però aquesta no la vaig disputar per lesió – L’ASSIGNACIÓ DEL PITRALL VA AIXÍ: LOCALS > 10000, GUIRIS < 10000 . Afortunadament, es respecta que l’élite tingui els primers nombres, independentment de la seva procedència. Això és un tema menor, però en un esport – com succeeix a d’altres com l’automobilisme, el motociclisme i, d’alguna manera, al futbol – on el número indica marca, que vols que et digui, jo en aquesta cursa quedo el mil i escaig, i no em mola que m’assignin el 11000… Potser estic mal acostumat a que darrerament, Championchip té el bon gust d’assignar els pitralls per ordre de marca, COM HA DE SER. I n’estic orgullós d’anar a curses com la Colomenca amb un pitrall de només dues xifres, tot i ser M55. Amb això també evitem aquella assignació que encara perdura en alguna cursa – Mitja de Sabadell, per exemple – per ordre d’inscripció, i la penya – no esmento noms, però en conec – s’apuntava 6 messos abans per tenir un pitrall “de crack” que no els corresponia. Gentilesa als guiris? Educació, hospitalitat? Potser. Però no em mola , ho sento. No em mola veure tios amb el pitrall , 437 per exemple, groc i tot, sub 1:20, amb una pinta que de debò, si fan sub 2:20 els dedico una estàtua eqüestre a la plaça Francesc Macià…
   Quarta: l’organització no pot fer res. Es tracta de maduresa, respecte i educació. CREUAMENTS A LA SORTIDA I AVANÇAMENTS DESPECTIUS. Només sortir, he vist el percal de ziga zagues, nervis, creuaments… He decidit treure el colzes, per protegir-me simplement, sense moure’ls. Doncs bé, un atleta de samarreta “Moratalaz” – imagino que de club – m’ha empentat i se m’ha creuat a lo bestia. Ha provocat el primer crit meu de “GILIPOLLAS!” que malauradament han sortit de la meva boca avui (el darrer a Marina, km 20, un “espectador” tontet se m’ha creuat a un pas zebra i he hagut de frenar en sec).
   Després, una cosa que no suporto és que algú, tal com t’avança, se’t posi directament devant, impedint-te el pas. Ho trobo brutal! Ho entendria en pista, en una competició on només seria comprensible, sino aconsellable. Però cony, en ruta, sense competir directament amb algú, i havent espai suficient, QUINA MANIA TÉ LA GENT DE BARRAR EL PAS!!!! Ultimament em passa sovint, per exemple, l’altra dia a la Colomenca, cursa petita , a la carretera de La Roca! Aquestes coses no les entenc, i menys si las fa algú amb samarreta d’un club, que li suposes experiència i fair play. És terrible. No sé vosaltres, però quan algú em passa, normalment intento que no s’escapi, no vagi a ser que es que sigui jo qui estigui baixant el ritme. Però si se’m posa directament devant, no sé, ho trobo una vacil•lada innecessària. Ja dic , això tristament ja em passa a moltes curses, i òbviament aquí, per proporció, m’ha passat varies vegades…
   Ja acabo. Diré una cosa molt positiva, que pot servir de reflexió: GRAN NIVELL DE LES CORREDORES ESTRANGERES JOVES. I no parlo de l’élite, parlo de la gran quantitat de noies sèniors sub 1:30 que ha hagut. 123 noies de categoria SenW han baixat de 1:30, la majoria d’elles foranies. Aquí a les curses locals, les poques noies sub 1:30 les coneixem totes, noms i cognoms, gairebé totes veteranes. Algun company m’ha comentat que ha vist un munt d’homes, no corredors, que venien a animar la seva parella femenina. Ho hem de reconèixer: a Catalunya – o Espanya – hi ha molt poques runners no veteranes (sub 35). I les que ho són, estan molt dedicades, la majoria són federades o de club. Les sub35 només apareixen a Bombers, Nassos, la Mercè… Però no s’atreveixen amb una mitja, i molt menys amb una marató.
   Perdó per la brasa. Una abraçada, i fins Granollers! 🙂

   PS Per cert, el link a les fotos del Carlos Sànchez és del 2018! Corregeix-lo

   Cargando...

   • Bones, Antoni

     Fliparies si sapiguessis que demanen per tenir qualsevol etiqueta de la IAAF, el 80% són coses per als élits i el 20% són o pijades (pantalla gegant) o coses que són de ‘perogrullo’ a qualsevol cursa popular. O sigui que no està pensat amb vocació de tracte al corredor popular sinó més bé és una distinció més volcada a l’espectacle de la competició. Sosaku Runner va fer una entrada esplèndida sobre això (làstima que el blog ja no el té online…), aquí tens les característiques de tema dels segells.

     http://www.carreraspopulares.com/noticia/gold-silver-y-bronze-labels-los-duros-requisitos-para-obtener-las-etiquetas-de-la-iaaf

     O sigui que el que comentes, que té la seva lògica, no són coses que es tinguin en compte a l’hora de premiar amb un Gold o no a una cursa.

     Guardarroba, tota la raó. Però crec que, a més, el fet de ser 19.000 fan que la zona del guardarroba i la zona de sortida estigui ja per sobre dels seus límits. M’agrada el sistema de Granollers però allà no hi cap, així que o A/ fem un ordre aleatori a l’hora de donar dorsal o B/ busquem un altre emplaçament i dos últimes xifres.

     Calaixos: necessari marca o advertiment (ara ho poso, és una idea molt bona, Albert).

     El nivell, en general, és molt bó. I a més és una cursa per anar a per marca (la de MMP que han caigut, una barbaritat). Jo he corregut prou bé anant amb el grup massificat de 1h35 a 1h45′. I… M’estava mossegant els dits amb el meu trote cotxinero (quina llàstima tenir Sevilla a 7 dies).

     Salut

     Cargando...

