A examen: Marató de Barcelona 2018

/ Blogmaldito

Cuarenta años de Marató de Barcelona dan para muchas historias y para confirmar la consolidadísima trayectoria, a pesar de esas fluctuaciones temporales (este año, un  bajón destacable de corredores; ¿las causas? supongo que múltiples y no sabría indicar cuáles afectan más que otras), de una prueba que es santo y seña de una ciudad que la puede mostrar orgullosa como ejemplo de organización y buen hacer.

  • Lugar: Barcelona.
  • Fecha: 11 de marzo (8:30).
  • Precio: de 61 a 84 euros dependiendo de plazo.
  • Participación: 17.000 inscritos. (13.730 llegados a meta).
  • Tipo: Asfalto.
  • Distancia: 42,195 km.
  • Servicios: Guardarropa. Duchas. Servicio de fisios (tanto en carrera como tras finalizarla). Seguimiento en tiempo real a través de aplicación móvil. Avituallamientos líquidos y sólidos en carrera (cada 2,5 km aprox. con agua, isotónica, fruta, frutos secos y geles) y líquido y sólido tras cruzar la meta (agua, isotónica, fruta, frutos secos). Tiqué de Renfe y también de Pasta Party.
  • Obsequio: Camiseta, chubasquero y medalla de finisher*.
  • Circuito: Relativamente rápido (hay zonas de subida que le restan explosibidad), céntrico (pasa por varias puntos turísticos y míticas de Barcelona) y que discurre por las calles más anchas de la ciudad para absorber el total de corredores.

*Que apoquinas con tu inscripción.

Resultados Marató de Barcelona

Fotos Marató de Barcelona

________

 

 

 

Cosas que están bien

La santísima trinidad de la Marató: circuito, ambiente y organización

Y eso pocas carreras lo pueden conseguir. Cierto que este año nos han esquilmado uno de los tramos más chulos de la carrera, que algunos puntos del recorrido aún son algo desangelados y que hay detalles organizativos que deberían revisarse inmediatamente. De todo eso hablaré más adelante.

Pero en el cómputo global pesa muchísimo más los pro que los contra.

Por un lado, tenemos un circuito que sabiéndose que no puede ser el más rápido apuesta por ser el más vistoso, que además permite hacerse una idea bastante fidedigna de lo que es la Barcelona de postal, lo que yo siempre he dicho: dar una vuelta en el Bus turístic sin la necesidad de subirse a él.

Tenemos unos seguidores y vecinos que cada vez más bajan a las calles a animar (momentos de piel de gallina en el paso por las Arenas, Gran Via, Ronda Sant Pere. Una animación musical a lo largo del recorrido (echo de menos, eso sí, algunas actividades diferentes que se hacían en otras ediciones, como lo de las clases de spinning en medi de Diagonal Mar, por poner un ejemplo), el punto de animación de Asics (gran acierto), el ir y venir de los acompañantes arriba y abajo… Me gusta y espero que cada año vaya a más, para eso hace falta que todos vayamos a una.

Y a nivel organizativo, creo que es una de las pruebas mejor gestionadas de todas las que he corrido, tanto en la previa (recogida del dorsal, información, atención en incidencias, guardarropía), como durante la carrera (que es donde dan el do de pecho: cajones bien definidos y con control de acceso, perfectamente señalizada, muy bien cubierta a nivel de control de tráfico -puntazo el que en plaza Catalunya controlasen el paso de los peatones- y seguridad, avituallamientos numerosos y perfectamente servidos, limpieza constante para que el suelo por donde pisamos esté en condiciones, liebres de 10, voluntarios de 11, gran trabajo de los fisiorunners, una app que ya funciona la mar de bien… Poco más (aunque siempre hay algo) se le puede pedir.

No es barata pero mantienen precios

Más allá del incremento de algún año por el cambio de la disposición con el IVA, llevamos cuatro ediciones que se mantiene el precio de la inscripción estable.

 

 

 

Exposports: la mejor feria del corredor

Grande, bien dispuesta (recuerdo esos años que era un laberinto a lo Ikea agobiante) y diseñada (primero a cumplir el trámite del dorsal, luego la feria, después la camiseta), con muchas actividades, stands con novedades, exposiciones… Ah, punto a favor que la rueda de prensa oficial sea allí mismo. Genial para pasar el día y para hacer quedadas amenas entre corredores y crear ambiente pre carrera.

 

 

 

Que una marca se implique así es beneficioso

La relación de Asics con la Marató ya viene de largo y la implicación (tras unos primeros años casi de mírame -te dejo la camiseta- y no me toques), ahora ya sí, se puede decir que es absoluta por parte de la marca japonesa. Que una marca apueste firmemente por el evento es algo que siempre hay que valorar positivamente (si al final repercute en el corredor) aunque te toque tragar con el peaje de pasar antes por su stand que el de otras marcas (que puede comportar que algunas de las grandes) o que algunas de las camisetas más chulas sean de pago. Visten muy bien a los voluntarios y creo que este año hemos salido ganando con la camiseta (tiene más personalidad que la del año pasado -aquella era igualita que la Media Maratón de Madrid-, aunque estaremos discutiendo siempre si son mejores las de la tienda o la que nos dan -yo la prefiero antes que la de Colon pero después de la de la Sagrada Familia-). Lo de la pulsera de ritmos ya era una gran iniciativa y el vídeo explicativo del circuito, todo un puntazo. Y encima se han currado un punto de animación en el km 32, que sabe a gloria en uno de los momentos más críticos de carrera. Que sigan así

___

A mejorar

 

 

 

Perder Portal de l’Àngel y la Catedral me ha dolido

Vaya por delante que soy consciente que dibujar un circuito bonito, urbano y transitable es una tarea ardua que da innumerables dolores de cabeza: tienes que lidiar con los requerimientos normativos del propio deporte, hacerlo compatible con que sea atractivo para el corredor (rápido y/o bonito) y que cuadre con las exigencias y limitaciones que te imponen los organismos públicos en materia de seguridad, convivencia y tráfico (muchos tramos compartidos…). Partiendo de esto, no me queda otra que reconocer el enorme trabajo que hay detrás para ofrecer el trazado por el que discurrimos a día de hoy.

Dicho esto, y sabiendo que las razones oficiales chocan con la idea general: los requerimientos de seguridad, fluideza, convivencia (el orden de los factores no sabría como disponerlos) nos ha llevado a suprimir uno de los tramos más bonitos en un recorrido que ya por temas de tamaño eliminó hace unos años otro paso emblemático: el de pl. Sant Jaume a Colom por Les Rambles.

Es una carrera que no puede competir por ser la más rápida (a no ser que te la juegues a hacerla menos vistosa), pero sí a ofrecer el recorrido más atractivo a la vista y al disfrute del corredor, que para mí ya es más que suficiente y creo que es su gran punto a favor. Y creo que estas cosas le pueden acabar afectando. Sí, nos acabaremos acostumbrando (más cuando sabes que son por causas de fuerza mayor y que estoy seguro que no ha sido un plato de buen gusto tener que renunciar a uno de los iconos del circuito), pero… dejad que suelte mi lágrima como ya lo hice cuando perdimos el carrer Ferran.

Total, que ahora nos queda un paso por el centro más desangelado, con una mínima incursión por pl. Catalunya (ya lo era así antes, pero ahí era el inicio de un camino mágico), rodeando el Corte Inglés, que da la sensación que es más para salvar el trámite. Lo que es centro, realmente se queda ahora en rodearlo a partir de tres grandes avenidas.

Y si es un tramo que no se va a recuperar (mucho me temo que así va a ser)… yo ya lo suelto: ¿y si comenzamos a pensar en algún retoque del circuito que permita hacerlo algo más vistoso? No sé, quizá de que, en lugar de bajar por Via Laietana, sigamos recto desde pl. Catalunya a Universitat y Mercat Sant Antoni (ya terminada las obras) para aedntranos un poco más en el ‘centro’ turísitico del que ahora queda menos que antes.

En un mundo en constante cambio ofrecer siempre lo mismo no es suficiente para atraer la atención

Por mucho que te lo curres (y aquí creo que eso está fuera de toda duda) es necesario ir aportando constantemente novedades y estar al tanto de cuáles son las últimas novedades. Ser constante y cumplir sobradamente te genera un buena base de fieles y quizá algunos de probarla una vez, pero si realmente quieres enganchar al corredor hace falta ofrecerle nuevos inputs que acaben por inclinar la balanza a tu favor a la hora de elegir entre las diferentes opciones que existen.

Con la Marató me queda la sensación de que cada x años le hacen un buen lavado de cara para después pasar una temporada exprimiendo ese éxito hasta su extenuación, mientras en otras buenas carreras comienzan a pasarle por la derecha al estar en constante proceso de renovación y llamando la atención del corredor medio.

 

Más cosas

  • El avituallamiento de meta sigue sin estar para nada a la altura. Lo mismo que te ofrecen en carrera cuando lo que deseas es variar un poco de alimentos. Uno de los  puntos negros de la carrera.
  • ¿Uno sólido antes del km 20? El de València podría ser un buen punto para comenzar a repartir fruta. También apuntar que alguno de esos puntos de avituallamiento iban algo justos de comida para los últimos. Gracias a Marc Mateo y David González por el aporte.
  • Colas más que considerables en los lavabos. Llegar a pasar 25′ esperando es significativo de que falta reforzar considerablemente este servicio.
  • Algún cartel de punto kilométrico unos metros adelantado a su marca. Diría que por confusión con la marca del año pasado que aún no estaban borradas del todo. Gracias a SotilloPower por el aporte.
  • Sin retrasmisión televisiva. Apena ver que no se pueda llegar a un acuerdo beneficioso para todas las partes para que una maratón de estas dimensiones tenga su cobertura en directo por la tele (o canal Youtube).
  • Medallas sin colorear. Un grupo de corredores recibió la medalla de esta edición (del estilo del año pasado pero con dibujo renovado) sin estar coloreada y con una cinta azul lisa que hubiera tenido un pase (se quedaba en cutrez) si no fuera porque el resto tenían la versión premium. La primera y lógica reacción: la de que siempre pagan los mismos, los últimos en cruzar la línea de meta. Ellos apoquinan con su inscripción igual que el resto, así que merecen EL MISMO trato y a veces no es así.Al final cuentan desde la organización que se debe a un error que afectó aun grupo concreto de corredores del último tercio de carrera (los últimos de la clasificación sí que la tuvieron coloreada) y que les ofrecerán recibir la medalla buena que les tocaba y que tenían prevista para ellos en meta. Fallo humano, o sea que comprensible, y a evitar para la próxima vez, y respuesta rápida de la organización.
  • Mayor frecuencia de metro. Se debería valorar reforzar el servicio en un día de mayor tráfico del habitual (vagones atestados). De esos acuerdos con el Ayuntamiento que siempre sumarían. Gracias a David Vila por el aporte.
  • Algunos FisioRunners se quedaron sin material. Y me comenta Luciano Aguilera -gracias- que el servicios de masajes plegó antes de la llegada de todos los corredores a meta.
  • Vuelve el tocapelotas: qué hay del pack Mitja + Marató. La implicación del Ayuntamiento, que en rueda de prensa loa los beneficios de la carrera para los barceloneses, podría ser extensible en alguna medida para conseguir atraer al corredor local a su Marató: sigo emperrado en reclamar un pack económico que incluya la Mitja Marató y su hermana mayor como se hace con mucho éxito en otras ciudades.

___

Preguntas populares

Soy un principiante ¿es una carrera apta para mi?

Como debut maratoniano, sin duda. El perfil de la carrera no es para nada excesivamente duro (el tramo de subida se concentra, sobre todo, en los primeros km) y el recorrido es bonito y céntrico. Estarás rodeado de un buen montón de debutantes, así que en tu sufrimiento empatizaras con el que tienes al lado. Te dan un margen de seis horas para completarla y la organización en carrera suele estar a la altura, es un modelo a seguir. Y si además eres de Barna y has corrido algunas pruebas populares mucho de los tramos te serán muy conocidos. Sufrirás (porque eso no se puede esquivar) pero te lo pasarás en grande.