     • Bon dilluns!
       Com sempre gran anàlisi David. Gràcies. Ah, com que no sempre hem d’estar d’acord, les llebres separades. Al calaix verd, entrat 10′ abans de la sortida primera, és a dir 08.30 – 08.35 era del tot i possible acostar-se a la llebre de 1.45 i, com que el Maldito diu que no has d’embogir i gastar forces per «pillar» la llebre, seguir-la va ser una quimera.
       Volia fer el meu comentari però ho faig en el fil de l’Antoni Baltar, a qui segueixo, admiro i envejo al 33%, perquè, i em sap greu, he de recriminar-li una cosa. Tot i estant d’acord amb tot el que diu, i en una cosa de manera molt especial, no puc admetre la referència a la sub-normalitat com a insult o menyspreu. Ka oaraula que vulguis Antoni, però aquesta ni, si us plau.
       Dit això, la seva anàlisi és tan brillant que no cal afegir res. Bé si, dues coses.
       1 – Cal agafar dues o tres ampolles de Powerade? No tenim un parell d’euros per comprar-les si tenim més necessitat de beure? Després llegim queixes que els arribats més tard no tenen alguna de les coses que s’ofereixen a meta (un individu va «pillar» 3 capelines davant meu!
       2 – Ja era hora que algú es queixés dels «t’avanço i em col·loco davant teu a menys d’un metre i gairebé baixo el ritme»… Ostres, que hi ha carrer tio! Hi afegeixo els que tenen com a impossible córrer d’una manera més o menys recte (ja sabeu que fent «S» feu més trajecte?).
       Si, a més hi posem els que, quan arriba un gir decideixen que van sols i es llencen a pentinar la vorera, ja tenim el pack d’impresentables complet.
       Ah! Tenia 1.52.50 de Granollers 2018, a Sitges 1.48.24 i més content que un ginjol. Ara estic preparant la meva primera Marató, als 62 anys i mig per a mi tot un repte, i ahir… 1.48.05 MMP!!!!
       #CamíalaMaratoBCN

       Cargando...

       • Bones,

         Sobre les llebres i co3locar-se a prop d’elles, crec facilitaria molt la cosa si al plànol de sortida s’indiqués quin calaix i posició s’ubicarien (a més de fer els calaixos més grans per moure’s més fàcilment).

         I sobre el tema de la gent que t’avança i posa fre… Just en aquesta Mitja (parlo de fa 4 0 5 anys) em va passar una situació similar: avançava a un corredor en cursa i ell em tornava a avançar retallant en tots els girs i als pocs metres ja l’havia tornat a atrapar… I un altre vegada a passar-lo… I així els 5 últims km de cursa… Una mica més de consciència general fa falta.

         Salut i felicitats per la MMP, Josep Maria.

         Cargando...

       • Absolutament d’acord en tot el que dius. I també estic d’acord en el fet de que la paraula subnormal està fora de lloc..

         Cargando...

         • Teniu raó, comentari fora de lloc (fruit d’un moment calent i segur que sense voler fer mal al col·lectiu), però coneixent a l’Antoni segur que quan ho vegi ve a demanar disculpes i demanar que ho editi (i ho faré) sense problemes.

           Cargando...

           • Segur que si, per això el primer que he fet ha estat posar en valor la figura de l’Antoni. Un autèntic exemple pels corredors veterans.

             Cargando...

             • Totalment d’acord. Un molt bon paio.

               Cargando...

             • Admiro moltíssim l’Antoni. Segueixo moltíssim el seu blog i les seves marques. Ell és un referent per a mí, encara que no el conec personalment., i ja voldria jo tenir la meitat de la seva qualitat esportiva…
               Simplement, m’he limitat a «renyar-lo», per una cosa que hem d’evitar -i jo el primer-, que és la desqualificació gratuïta. I ja està, aquí s’acaba el tema.
               Enhorabona per les marques aconseguides, tan a l’Antoni com al Josep Maria.
               David, a per totes a Sevilla!!

               Cargando...

               • Gràcies, Jesus. A veure què tal va que ja estic patint tots els mals pre marató, jaja

                 Salut!

                 Cargando...

               • Ai, he començat a escriure sense llegir tots els comentaris… Mare meva, no sé on ficar-me. Quina vergonya… Jesús, també et demano disculpes, i és clar, al David, que he vingut a tacar el seu maravellòs blog amb el meu «calentón»… Estic abrumat. Agraeixo moltíssim les vostres paraules… Sé que sóc un fanfa, una mica fantasma, potser el Cristiano Ronaldo del running popular, no tan guapo, lamentablement tampoc no tant ric, però igual o més soberbi – també , per dir una cosa positiva de mí, tan disciplinat i esforçat com ell – i, tot així, mai m no ‘hagués iimaginat que algú pogués pensar de mí que sóc el seu «referent» o que li causi «admiració». Us agraeixo molt les vostres paraules, que m’emocionen i em fan sentir una responsabilitat social que no sospitava que tenia.

                 Així que us prego que em perdoneu, us agraeixo la vostra crida d’atencío, i prometo que intentaré ser, d’alguna manera, «exemplar», amb tots els meus grans i evidents defectes. Salutacions!!!

                 Cargando...

                 • Antoni :
                   Només felicitar-te per la teva regularitat i esperit de superació. Tota la resta és només una anècdota, ja oblidada.
                   Una abraçada.

                   Cargando...

           • David, ara crec que ja ho he llegit tot , en desordre, i sí, si us plau, voldria que editessis el meu comentari, però per seguir essent jo, això sí , crec que respectuòs, demanaria que fos substituida la paraula «normalitat» per «humanitat». Crec que això no és ofensiu per cap colectiu – a no ser tota la raça humana – i que manté l’essència del meu comentari. I si no et sembla acceptable, ho deixo enterament a les teves mans…

             Ei, David, veig que em coneixes bé. Sense llegir abans el teu comentari, de debò, he vingut a disculpar-me , com no podia ser d’altra manera. Jo mateix conec personalment alguns corredors amb discapacitat intel.lectual, que espero que no m’hagin llegit…

             Cargando...

             • Antoni, no tenia cap mena de dubte que actuaries així 🙂

               Ho canvio ara mateix. Una abraçada

               Cargando...

       • Josep Maria,
         agraeixo les teves paraules, que em fan avergonyir més al dir el que diré ara, i no és altra cosa que expressar la meva més sincera disculpa per la meva desafortunadíssima referència a la subnormalitat, feta com a menyspreu. Et confeso que, orgullòs del meu humor àcid, li vaig llegir aquesta part del meu comentari a la meva dona, que em va recriminar el meu llenguatge, advertint-me que «això no ho pots publicar, ni al teu blog ni al de ningú», i jo li vaig replicar que «ja està fet, i total, a ningú no l’importa». Ja veig que sí importa, i tant… 🙁
         Vaig voler fer una broma incorrecte, diguem-ne de bar, de «col.legues»; però és evident que és inacceptable. Així que lamento molt el que he dit, millor dit escrit – perquè només «dit» potser seria més disculpable – .