¿Puedo hacer marca?

Sí… pero con bastantes reservas. Has de llegar en un estado óptimo de forma, que haga un día apto para vaciarse (temperatura fresca, nada de viento), y correr con mucha cabeza (esos primeros km en subida, esos momentos donde hay que regular por si acaso después hace falta, el tramo final de Paral·lel). Si van de la mano estos factores, sí, puedes conseguir un gran crono.

___

RELACIÓN CALIDAD/PRECIO: 7

MI NOTA*: 8,5

*POR SUPUESTO, SUBJETIVA A MÁS NO PODER Y VARIANDO SEGÚN LA OPINIÓN DE TODOS VOSOTROS.

_

IMG_8078

Fotos Marató de Barcelona

ÁLBUM 01: 3h20a liebre 3h30
ÁLBUM 02: 3h30 a liebre 3h45 (1ª parte)
ÁLBUM 03: 3h30a liebre 3h45 (2ª parte)
ÁLBUM 04: 3h45 a liebre 4h 
ÁLBUM 05: de 4h a liebre 4h30
ÁLBUM 06: de 4h30 a  5h aprox.
ÁLBUM 07: de 5h hasta el final

Fotos de Carlos Sánchez y Fenando Yika

ÁLBUM 01
ÁLBUM 02
ÁLBUM 03
ÁLBUM 04
ÁLBUM 05
ÁLBUM 06
ÁLBUM 07
ÁLBUM 08
ÁLBUM 09
ÁLBUM 10

Fotos de Javier Guerrero

Fotos de Diego Puig

Fotos de Yohay Elam

Fotos de Running.es

Fotos de Bolsa del Corredor

Fotos de Rosa

Fotos de RunKm

Fotos de Mundo Deportivo

Fotos de Laura Barbany

Vídeo de Pako Pota (km 9,5 y 41)

_

Puntúa la Marató de Barcelona

_

58 comentarios en “A examen: Marató de Barcelona 2018”

  1. Hola David,

    Moltes gràcies per totes les cròniques de la marató, Per moltes vegades que la faci, sempre tinc les teves entrades del blog molt presents.

    Tinc un dubte: quan parles de corredors arribats, implica que són corredors que han passat per totes les catifes de xip, oi? T’ho pregunto perquè aquest any ha cridat molt l’atenció la quantitat de corredors AMB DORSAL que començaven, per exemple al KM, 30, 32 o a altres punts per acompanyar a d’altres. Gent que són de Zurich, i com que els regalen el dorsal, doncs fan només un troç. Suposo que aquests corredors no deuen constar com a arribats, oi?

    Em dóna la senació que dec ser de les úniques imbècils que paguen l’import sencer del dorsal (a part dels estrangers, es clar). Entre els de Zurich, els treballadors de la Caixa i altres que els poden fer publicitat bona… quants dels incrits hem pagat el preu del dorsal?

    • Bones, Gemma,

      Doncs en principi les dades de xipgroc (13.909) crec que són en brut i després es van fent neteja fins a donar la dada real de finishers ‘de sortida a meta’. Hem sorprèn que la xifra de xipgroc i de la web de la Marató (13.730) no sigui la mateixa, podria ser que a la web ja hagin passat el filtre (que més o menys és això: uns 150/300 menys).

      No sé quants són de Zurich i La Caixa però segur que un bon paquetó de corredors, és el que tenen els patrocinis. Amb aquestes coses sempre penso que premiar la fidelitat dels corredors que sempre pasen per caixa dona millor resultats que altres iniciatives.

      Salut, Gemma

  2. Bona feina company!

    Sempre és un gust llegir aquestes croniques. Despres d’un parell d’experiencies en mitja marató d’asfalt (baixant de 1h30min a la de Gavà) m’està picant la curiositat de fer el debut a la distancia màgica!

    Perquè creus que ha baixat la participació de forma tant notable?

    Salut!!

    • Bones, Toni,

      Amb tot el risc d’equivocar-me… crec que són diferentes factors que just aquest any venen de la mà: primer que 20.000 inscrits durant dos anys seguits és una excepcionalitat (i això que el repte al seu temps va ser arribar als 25.000, jo ja ho veig molt difícil… i crec que innecesari); un Campionat del Món de Mitja Marató en dues setmanes que fan que alguns corredors per la seva excepcionalitat triïn anar a València (és que serà un dia únic!); un atemptat a la ciutat (has de tenir en compte que l’informació que arriba és a través dels mitjans de comunicació); la mediatització de la convulsió política (que es nota més als mitjans que en el dia a dia); Marató Sevilla a dues setmanes (i això que ha caigut en participació, però algun boig feia doblet -jo ho faria-); també que no aporta novetats i la gent doncs va fluctuant; que cada vegada les Maratons que tenim a prop tenen una qualitat i uns ganxos més atraients…

      I encara i així, possiblement no estigui encertat

      Salut

  3. Como siempre impecable! Muchas Gracias! Corro más tranquila cuando te leo! Ya puedo decir que soy maratoniana ! #yocorroconlucas

  5. Un any més l’he tornat a gaudir.

    El meu objectiu era fer 3.45-50 i com a mínim baixar de les 4h.

    Sortir massa tranquil, 2 parades pels meus problemes amb els mugrons (4 min en total) i el vent i la humitat, va fer que estigues content en les 3.h. 58min. finals.

    Una altre experiència única.

    Dos coses dolentes: L’avituallament final (uns palitos encara que sigui) i el metro (La línia vermella amb freqüència de 6min.)

    • Bones, David,

      Encara que no t’hagi sortit la marca desitjada crec que, tal com dius, has d’estar satisfet. La petada va ser generalitzada i alguns pocs van salvar els mobles. Dia molt estrany…

      Apunto el tema del metro, cal fer un reforç perquè està sempre a petar.

      Salut i enhorabona, David

  6. Bon dia,

    Totalment d’acord amb el que dius. Els problemes més importants que hi trobo són les cues als lavabos i l’avituallament final que és molt pobre. Però que siguin aquests dos fa pensar que és molt bona marató.

    Aquest any tinc la visió de corredor més la de la meva filla que es va estrenar de voluntària. Crec que el tracte als voluntaris és molt bó, amb algun detall millorar com el dinar que sembla era un platet petit.

    Com altres anys, un 10 als voluntaris i a la gent que animava.

    En quan a la participació, sembla una tendència general de reducció del nombre de participants a les curses. A més deu haver diferents causes: hi ha moltes maratons, cal diners per anar-hi i cada cop hi ha menys salari, promoció? etc. En qualsevol cas, fa falta tenir tants i tants corredors? Suposo que per ingressos si però per qualitat de la prova potser no tant. Estem en un moment que sembla que si no ets el més no ets res i no és així.

    Espero que hagueu aconseguit les vostres metes en aquesta marató.
    Salut

    • Bones, Jordi,

      Jo crec que aquesta dimensió (fins als 20.000 inscrits com a tope) és quasi l’ideal i també la real. Recordo quan en un principi es volia fer un plantejament de Marató a 25.000 corredors per posicionar-se just al darrer de les grans europees com són Londres, Berlin i París, però crec que els carrers de la ciutat (i el pressupost) no donen per més i causaria més molèsties que advantages.

      Sobre els punt a millorar que comentes, del tot cert: si són aquesta poca cosa, això vol dir que tenim una gran Marató.

      Salut i felicitats a tots dos (pare i filla).

  7. Un año mas disfrutando de la marato de Barcelona , y disfrutando con tu blog. A mi tambien me duele perder el paso por la Catedral , pero la bajada por Via Layetana que no me la toquen que es donde recupero mis fuerzas !!!! Jejejejeje, Y tampoco la subida del Paralelo, aunque dura me encanta saber que despues de darlo todo en esa subida esta la gloria !!!
    Gracias amigo por tu blog, por tus fotos y mas importante por tu amistad !!!

    • Via Laietana para Bombers, que allí sí que llegamos con piernas. En la Marató yo quiero vistas de las mejores que haya de la ciudad.

      Salud y encantado de encontrarte siempre por todas las carreras, Gabriel!

  8. Hola familia,
    Este año he ingresado en el grupo de maratonianos y debo decir que la calidad de los últimos avituallamientos es escasa. Los pobres fisios, para quienes todos los agradecimientos son pocos, estaban sin material a partir del km 30 que es cuando más se necesita.
    Los últimos corredores, los que pasamos de las 4’30, no tuvimos, al menos un servidor, servicio de masaje.
    Y mi medalla está sin esmaltar. ¿Alguno más con ese problema?

    • Buenas, Luciano,

      El avituallamiento final, cioincido, contigo, es muy pobre. Algo que creo muy necesario mejorar porque deja un regusto agridulce de una prueba que en carrera casi todo funciona estupéndamente.

      Lo de la medalla lo he comentado en la publicación: comentan desde la organización que ha sido un error humano al meter una caja que no tocaba por delante de otras. En principio, os darán la opción de poder recibir la buena que o os merecéis.

      Incluyo en el texto lo que comentas de lo del material de los FisioRunners y lo de los masajistas (me extraña mucho que no se estirasen hasta la llegada de los últimos corredores tal y como tocaría)

      Salud y muchas felicidades por tu debut en la distancia de Filípedes!

  9. Hola David,
    nuevamente gracias por toda la info que nos regalas.
    Ayer debuté en la distancia, mi 1ª maratón y en casa, genial!
    En líneas generales le pongo un notable alto. Tanto la feria, el guardarropa, los avituallamientos de 10, el recorrido, los voluntarios, los fisios…quizás el tema lavabos y avituallamiento final muy escasito es el único pero que le pongo.
    Me sorprendió gratamente la animación en las calles, ni en la media ni en otras pruebas he sentido nunca el aliento de ayer ( salvo Behobia que es otra historia )
    En lo personal más que satisfecho, el objetivo era cruzar la meta sin dejar de correr y eso lo conseguí. Luego me faltaron piernas en los 7km finales donde perdí algo más de 5´ de lo esperado. Aún así ya digo súper contento con mis 4h 09´
    Y verte en el Paral.lel haciendo fotos ( ya descargada la mía ) fue el empujón final para llegar con una sonrisa a meta!!!

    • Buenas, Fernando,

      Muchas felicidades por esa primera vez, y encima en Barna para que el recuerdo sea más perenne. Al final siempre toca sufrir un poco pero, oye, aún más valor al completarla.

      Yo creo que poco a poco estamos consiguiendo que la genet se eche a la calle. Aun así hay camino por hacer (ahí Valencia ha hecho un gran trabajo), y tengo claro que en Euskadi juegan en otra liga (lo de Behobia y Zegama es algo extraordinario, piel de gallina).

      Salud!

  10. Amics,

    abans de fer els meus comentaris, vull agraïr públicament al David la seva enorme humanitat. Vaig travessar la meta en males condicions. Fins i tot vaig sentir la sensació de que aniria al terra. Vaig veure al David, que havia aribat uns minuts abans. El vaig saludar. Em vaig sentir malament, marejat. Li vaig demanar ajuda. Em va agafar, em va sustenir, em va ajudar a caminar. Eren les 11:41, en aquells moments tot assolellat, però jo amb la pell de gallina, i no pas per l’emoció. El David em va acompanyar, em va donar la seva isotònica preparada per beure – jo no tenia forces per obrir la meva – , em va anar a buscar fruita, es va estar amb mí fins assegurar-se que jo em trobava bé.
    En David, com us podeu imaginar, coneix a moltíssima gent al món del running en general i a la marató en particular. Ho va deixar tot per estar amb mí i ajudar-me. M’emociono al recordar-ho. Jo sóc molt marquista, molt exigent amb mí mateix i autocrític. Però a les maratons el que queda, el que de debò val, són les sensacions. Jo vaig patir molt , massa, als darrers kms – porto dos anys seguits descubrint el mur al km 36 – , però em queden coses maques per recordar, i no oblidaré mai l’impoertant que va ser per mí que una persona coneguda m’ajudès en aquell moment. MOLTES GRÀCIES, AMIC DAVID SAMARITÀ!