         Espero que em perdonis i «segueixis seguint-me», i si us plau, si alguna vegada coincidim dona’t a coneixer, perque m’agradaria posar-te cara, que a mí també m’agrada molt el que escrius per aquí. Salutacions!

         Cargando...

         • Diuen que rectificar és de savis, i l’encerten! He de confessar que a mi també em costa ser políticament correcte. Perquè et segueixo i et llegeixo sé que era un «calentón» I per això he fet el comentari. Per algú que el seu llenguatge habitual fos aquest ni me’n preocuparia!.
           Una altra cosa és, que amb tanta organització professional ningú pensi que cal un control de calaixos, una distribució de dorsals i una organització de guarda roba que estigui a l’alçada de la Mitja Marató de Barcelona. I no ja pel preu que es paga, simplement per la il·lusió dels que la correm, dels d’aquí i dels de fora.
           El David, tu mateix, jo (modestament, que soc un nouvingut) hem dit moltes vegades que cal saber controlar en la seva justa mesura l’esclat de l’atletisme popular (el running o ràning!). Que no tot és fer negoci a costa de les aspiracions de la gent. Veure als calaixos d’una mitja a persones amb armilla d’hidratació i dos soft flask de 500 em deixa una mica pensatiu… No n’estarem fent un gra massa?
           Vivim a una societat de consum, cert però, com deia una amiga meva, jove ella, et poses a córrer perquè és sa i et surt barat i acabes gastant un capital entre roba, vambes, accessoris, rellotge, inscripcions…

           Cargando...

2. Pues al final en lo personal me ha quedado un sabor agridulce… He batido por mucho mi MMP (en casi 3 minutos) pero mi objetivo era bajar de 1:45 y me he quedado a 20 miseros segundos.
   En cuanto a organización… casi perfecta. Desde el cajón de 1:40 a 1:50 he podido correr a mi ritmo desde el primer momento y la señalización kilométrica excelente. El único pero… las colas para recoger las cosas en el guardarropa eran eternas (como dices… un cambio en la distribución de los dorsales para que sea aleatoria y no por tiempo ayudaría bastante)
   En cualquier caso… cita apuntada para volver el alo que viene

   Cargando...

   • A pesar de quedarte a nada del objetivo, oye, que una MMP con el paso de los días te endulza el recuerdo, eh!

     Lo del guardarropas, apuntado, sois un buen montón que me lo habéis comentado.

     Salud, Amador!

     Cargando...

3. Buena cronica. Gracias por los animos y las fotos David. siempre es un placer verte.

   Cargando...

   • Una alegria verte hoy tantas veces. Salud!

     Cargando...

4. Buenas David había un fotógrafo en el arco de triunfo tirado en la carretera haciendo fotos… Ese es de organización? Creo que esas no salen… Muchas gracias

   Cargando...

   • Diria que sí, porque iba con un mini trípode para apoyar una cámara profesional. Así que debe ser de Marathon-Photos, de la empresa de pago. Lo investigaré.

     Salud

     Cargando...

5. En el km 18 hoy he disfrutado haciendo fotos…había una luz buenísima!!
   Eso sí, máximo mérito el tuyo haciendo las fotos a ciegas.
   Un placer verte y charlar un ratito… mucha fuerza y disfrute en Sevilla!!

   Cargando...

   • La verdad es que te han quedado unas fotos tremendas. Si el día hace bueno con solo saber el punto perfecto donde hay que echarlas el salto es brutal.

     Gracias por los ánimos. A ver cómo va en Sevilla!

     Cargando...

6. Hola David, ayer debuté la media de Barcelona, comentar que el tema del guardaropa me tenia preocupado, por si serian capaces de gestionar correctamente las colas, dada la cantidad de gente inscrita.
   Al dejar la bolsa, todo ha ido muy rapido, no he tenido que esperar ni un minuto. A la hora de recogerla, en cambio, habia una cola kilómetrica, que me ha puesto de muy mal humor. Hay que reconocer apenas nos hemos puesto en la cola, esta ha empezado a avanzar de una forma muy fluida, y en unos pocos minutos hemos recogido la bolsa.
   Como comenta el compañero Antoni Baltar en el primer comentario, el asignar dorsales por cajones implica que luego todo el mundo vaya a recoger la mochila al mismo tiempo.
   Lo que me disgustado mucho ha sido la salida por cajones. Hasta casi 35 minutos esperando poder tomar la salida los que saliamos en el último cajón (salida real segun XipGrog a las 9:12 h)
   Entiendo que la salida sea escalonada, con separación entre los cajones, que eramos casi 19.000 corredores, etc. pero desde poco antes de la salida oficial (8:45 h), hasta que hemos cruzado el arco de salida, mas de media hora larga esperando, creo que es excesivo. En mi opinión.
   Por lo demas, creo que el año que viene repetiré.
   Un saludo.

   Cargando...

   • Buenas, Carles,

     Antes que nada, perdona por responder tan tarde. No sé por qué motivo tu comentario se ha ido a la carpeta de spam y no me he dado cuenta hasta ahora… Lo siento.

     Yo creo que con el guardarropas hay dos opciones: o dorsal por los dos últimos números (a lo Mitja de Granollers) que implicaría buscar un nuevo emplazamiento ya que se necesitan más mesas, o dorsal aleatorio que significa que entonces no te lo proporcionan por tu marca (y aalgunos les gusta tenerlo así). Pero hay que buscar una solución.

     La salida, puede que se retrasase las tandas por la cantidad de gente que faltaba por entrar en cada cajón. A mí también me pareció exagerado la hora de partida del último cajón (mi pareja salía desde allí y la seguía por la APP). Por otra banda, más distancia entre cajones, mejor se corre. pero ya te digo, creo que lo normal es que todas estuviesen en funcionamiento entre las 9.00 y 9.05.

     Un saludo

     Cargando...