    PS A la dreta dels nostres pares espirituals Miquel Pucurull i Mingo Catalán situarem al David Jiménez, per instaurar la santíssima trinitat del running catalá 🙂

    • Res, home.

      T’asseguro que el 90% de tots els que estavem allà haguessin actual de la mateixa manera, no és bonisme sinó sentit comú.

      Al final a molts no ens va sortir la Marató desitjada però, escolta, altra experiència que ens portem cap a cas i de la que segur que extreurem unes bones lliçons.

      Ah, en la Santíssima Trinitat mai podré estar jo si abans no tens en compte el gran, grandíssim, Isidre Ferrer Cantal, un autèntic mite de l’atletisme popular.

      Abraçada

  11. Hola David

    Como de costumbre, antes de nada, agradecerte tu enorme trabajo y dedicación, tanto los megareportajes fotográficos como los artículos tan interesantes que te curras y que son todo un referente para preparar cada carrera

    Sobre la maratón de Barcelona, tras haberla hecho por novena vez ayer, coincido en que sigue rayando a un gran nivel, pero puede que falten algunos detalles para que llegue a ser verdaderamente “top”

    Hay muchas cosas muy positivas:

    excelentes avituallamientos durante la carrera

    ejército de voluntarios, masajistas y personal de soporte que son impagables
    muchos puntos con animación importante
    muy buen montaje con la Feria y actividades paralelas
    aprovechamiento cada vez mayor de las redes sociales
    la App de seguimiento muy precisa,
    recorrido que, con las limitaciones orográficas que hay y aunque quizás no el ideal, se puede considerar bastante rápido y representativo de la ciudad

    pero también hay algunos peros, siento si me repito con algún otro comentario:
    para algunos puede no ser importante, pero este año me ha sorprendido muy negativamente que muchos puntos kms estaban mal situados, me parece algo injustificable en una carrera de este tipo… es un detalle que no puede fallar y me cuesta entender cómo ha podido pasar.. para mi, es un síntoma de falta de control organizativo

    coincido en que el avituallamiento final es muy pobre.. después de un esfuerzo tan grande, qué menos que algo más de variedad y cantidad para reponer fuerzas
    aunque el recorrido no es malo, creo que ha perdido parte del encanto que tenía otros años.. para mi dejar de pasar por Portal del Angel, Catedral, etc.. le resta mucho a los kms finales, ya que la bajada por Laietana es muy triste en comparación…no estaría de más un pequeño replanteo del recorrido para buscar alguna alternativa que haga que se pueda disfrutar más de zonas con más encanto
    un pequeño detalle, pero molesto, en algunas zonas de la carrera se había colocado generadores eléctricos de gasoil y tiraban todo el humo encima del paso de la carrera… aunque sólo fueran unos segundos, la verdad que muy molesto tragar humo en esos tramos
    la falta de retransmisión en directo le resta visibilidad… y tengo que decir que el reportaje resumen que dieron en Esport3 tras la carrera fue de vergüenza ajena.. un locutor sin ningún interés ni conocimiento de la carrera, cometiendo múltiples fallos… para eso mejor no hacer nada…
    no puedo dejar de decir que, aunque en esto no tiene culpa la organización, a mi personalmente me ha sobrado que se haya aprovechado la carrera para reivindicaciones políticas… no quiero entrar mucho y respeto que cada cual tenga sus ideas, pero me parece fuera de lugar utilizar un acto deportivo como una carrera para poner multitud de pancartas políticas al paso de los corredores… yo iba a una carrera, no a una manifestación y mucha gente puede no sentirse cómoda con este ambiente… es algo que creo que hace más mal que bien y que puede repercutir en que siga bajando el número de inscritos

    • Buenas, sotillopower,

      Yo también tuve la sensación que algún cartel (al menos dos) no estaba alineado con el punto kilométrico (que lo indica la línea azul). Es posible que se confundieran con las marcas del año anterior que no se acabaron de borrar lo suficiente cuando se hizo el repintado. Ahora lo meteré en el texto.

      Sobre la bajada de Via Laietana, solo hay que compararla con Bombers… Ni punto de comparación. Creo que hemos salido perdiendo suprimiendo el paso por Portad de l’Àngel

      De los generadores, si te soy sincero, ni me enteré. Pero supongo que depende cómo estén colocados y la dirección del viento se puede volver en contra nuestra.

      Por lo demás, considero igual que tú que es una gran carrera, este año me voy quizá con un poco más de regustillo amargo, pero tengo la sensación que es más porque hay una implicación personal en haberlo pasado peor que en otras ediciones.

      Un saludo

  12. Hola David, lástima de no haberme dado cuenta que estabas ahí 🙁

    Ya ves que llevo una cara de «walking dead» que no puedo con ella. Tuve muy mal día, y eso que solo tardé 5 minutos más de lo que me había marcado, pero las patas no tiraban y el menda prefirió incluso caminar algún tramo para llegar algo más entero.

    Gracias por tu dedicación,

    Abrazos

    • Buenas, Xavi,

      Yo sí que me di cuenta pero ya cuando vi que a pesar de llamarte ibas en modo «hay que llegar como sea» aprecié que no estabas para muchas fiestas. Creo que a muchos este año se nos ha hecho bola la carrera, no sé si por el tiempo o por unas expectativas demasiado ambiciosas (quizá Mitja y Maratest nos pusieron en una nube).

      Un abrazo.

  13. Para mi era mi segunda maratón,la anterior fue Barcelona el año pasado, y este año me pegué contra el muro cual japonés de Humor amarillo corriendo hacia una puerta falsa que no se abre. Pero como el único objetivo era acabar,objetivo cumplido.
    Lo mejor:
    – El ambiente: de la gente que corre y la que anima,yo diría que este año había más gente en la calle animando que el año pasado.
    – Los voluntarios
    A mejorar:
    – Yo llegué a meta en 5h04 y me crucé con muchos casos de gente que pedía ayuda a los fisios y los pobres no llevaban nada ya (creo que lo he leído en un comentario anterior).
    – No tuve nunca problemas para coger comida pero si que veía algún puesto que parecía que iba algo justo de existencias ya, y por puesto llegaron unas 1000 personas después que yo.
    – La camiseta me pareció chula al ver la foto, pero después de ver alguna de las que vendían en la feria (la de la sagrada familia por ejemplo) se podían haber estirado un poco más.
    Lo peor:
    – Por la mañana tardas 5h en correr una maratón y por la tarde ya piensas que en poco más de 1 mes llega Bombers

    • Buenas, David,

      La segunda maratón es al 9% la de pegarte al buena hostia, crees que la tienes ya por mano y que llegas más sabio y te pasas de ambicioso. Es una tradición, eh!

      Una amiga también me comentó que vio escasear la comida en algún punto kilométrico (en el 20, concrétamente). No sé si quizá tiraron corto o que intentaban abrir las menos cajas posibles para no malbaratar productos (la de botellas de Iso y agua que se tiraron sin abrir solo porque ya no estaban en caja cerrada…).

      Lo de los fisios, necesario darles más material, sino se verán muy limitados a la hora de ayudarte.

      También pensé lo mismo, la de camiseta de la Sagrada familia estaba bastante bien, la de Gaudí la vi poca cosa. La nuestra, pasable, me quedo más que nada con que al menos es distintiva de la ciudad.

      Salud!

  14. Buenas David, una pregunta: que pasa si te saltas un control de paso en maraton? Conozco un caso q no pasó por el 30. Según parece se ahorró el paseo por Diagonal. Apareció en elkm 35 con el tiempo que tarda en hacer 5k pero en 10k, remontando 3600 puestos… en la clasificación final aparece como llegado normal.
    Se puede denunciar algo así
    Gracias!

    • Hola, Snake,

      Primero hay unas clasificaciones provisionales con todos los llegados a meta y días después se cuelgan las definitivas tras haber hecho un repaso exhaustivo controlando todos los puntos de control y los tiempos de cada paso para comprobar que si alguien se ha saltado uno de esos controles ha sido por fallo del sistema y no por hacer trampas, o al inrevés. Alguno se puede colar pero se suele hacer bastante limpieza.

      Salud

  15. Hola David,

    Per mi va ser la meva primera marató i n’estic més que satisfet després d’haver entrenat durament durant més de 4 mesos i haver assolit una marca de 3:21.

    Llegida la crònica i els comentaris estic plenament d’acord amb vosaltres sobre el tema dels lavabos (escassos), l’avituallament final (poc variat) i la baixada per Via laietana (molt desangelada), m’hagués agradat molt passar per davant de la Catedral baixant per Portal de l’Àngel 🙁

    Per altra banda, voldria comentar que en algun tram vaig trobar que s’estrenyia de forma perillosa degut a la gent, que mirava de fer la foto als corredors, deixant un pas ben estret fins al punt d’haver de cridar que si us plau s’apartessin (no sé si algú més ho va experimentar). Recordo especialment el gir per Glòries just al peu de la Torre Agbar a la Diagonal. Potser aniria bé reforçar aquests espais amb voluntaris per evitar que la gent es tirés a sobre dels corredors ja que el perill per tots és evident.

    Per la resta, crec que l’organització és excepcional, els avituallaments de luxe (excepte el final), el servei de fisios enorme i el recorregut preciós (tot i que algun tram una mica fluixet com el comentat de Via Laietana o el tros de la Gran Via abans d’arribar a Rambla Prim).

    Moltíssimes gràcies pels teus articles, són de molta ajuda per preparar les proves.

    Salutacions,

    • Hola, Roger,

      Molt bona marca per ser la primera Marató, felicitats!

      Crec que coincidim en general tothom en els pros (que en són molts) i els contres d’aquesta cursa. A mi el em fa més mal és que no tinguem pas per Portal de l’Àngel, t’haguès agradat molt, segur.

      Sobre les estretors de quan s’apropen els aficionats, tens raó que és incòmode però no seré jo el que es posi en contra (sempre dintre d’un límit que no comporti falta de seguretat), m’agrada tenir la gent a sobre i sentir l’alé de la gent. Però entenc que en segons quines circumstàncies pot arribar a ser contraproduent (el que dius: una mica de control dels voluntaris per buscar el punt d’equilibri).

      Salut i enhorabona

  16. David,

    Fa temps que et segueixo i m’afegeixo a totes les felicitacions per la tasca que fas. Si us plau, no deixis de fer-la. Passant a la Marató alguns apunts (en la línia del que comentes).

    Recorregut: Efectivament hi ha el risc de que poc a poc, any rere any, anem traient al recorregut tot el que el fa especial. Si seguim per aquest camí, a mig termini patirem. Per tant, si li traiem coses, cal afegir-ne d’altres. Jo sempre he trobat a faltar que, igual que al 92 BCN va «descobrir» que teníem mar, la Marató també hauria de treure profit del Mediterrani (avui en dia, el tram litoral passa massa lluny com per què llueixi).

    Organització: Per mi personalment, un 9. La meva experiència personal va ser que tot estava perfectament organitzat. L’única pega és la manca de lavabos abans de la sortida (per mi l’avituallament final no és tant important).

    Preu: Tot plegat és massa car. Especialment si després vols afegir algun extra (gravació medalla, per exemple), s’acaba disparant el preu. En aquest sentit em sembla escandalós el preu que cobren per les fotos a Marathon-photo (40€ per 5 o 6 fotos…). Sort tenim de tots els que us dediqueu a fer reportatges pel vostre compte. Aquí toca donar-vos les gràcies. Sóu una passada. Ara bé, crec que si els preus de les fotos «oficials» fossin més raonables acabarien fent molta més caixa.