7. La meva opinió personal.
   30 euros per una bossa que és fluxíssima.
   Problemes per entrar al calaix, estava atascadíssim. Molta gent saltava la tanca i un noi va trencar els prencintes i vam poguer entrar (gràcies).
   Als primers quilòmetres era lo més similar a la c.i. (gratis)…
   L’any passat gairebé em perden la motxilla al guardarropia, aquest any ho vaig deixar tot a la moto i més tranquil.
   Aquestes curses es salven per la quantitat de guiris que venen, el dia que no vinguin, aleshores plorarem (com passa amb moltes curses de barri, que malauradament acabaran desapareixen).
   L’arribada és molt guapa, la medalla, l’aigua, la fruita, les pijotades molt bé, però gent que es posa el calaix que li dona la gana a mansalva.
   Gracies!!!!

   Cargando...

   • Bones, Txema

     Jo és que veig imprescindible dues coses: acreditació de marca, o alguna fórmula per a que cada corredor es posicioni al calaix que li pertoqui, i repensar si ja Pujades/Estació del Nord és el lloc adient per fer la sortida i tenir els serveis de cursa.

     Amb 19.000 ara ja sí que es nota que es queda petit i s’ha de buscar una solució.

     Curiositat: des de fa uns anyets (amb l’inserció del Dorsal Chip, més presència de Guàrdia Urbana i vallat i avisos per megafonia), la C.I. es pot córrer molt a gust els que portem xipgroc. A mi en quant a incomoditat en els primers km em recorda més a la Bombers (més o menys pareteixen del mateix punt i fins a Gran Via no acabes de córrer de tot cómode) o a Jean Bouin.

     Salut!

     Cargando...

8. Diria que el Album 3 de Carlos Snachez/Yika son fotos del año pasado.
   No se los otros álbumes…

   Cargando...

   • Me he hecho la picha un lío, Miquel. Creo que ahora ya están todos los links bien. Lo siento.

     Cargando...

9. Hola David

   Yo este año no la he corrido porque como tú tambien tengo la cita de la maraton de Sevilla el proximo domingo y preferi no forzar la ultima semana.

   Mi pregunta es ¿tendremos los geniales «consejos express» para la maraton de Sevilla? y ya puestos ¿y para la mitja de Cambrils?

   Gracias y enhorabuena por el blog

   Cargando...

   • Buenas, Dave.

     El problema es que como han cambiado el circuito es difícil encontrar una entrada reciente de algún blog (yo me estreno allí), aunque estos días me pondré a ello y te digo. De todas formas tengo a varios colegas que la han corrido varias veces (alguno es asiduo cada año y vive allí), lo que me explica es que es un circuito de ritmo regular ya que es planísimo (a excepción de un baja y sube corto para atravesar una calle), no hay secreto. La parte fea es sobre la medalla maratón, los 10 últimos km son espectaculares y con mucha animación.

     Salud y nos vemos el fin de semana en Sevilla

     Cargando...

   • Ah, que se me pasaba la de Cambrils. Por colegas que la han hecho: planísima (solo sube cuando te acercas a la zona de meta) y algo expuesta al viento. Eso sí, la distancia no está homologada por la Federació, solo certificada por ellos mismos y eso hay que tenerlo en cuenta.

     Cargando...

10. Hola David: Soy Oscar, he corrido con el Team Saucony este año, y ha sido mi primera 1/2 maratón como ya sabes. En primer lugar muchas gracias por tu apoyo, por tus fotos, y por tu blog. Para los que nunca habíamos hecho esta carrera, te aseguro que la experiencia ha valido la pena. Después de muchas carreras de 10K, poder hacer esta 1/2 en tu propia ciudad es muy especial.
    Lo único que a mi me ha chocado,es que yo pensaba que a partir del km 10 -12 no se vería masificación . Y al menos en mi caso que salía del cajón gris 1.50 -2:00 he llegado a meta casi con la misma cantidad de gente que hemos ido durante toda la carrera.
    El resto, feliz y contento. Tenía revisto hacer 2 horas y he hecho 2 h 18 segundos. Así que genial !!!
    gracias otra vez

    Cargando...

    • Buenas, Oscar,

      Felicidades por ese gran debut en la distancia, clavaste el tiempo y eso significa que el entreno era perfecto para ello.

      Sobre la sensacion de masificacion, yo en Gran Via (donde estuve echando fotos al principio) flipé con la marea interminable que se aproximaba. Luego me pues a correr con la gente de 1h35 a 1h45 (grupo bastante numeroso) y aún estando lleno podía ir a un ritmo bueno e incluso ir adelantando, siempre tenía hueco.

      Encantado de saludarte en carrera!

      Cargando...

11. Hola David, primer de tot moltes gràcies per la crònica, comparteixo bastant la teva opinió. No obstant, volia afegir un punt sobre el volum de participants d’aquesta edició.
    És la meva 4ª mitja de Barcelona i com ja va passar l’any passat, en el calaix de 1:40-1:50 la gent no hi cabia, havia corredors que feien cua fora del calaix perquè no podien accedir. De totes maneres, un cop comença la cursa la gent pot anar entrant, no és òptim però millor que sortir de l’últim calaix.
    El principal problema per mi en aquesta edició, ha sigut la quantitat de corredors que corrien a un ritme no adequat pel calaix de sortida que estaven. A Diagonal (km 15) seguia esquivant i adelantant corredors… Tenia la sensació que molts eren de grups d’amics, estrangers… que s’havien inscrit al mateix calaix però que els seus ritmes eren per fer unes 2hores (tot i que portaven dorsal verd).
    El motiu de queixa no és perquè t’enleteixen, sino perquè no disfrutes igual la carrera si cada vegada has d’anar fent S per no ensopegar amb la gent. Em va recordar la cursa de bombers del 2015 (última que va patrocinar Nike).
    A més a més, els modals d’alguns corredors deixen que desitjar, fent adelantaments i frenant just davant, altres fent videos sense fixar-se si ve algu per darrere o inclos gent tirant «escupinyades» sense mirar els peus dels altres on son.
    En fi, un circuit molt bonic, bon ambient, bona organització a nivell de avituallaments, voluntaris… però una mala gestió dels calaixos. Com he llegit més amunt, crec que seria una bona opció que obliguessin a acreditar els temps dels calaixos.

    Moltes gràcies,
    A.

    Cargando...

    • Bones, Anna,

      Aquí tenim dos problemes: el primer ja ve de l’any passat i és que el tamany dels calaixos és més petit des de que es van fer les obres per fer el carril bici i no es va posar solució; el segon és que hem passat a 19.000 inscrits (quasi 17.000 a la sortida) i això fa que quedi encara més palès que no hi cabem. S’ha de reformular totalment.

      El tema de l’acreditació, totalment d’acord (o una advertència clara a la web a l’hora de seleccionar el calaix). Molt necessari si volem uns primers km fluids amb tot el que significa en una cursa masiva. Crec que és un perill per a la seguretat dels corredors, tant dels que volen anar ràpid com pels que van més lents. Més siguent una cursa on et trobes corredors de tot tipus, des de élits fins a aquells que se la prenen amb un caire més festiu o amb un altre ritme. Crec que hi ha espai per a tots però és necessari un ordre.

      Salutacions

      Cargando...

12. He hecho este año por cuarto o quinto año la media de Barcelona y le ecuentro ciertos fallos y también muchas ventajas.

    Las ventajas son sobretodo un circuito fenomenal para hacer marca, ambiente trabajado y muy bien señalizado.

    Lo peor: la distribución de los cajones, llegué un poco justo y me encontré ya mi cajón cerrado y tuve que entrar en uno posterior tras estar 15 minutos fuera esperando ya que se hizo tapón. Quizás señalizar la zona de acceso a cada cajón desde el guardarropa aliviaria los tapones que se hacen.

    La recogida del guardarropa, pese a no utilizarla la vi colapsada.

    La bolsa del corredor es escasa y casi vergonzosa,prefiero que den solo la camiseta que no una mochila de cuerdas llena de aire y flyers mejor no dar nada y quedar de agarrado que no dar cosas innecesarias (batidos de proteínas para la tercera edad) y confirmar que eres un agarrado.

    La feria del corredor la vi justita, quizás aprovechar la cúpula de las arenas para poner mas stands iría bien.

    No me dilato más que divago.

    Cargando...

    • Hola, Albert

      Veo que, en general, todos coincidimos en los puntos de mejora de la carrera: acceso cajones de salida, guardarropa y, a escala menor, la escasez de la bolsa del corredor (que es digna de mención).

      Sobre la feria del Corredor, yo creo que se juntan varios factores: el espacio no da para mucho más stands, que la ExpoSports queda a tan solo un mes y supongo que no se querrán torpedear ellos mismos y, claro, que al final hacen primar los stands de patrocinadores o de las pruebas de la propia organización (allí estaba la garmin Team trail y la Maratón de la Habana) que otros. Para una buena Feria del corredor se deberían trasladar a la Fira, que creo que ahí sí podía dar más juego.

      Salud

      Cargando...

13. Bones David!

    Bona crònica (i crítica), as usual! 🙂

    6a participació a la mitja «de casa», i com tú i molts/es que comenten, penso que és una cursa que barreja coses bones i no tant bones. Crec que han de fer una repensada en alguns aspectes que ja heu comentat (sobretot temes de calaixos, acreditar marques i guardarroba). En el meu cas, és això el que més m’ha «molestat» aquest any: – tema dels calaixos (cada vegada més «sobrepoblats» i difícil accedir-hi -ja no dic arribar a on són les llebres, que és impossible-); – el guardarroba, que es veu clarament desbordat i han de canviar urgentment el funcionament o localització. En aquest sentit, i com a curiositat, una vegada havia acabat, vaig anar a recollir la bossa, i la nostra cua (dorsals del 10.000 al 12.000), era la única amb gent (tots m’imagino que haviem acabat entre 1h20′ i 1h30′) i totes les altres buides completament. Situació extranya i còmica, de veritat. 50-60 persones fent cua i esperant, mentre a totes les altres seccions no hi havia absolutament ningú; – bossa del corredor, tema recorrent any rera any, i que no s’entén com no intenten millorar (és una batalla que, lamentablement, dono per perduda).

    Deixant de banda això, i per no destacar només els punts negatius, crec que una vegada comences a córrer, menys la zona de Passeig Colón que et trobes amb molta gent i has d’anar pujant i baixant la vorera per poder avançar (amb els riscos que això comporta), és una cursa de nivell. Circuit ràpid, bon ambient, avituallaments correctes, senyalitzacions… i medalla! que, en la linea del que deies, a mi també m’ha sorprès gratament aquest any.

    En fi, que en linees generals crec és una bona cursa, però que amb el temps ha anat creixent, i la organització penso que ha de donar un pas endavant per millorar aspectes que comencen a «clamar al cel», sino tinc la impressió que tard o d’hora els hi pot explotar a la cara.

    Sempre un plaer saludar-te crack, i molta sort a Sevilla!!
    Dani

    Cargando...

    • Bona tarda, Dani,

      Poc més a dir al que ja comentes, crec que és opinió generalitzada els punts que veiem bons d’aquesta Mitja i allà on flaqueja, aquest any molt concentrat amb el poc espai dels calaixos, el tema de l’acreditació o no de marca i la recollida de guardarroba.

      La medalla m’ha sorprès molt, ben maca i amb més personalitat que la samarreta (que no destaca en res).

      Jo també comparteixo aquest temor de que puguin morir d’exit si no es posen ja a buscar solucions a una cursa que amb 19.000 li costa està a l’alçada en alguns serveis. Encara i així, vot de confiança, en altres edicions (i també en la Marató, recordo els problemes que hi havia fa algunes edicions amb el guardarroba ja solucionats) han acabat donant un pas endavant mirant de resoldre la majoria de problemes.

      Salut i gràcies!!!

      Cargando...

14. Buenas.

    Comparto las quejas sobre los cajones, muy cortos (el mío, el verde, al menos). A tantos dorsales, y tanta gente el metro de calzada, tantos metros de espacio necesario, no? Molaría estar ya dentro del cajón cuando den la salida. Pero bueno, mal menor en comparación con que la gente esté o no en el que le toca.

    Comparto que es difícil pedir a todo el mundo que acredite marca, pero en la Behobia lo logran. Y sería importante asegurar que entre al cajón quien tiene el dorsal correcto, ya sin contar con cómo se inscribieron.