    Voluntaris: Per mi un 11. Aquest any en els avituallaments, no només et podies recarregar de líquids i sòlid, sinó que tenies un subidon d’energia amb els ànims que et donaven tots.

    La cursa: Tot i que vaig fer MMP, també em vaig quedar amb la sensació de que la vaig córrer molt malament (massa ràpid la primera meitat, tot i tots els teus consells d’estratègia de cursa). Pel que comentes i el que vaig veure crec que va ser una cosa que ens va passar a molta gent. Alguna explicació?

    Gràcies!

    • Bones, Marc S,

      Un dels grans perills és just el que dius: si treus el veritable atractiu del circuit (que és bonic) perd moltíssim. No poden competir en fer un circuit ràpid perquè BCN no és gaire plana i no té prous carrers amples de veritat, així que ho han de fer buscant un recorregut vistós.

      Sobre el preu, jo crec que no és barata però, com em deia un amic, mira com estan les maratons a Europa i tornar a plantejar-te si pagues massa… Amb les fotos ‘pro’, també crec que es passen amb els preus, però suposo que ho tenen calculat d’una manera que per quadrar despeses i beneficis els hi surt més en compte demanar 19 € que 5 €. Jo en tinc dues mirades que m’agradaria comprar pel valor sentimental que tenen però és que són 40 napus…Tinc la sensació que és un servei més per estrangers (sempre penso que ho pagaria abans si corro a Berlín o Boston) que per locals.

      Moltes felicitats per la MMP, que he vist que aquest diumenge ens ha costat més del compte a molts de nosaltres (jo fail).

      Salut!

  17. Hola David!
    Un cop més agrair-te la feina que fas des de fa anys pels que som uns runners aficionats, sigui el nivell que sigui de cadascú!

    No he sabut trobar l’entrada per deixar mini-crònica, així em permeto deixar-te-la a continuació:

    1- Millor moment:
    Sens dubte trobar-te amb la gent que ha vingut expressament per animar-te, sobre tot la meva dona que va agafar els teus consells des de la «guia del acompañante». L’ambient en les curses és fonamental pels ànims dels corredors i Barcelona en té i molt (no al nivell de la mitja de Granollers en la seva part final, però semblant), per això sempre es una marató recomanable i no em falla la memòria va ser la meva quarta marató a la Ciutat Comtal, que vaig acabar amb marca personal de 3:33:32, així que content per acabar-la i fer marca!

    2- Pitjor moment:
    Notar que les cames al km38 ja no responien i que no podia fer front a les rampes que tenia. Així que vaig anar caminant els darrers 4km acompanyat per un amic. Tot i els seus ànims (i els de tot el públic) no vaig poder còrrer més que dues estonetes i és una llàstima haver d’entrar a meta d’aquesta manera.
    Però potser encara pitjor estic ara, dos dies més tard, perquè sóc conscient que podria haver gaudit més de la pròpia marató anant un pel més lent i respirar més l’ambient de la cursa, així com a nivell esportiu, podria haver fet sub-3:30 corrent amb més cap. Però el plantejament d’anar darrera els llebres de 3:30 era massa «avorrit» (i m’atabala tanta gent junta) i vaig arriscar per intentar fer una marca propera als 3:20, perquè estava en una forma com mai havia estat abans. L’esforç el vaig pagar car al tram final, com és de calaix. Malgrat sabent d’aquest risc, vaig voler intentar-lo. «No risc, no fun, oi? 😉

    3- Imatge per recordar:
    La cara de les persones que creuen en mi i que et donen ales i forces en tot moment. Però també la meva cara reflectida en un aparador de botiga de Via Laietana on vaig parar uns minuts per estirar degut a les rampes del quàdriceps.

    4- El millor de la Marató:
    A part de l’èpica que tenen les curses de 42,195km i recórrer una ciutat preciosa (jo sóc d’ Àustria, però fa 10 anys que visc aquí) i gaudir d’un esforç personal que et deixa una sensació de satisfacció (també perquè vaig fer marca personal), crec que el recorregut ha millorat i es pot còrrer més còmode i ample ara, que anys enrere, però potser és també perquè anava més endavant que altres anys.

    5- El pitjor de la Marató:
    En clau personal no hi ha dubte que el «defalliment» final va ser un pal dur, però a nivell general coincideixo amb tu i altres internautes en tres coses a millorar:
    – avituallament final: tot i oferir quantitat no limitada (hi ha curses que va a 1 peça per persona), la varietat la trobo escassa.
    – freqüència de metro: En un dia especial, crec que es pot reforçar el metro (sobre tot la línia vermella) durant unes hores per fer l’arribada dels corredors més escalonada i els viatges més ràpids i còmodes pels acompanyants.
    – Tema combinació amb la Mitja BCN: no entro en debat de la data de la mitja de BCN, però sí crec que podria ser un al·licient per molta gent d’ aquí per participar en les dues curses.

    I afegeixo un altre punt: No trobo galeria de fotos en la web de la marató, ni funciona el blog de la mateixa. Són detalls que aporten molt en el terreny emocional de cada participant i ajuden a tenir un record bonic de la cursa, el qual farà més probable que repeteixis participació. I això no s’hauria de menysprear en temps en que el nombre total de les inscripcions està baixant.

    Gràcies un altre cop i perdoneu que m’hagi enrotllat tant!

    Peter

    • Hola, peter,

      Doncs estava dubtant de si fer o no fer aquest any l’entrada de les ‘MiniHistòrias’ perquè he anat tan atabalat que no m’ha donat temps de fer rebombori amb ella els dies previs. Però ja que has fet l’esforç de deixar la teva, demà començo a plantejar-la 🙂

      Per cert, moltes felicitats per la MMp encara que entenc aquesta sensació agredolça: arribar caminant a meta no és el que un somia quen s’enfronta amb aquests reptes.

      Salut i força!