    Y aunque a corto plazo no veo que se vaya a poner solución, me gustaría saber un imposible: alguien hace una estadística de cuánta gente acaba en el tiempo en el que se apunta? Lo normal sería que para mucha gente sea así, algunos en el tramo superior (se viene a correr, no?), pero apostaría algo a que el número de gente que acaba (muy) por detrás de su marca autodeclarada es sospechosamente alto.

    Por último, ir cambiando de color del dorsal es motivo de orgullo por el esfuerzo que representa. Tener un número que lo refleje también estaría bien.

    saludos

    Cargando...

    • Buenas, Alberto

      Muy interesante lo que planteas de un análisis de corredores por horario de salida (para saber en qué tanda ha partido) y marca final. Creo que en Barcelona se daría uno de los casos donde se ve más claro la cantidad de corredores que parten de un cajón que no concuerda con su ritmo. Lo de acreditar marca, es eso que comentas: en Behobia sí que lo hacen. Aunque sé que allí no hay tantos corredores procedentes de tan diferentes países si que es cierto que el número total de corredores es mucho mayor (también es cierto que cierran antes inscripciones y tienen más tiempo para dedicarse a ello, claro). De los cajones, lo que tú comentas no hay espacio para todos y Pujades, por el carril bici y por el aumento de participación, ya se ha quedado pequeña.

      Yo lo del número del dorsal lo entiendo y creo que es algo que se puede optar perfectamente y a la vez tener un guardarropa ordenado (sencillamente hay que copiar la fórmula de Granollers de dividir colas por los dos últimos números del dorsal), pero si hay que sacrificarlo para que ese guardarropas funcione (en el caso de que sea aleatorio el dorsal y así que al llegar a meta la gente se repartiese en diferentes colas) tampoco lo vería mal.

      Salud

      Cargando...

15. Buenas
    Con toda la información y fotos que das lo mínimo es echarte una mano con los comentarios de lo que vemos bien o mal cuando se puede.
    Por ampliar un poco mi comentario en Twitter sobre las libres, mi apunte iba sobre el funcionamiento no sobre las liebres en si (por si alguno lee esto). Alguien les diría que había que ir de esa forma. El rato que estuve yo para adelantar a las de 2h se lo curraban bastante con la gente que les seguía, pero en Gran Via vi mucha gente que se subía a la acera para poder adelantar, lo cual me parece peligroso. El grupo que seguía a las de 2h era numeroso o esa impresión daba.
    Yo pondría 2 al principio del cajón y 2 al final y repartes el grupo que las sigue.

    De lo leído por ahí arriba:
    – Lo de acreditar tiempo tendría que mirarlo pero en abril corro la media de Berlín y creo recordar que tuve que poner mi marca y dónde la había conseguido, ni idea de si la validan o no y como.
    – Los cajones se han quedado pequeños, también diré que yo el año pasado me encontré el mío cerrado y me esperé, no salte vallas como he visto mucho este año en el cajón de 1h50-2h
    – Las capelinas no sé, pero que hubo alguno que delante mío se llevó suministro de Powerade para un par de días si. Luego los del final se quedan sin cosas
    – La medalla está chula pero la camiseta se lo han currado poco

    Suerte en Sevilla

    P.D: Suelo ir al Estadi Olímpic los domingos que abre y me sigue sorprendiendo la gente que hay corriendo por Montjuic y los pocos que entramos

    Cargando...

    • Buenas, David

      Lo que digo siempre: a mí vuestros aportes me ayudan muchísimo a mejorar la entrada. Yo solo tengo una visión parcial de la carrera y cuanta más gente aporte, más fidedigna será la entrada respecto a la carrera.

      Sobre las liebres. Yo creo que sí deben salir juntas (o quizá separadas de unos pocos metros) para evitar confusiones, ya que en un cajon puede haber 10 minutos de diferencia de marca entre corredores, pero que no se coloquen a lo ancho de la calzada sino todas por el centro para que los laterales queden libres para aquellos corredores que quieren avanzarlas.

      Lo de acumular powerades, capelinas, meterse en un cajón que no le toca… Un poco de control pero, sobre todo, un poco de concienciación general. Pujades ha quedado pequeña para dar la salida (aunque es una meta chula).

      Gracias por los ánimos, a ver qué tal sale Sevilla… Con no cascarme demasiado de cara a Barcelona me conformo.

      Salud

      Cargando...

16. No aporto nada nuevo David, pero es cierto que hasta en el cajon de sub1.20 sales mas apretado que el calcetin de falete……, no estaria de mas hacerlos algo mas desahogados, ni bailando regueton me he frotado mas tio…….
    Por lo demas, yo guardaropa no uso normlamente, tengo mi ritual poligonero en el coche a la hora de cambiarme…….. y la bolsa del corredor, pues sinceramente, prefioero que me den la opcion de no tenerla y ahorrarme algo, porque menudo palo te pegan por la inscripcion.
    Abre ya en change.org lo del pack media + maraton, yo te apoyo!!!
    Suerte en sevilla nano, esta vez si cae el sub3, y lo sabe!!!!

    Cargando...

    • Buenas, Toni,

      Una inscripción con y sin camiseta/medalla seria una opción (lo de la camiseta se hace en algunas maratones europeas), pero para el corredor local valoro más el pack.

      Felicidades por el marcón!

      Cargando...

17. Hace unos días precisamente corrí la media de Sevilla y te confirmo que es plaaaaana, y rodamos por calles muy anchas. El unico desnivel fue el paso inferior que comentas y que cruzamos en dos ocasiones. Puedes poner un ritmo y hasta el final…

    Ahora, a nivel organizativo está un punto por debajo: Liebres escasas, con globos (uno peto) y no bien situadas, tiempo oficial y no el real (luego rectificado en diploma), animacion en zonas muy puntuales. A ver si en la maratón mejora… Eso si, correr por el centro vale la pena

    Muchas gracias por las fotos! Íba cerrando la carrera con mi mujer, que debutaba. Entre la charla que tuvimos y el pasillo animadísimo que organizó un grupo justo a continuación, acabó al sprint…

    Que vaya muy bien en Sevilla!!!

    Cargando...

    • Gracias; Fco Javier, por el repaso de la media de Sevilla que es como la Mitja de aquí: un aperitivo de lo que te encuentras en sus maratones. Con lo de las liebres, justamente como quiero ir a un ritmo marcado y no agobiarme creo que esta vez tiraré por mi cuenta en Sevilla.

      Dale las felicitaciones a tu mujer por su debut!

      Un saludo

      Cargando...

18. Hola,
    En mi caso saliendo de la mitad del cajón 1h20’-1h30’ pude correr con fluideza, eso sí al recoger la bolsa fui afectado por lo que comentáis, cola inmensa para dorsales 10000-12500, el resto vacío. Por otro lado, también comentar que las liebres de 1h25’ iban muy rápidas, sub4’/km los primeros 10km y luego si ya más razonables. Pero bueno cuando a uno le faltan piernas cualquier segundo de más sirve de excusa

    Y ahora la anécdota… Señor DANIEL ARCUSA COSTA si lee este comentario, pongáse en contacto conmigo que le paso las fotos de marathon photos, dorsal 11625 (igual que el mío pero versión 2014, con su Kalenji como patrocinador), … no sé si has cogido un portal espacio-temporal para venir, realmente no recuerdo si en 2014 podías inscribirte con la opción de viaje en el tiempo …. 🙂

    Saludos,

    Cargando...

    • Esto del running siempre te guarda sorpresas cachondas. Hay que tener mérito para guardar y/o fotocopiar un dorsal de hace 4 o 5 años solo pensando en correr la edición siguiente.

      Con el tema de las liebres, yo si veo que van un poco por encima de lo toca, desconecto rápido que sé que soy de los de petar casi al instante (un pobre diesel) y pasarlas canutas después.

      Salud, Alex!

      Cargando...

19. Gran trabajo David, como siempre. Hice fotos desde el cartel de 21K, al lado izquierdo de los corredores. https://photos.app.goo.gl/P14hxW41ogL4YCca7
    Mejor tarde que nunca!

    Cargando...

    • Muchas gracias, Yohay

      Siempres son bienvenidas las fotos 🙂 Ahora mismo las linko.

      Saludos

      Cargando...

20. Gracias David por la crónica y por reunir tanto reportaje fotográfico.
    Ha sido mi primera media en Barcelona y la experiencia ha sido muy buena. ¿Sabes qué empresa realizó un reportaje fotográfico que ponía algo de «terramia» «miterra» e iban con cazadoras rojas? No he encontrado ninguna web así y me hicieron una foto justo al acabar la carrera que sería una gran recuerdo, Un abrazo

    Cargando...

    • Buenas, Diego. Pues más allá de los de Marathopn Photos no sé quién más podría haber por ahí (quizá los de la Bolsa del Corredor). Investigaré y si veo algo te digo.

      Un saludo

      Cargando...

21. muchas gracias!!

    Cargando...

    • De nada. Salud!

      Cargando...

22. Crec que poca cosa més es pot afegir al que has escrit a l’entrada i als comentaris que t’han proporcionat els teus seguidors. Malgrat tot, amb dos dies a l’esquena per calmar tota mena d’ànims crec que escriure unes quantes paraules sempre ajuda a «fer net» mentalment.

    Sortida.
    Crec que definitivament s’ha de replantejar tant el tema de calaixos (potser algún de més per guanyar en granularitat seria útil) com el de tandes de sortida. Ha arribat un punt en que la sortida no és tot el segura que hauria de ser i no sé si ha sigut només una percepció meva però enguany l’accés als calaixos m’ha semblat més caòtic del que és habitual.

    M’agradaria conservar aquella zona, perquè la recta d’arribada es molt xula i tenir la post-meta just a sota l’Arc de Triomf és genial.

    Acreditació de marques.
    No sé quina solució seria òptima per tothom, car fer servir un calaix sense marca acreditada suposa també tenir una varietat de ritmes junts que pot provocar inseguretat, i el que està clar és que si es permet a la gent triar la propia marca un percentatge no nul dels corredors cometen el mateix error que a l’hora de triar ritmes d’entrenament: fer servir l’estat de forma que volen enlloc del que tenen.

    Quan ho parlava amb l’Antoni després de la cursa no ho acabava de veure clar, però cada vegada crec que un disclaimer com el que proposa no aniria malament del tot. Fins i tot ho ampliaria a nivell de guia per a corredors novells, on s’expliquin coses de l’estil de com distirbuir-se en un calaix de sortida, o com avançar amb seguretat un altre corredor (entenc que em vulgueu passar si aneu més ràpid però estalvieu els cops de colze si us plau).

    Avituallament final
    Cal adoptar el clàssic «fer marca al dorsal» perquè està clar que molts corredors no s’en saben estar i tenen poc respecte per la resta de gent que corre.
    Creuament de vianants. Batalla perduda, em temo.
    Possibilitat d’inscripció sense bossa. Tot i que vist com d’espartana era enguany, igual l’estalvi no seria tant gran com ens imaginem.

    Probablement em deixi alguna cosa de comentar, però en qualsevol cas resto content d’haver-me pogut plantar a la sortida de la mitja de BCN un altre cop.

    Si no parlem fins llavors que vagi molt bé per Sevilla! Friso per llegir la crònica de la cursa!

    Cargando...

    • Bones, JMV

      Va, vaig amb una proposta: Jo crec que una opció és fer la sortida a on Bombers i entre aquest carrer i Passeig Picasso col·locar els calaixos de sortida mantenint la mateixa meta a Pujades i recuperant auquest metres que ens hem menjat per algun punt del circuit (pot ser fer una mica més de Diagonal Mar).

      Acreditació marca: el tema del disclaimer que comenta l’Antoni és interessant, no sé fins a quin punt totalment efcient però segur que ajudaria. Crec que no molesten tant qui va a per una marca una mica superior a la seva com aquells que, segurament per desconeixement o no daonar-li importància, s’avancen varis calaixos sense sr conscients del que pot suposar per a la fluidesa dels primers metres.

      De l’avituallament: Necessari que la gent sigui conscient de que tothom mereixem el mateix tracte i que no ajuda que uns s’aprofitin dels serveis dels altres.

      A Sevilla… Ara mateix malalt, no falla… Però anirem a gaudir-la

      Salut!!!

      Cargando...

23. hola! bona nit a tothom i en especial al david, al qual un cop més vaig poder veure a la cursa 🙂

    Doncs jo molt d’acord amb els primers comentaris, en el fons, totalment d’acord. De fet estic pensant l’any que ve no fer-la.

    Està molt bé que sigui una cursa per fer marca (compte que com diu el david, a granollers tb n’han caigut algunes d’ MMP’s), però això no justifica la resta de coses.

    A la mitja de bcn li ha passat el mateix que a la ciutat de barcelona, tot pels de fora i als de casa que ens fotin. Una cursa pensada en exclusiva o quasi, per la gent que ve a passar el cap de setmana a bcn i a sobre correr una mica.

    Que fas 1:48:00 i estàs al calaix d’entre 1:30-1:40? no passa res (ho he comprovat amb una noia polonesa que va sortir al costat meu). Home potser, un pot tenir un mal dia, ok, però això no és la tònica general, la tònica general és que la gent s’apunta on li rota, i els que més cumplim som els d’aquí. Però nosaltres ja no interessem. És la sensació que tinc.

    Aquest any no he corregut còmode cap km, ni a gran via, ni a diagonal ni a cap banda. No esglaonen suficient. No hi ha control de marques, perquè si n’hi hagués un 30% de la gent que ve, no vindria, i això són molts calers.
    Aquí fas una curseta de barri i se’t controla tots els temps (cosa que em sembla bé) i resulta que la germana gran de tot (excepte de la marató) té el menor control possible. Pos fale, doncs que es quedaran sense els meus diners l’any vinent.
    Perquè el problema , ja no és sols un problema d’orgull, que també. És que de seguretat a les curse se’n parla poc, molt poc. De caigudes, trepitjades que et poden trencar un turmell o fer-te una ruptura de tendó, etc. I això és per a mi el més important.

    La bossa del corredor, ni te cuento, una merda pel preu que pagues. Aneu a la bdn running i veureu que és un final de cursa com déu mana, i quina teca!!! Això és una cursa, la resta, com la mitja, una merda al seu costat.

    Com sempre, una més, la samarreta feta a desgana, una rajola de bcn mínima a més no poder, perquè suposo que havien de posar alguna cosa. Hi ha més lletres de patrocinadors que dibuix o logo de la cursa. Molt trist.

    En fi, se’ns van quedar la rambla i ara ja s’han quedat amb la mitja.

    Per cert, sí, la web de granollers està feta amb menys ganes que la samarreta de la mitja de bcn, que ja és dir. Per la resta, granollers forever.

    Salut a tothom.

    Cargando...

    • Bones, Jordi… (‘sin blog’, que mai es perdi aquesta anècdota :))

      Crec que els 19.000 (o, millor, els quasi 17.000 a la sortida) ara mateix posen contra les cordes a la Mitja: toca reformular la prova per poder sortejar els problemes inherents de la massificació que ara mateix per a mi, i crec que en general, són aquest tres: guardarroba, calaixos de sortida, acreditació de temps. Si no els resolen, crec que els acabarà per passar factura. La samarreta, la veritat és que sembla el que t’ho dius: desgana o dessídia. En canvi, m’ha agradat la medalla.

      Sobre la de Granollers, allà ens veurem, com cada any, fixe per sempre. Però, si us plau, una bona neteja de la web que ara per ara complica més que atrau als corredors novells que la volen córrer. Petits detalls que s’han de cuidar. La resta: ambient, organització, serveis… Una joia.

      Salut!

      Cargando...

24. Ostres, ostres, ostres! En cursa ho vaig pensar però després ho he oblidat fins ara, que he llegit una piulada que ho posa en valor.
    Un absolut 10 per tots els que amb la Mitja acabada van decidir anar al carrer Marina per donar-nos la darrera empenta als que encara estàvem corrent. En el meu cas concret, un exultant «Josep Maria, vinga Josep Maria, ja ho tens Josep Maria» va fer que d’una mitja normal passés a una mitja amb MMP! Gràcies a ells i al dinosaure!
    Ah! Volem el diploma!!

    Cargando...

    • I alguns ja de fa anys , com la gent d’Adidas Runners, que es posen just abans del gir de la recta final, els Fun Runners al km 8 o Corredors.cat y Barcelona Solidaria a l’avituallament del km 10.

      Molt gran tots.

      Cargando...

25. Como siempre, gran trabajo el tuyo, David, eso para comenzar! Mi opinión de la media maratón de Barcelona es que el precio es algo desorbitado, para los obsequios que dan. Por otro lado, en cuanto al recorrido y por la época, es la mejor media maratón para hacer marca, de hecho repetí mi mmp el pasado domingo, y el recorrido es muy bonito. La parte más negativa es que deberían haber controles más estrictos en los accesos a los cajones, no encuentro lógico que en el cajón de sub 1h20 haya gente de 1h25-1h30. Está bien que quieran salir adelante, pero nos entorpecen la salida tan complicada que tiene. Sólo ese detalle como más negativo a destacar.
    Conclusión, sí que recomendaría esta media maratón.
    Un saludo, David!

    Cargando...

    • Buenas, John,

      A mçi, justamente, es una media que se me da rematadamente mal, creo que porque no sé llevar un ritmo estable y me amoldo mejor a los circuitos sinuosos. Pero, de primeras: es el circuito ideal para marca si la salida es fluida y lo sería más si hubiera algún tipo de filtro para que la gente se coloque en el cajón del ritmo que realmente pueden llevar.

      Felicidades por la MMP!

      Salud

      Cargando...

26. Buenas, John,

    Aquí un link con bastante explicación del circuito:

    https://corredoresparquemarialuisa.com/recorrido-de-la-maraton-de-sevilla-2019/

    Un saludo

    Cargando...

27. Pingback: Consejos exprés: EDreams Mitja de Barcelona | BLOGMALDITO RUNNING PUB

28. Para evitar aglomeraciones en los guardarropas una opción seria separar-los por el último digito del dorsal (del 0 al 10) como he visto en otras carreras. Así puedes mantener los números y colores de los cajones como siempre.

    Cargando...

    • Sí, es una buena opción. En la Mitja de Granollers lo usan y funciona estupéndamente. Dicho esto, estos dos últimos años ha funcionado el de Barcelona realmente bien

      Un saludo

      Cargando...

Los comentarios están cerrados.