  18. Afegeixo que just a la meva arribada sobre les 3:40 temps oficial varen caure com a mínim dos arcs inflables davant de meta que va causar alguna situació complicada. Tothom al meu voltant va poder «salvar-se», però podria haver causat alguna caiguda etc. per trepitjar altres corredors o enredar-te amb les cordes per exemple.

    • Gràcies pel comentari,

      No sabia que havia passat això i últimament ho viscut in situ en altres curses… Fins i tot a Behobia…

  19. David,
    destacaria com a positiu d’aquesta marató el públic, que m’ha semblant més càlid que mai, en la meva novena marató a BCN. Els voluntaris, sempre maravellosos. Els grup d’animació i, en particular les batucades, genials. Diria que aquesta ciutat ja comença a sentir com «seva» la marató. Els avituallaments en cursa, bé.

    Que no m’agrada tant? S’ha dit tot ja: relació qualitat/preu, avituallament final, pèrdua de llocs emblemàtics i, això és una triste novetat, incorrecta senyalització dels punts kilomètrics en diversos punts. Terrible, perque no em podia imaginar que passés això i havia desactivat el lapsus automàtic. En una marató, i del nivell de BCN, això ho trobo inadmisible.
    S’ha esmentat per aquí l’inconveniència de reivindicacions polítiques a la cursa. Per alusions, perque jo vaig córrer amb un llaçet groc, ho comentaré. Existeix un problema polític a Espanya, és una realitat incòmode, però hi és. I aquesta cursa és una bona oportunitat perque la resta del món ho sàpiga. I per això, per primera vegada, i m’agradaria que fos l’ última, vaig lluir el llaçet. La gent amb les pancartes, que jo sàpiga, no van fer crits reivindicatius, es van limitar a mostrar els seus missatges i animar els corredors. A mí també m’incomoda que un pobre pel carrer em demani almoïna; la sol.lució no és treure’l del meu davant, sino acabar amb la marginació i la desigualtat social…

    Dit això, passo a comentar breument la meva cursa, perque voldria saber la teva opinió i, si us plau, animo a tots els que llegeixin això que em facin un comentari, m’ajudarà. I es que encara no entenc el que em va passar. Mireu:

    Marató 2017.
    Marca a la 1/2 BCN: 1:27:15 –> Marató : 3:06:29 (objectiu , 3:04:59)
    *Marató 2018:
    Marca a la 1/2 BCN 1:26:51 –> Marató : 3:10:20 (objectiu, 3:04:59)

    Passant al 2017 la primera mitja en 1:32:35 i al 2018 en 1:32:59. Les dues vegades, patiment des del km 36. Enguany, diria que més, m’han sortit alguns parcias per sobre de 5 el km…

    He arribat amb exactament el mateix pes als dos maratons. El pla d’entrenament ha estat pràcticament igual. El volum de les 12 darreres setmanes pràcticament igual, 66 kms setmana al 2017, 68 al 2018. Al 2017, al cicle vaig incloure 3 Mitges fetes a tope, + 1 a ritme marató, 3 tirades llargues de 30k, + una tirada llarga de + de 30k en progressió (Maratest). Al 2018, 4 Mitges a tope, 1 a ritme marató, i 3 tirades llargues (30k, 32k, 34k).
    Condicions atmosfèriques: l’ultima meteo abans de la cursa al 2017 deia 14º amb 70% humitat relativa a les 8, i 17% 57% HR a les 11.
    Al 2018, 13º i 77% a les 8, 16º 57% HR. Molt semblant, sobre el paper. Una mica menys favorables al 2017, diria.
    Sabatilles, el mateix tipus, ASICS DS Trainer Neutral (mixtes).
    Ah, al 2018 he sortit amb un company i he antat xerrant sense parar fins al km 28, on ell no m’ha pogut seguir. En tot moment he estat contrlolant el pols. De fet , estava mé spendent del pols que del ritme, i els ritmes anaven sortint clavats. L’idea era no passar de 164 puslacions fins a la mitja marató, i posar-me a 170 al km (90% de la FCM ). Pla de pols cumplert.

    Ja sé que xerrar gasta energia, fins i tot he explicat acudits, però.. Voleu dir que m’he fotou aquesta castanya per xerrar? David, nois, noies, qué opineu? Gràcies, salutacions!

    PS Gran marca, David! A la marató dones el millor de tú…

    • Jo he perdut un minut respecte a l’any passat i en principi arribava també amb molt millor cames…
      Opció a/ Mal dia
      Opció b/ Mal plantejament
      Opció c/ Som un any més vells…
      Opció d/ Totes tres alhora

      A vegades hi ha una sèrie d’intangibles que també són presents i difícils de predeterminar. Un altre dada, el canvi de mal (fred intens) a bon temps ha sigut més radical aquest any que el passat.

      En el meu cas, em sé moure en uns temps bastants constants però realment crec que tenia cames per fer una gran marca… i no va sortir. Haurem d’esperar tot un any…

    • Primer de tot: Vas acabar la marató i això hauria de ser un motiu d’alegria. Hom podria dir fins i tot que no acabar-la patint és no fer-la al màxim de la teva capacitat, així que enhorabona per donar-ho tot.

      Dit això, crec que el problema principal és que li dones molt pes a les circumstàncies que es poden més o menys quantificar (i no et culpo, a mi m’agrada molt també disposar d’aquesta mena de dades i models) i potser passes per alt altres coses que són més difícils de controlar.

      Que vull dir amb això? Per exemple comentes que el pes era el mateix, però ho era la composició corporal? Dius que el pla d’entrenament també era idèntic, però i la meteo sota la qual s’ha executat aquest pla? Sabatilles: exactament el mateix model o model del 2017 i del 2018? Alimentació la setmana prèvia: possible variació de glicogen muscular i al fetge els dos dies. Un altre punt que podria afectar és la nutrició en cursa: alguna variació, canvi de producte?

      També parles de les polsacions. Fas el control mitjançant una banda amb elèctrodes o un sensor òptic? Personalment dels OHR no em fiaria massa ja que per fer les medicions es basen en la geometria dels capilars sanguinis que detecten i és quelcom que pot variar en funció d’aspectes tant rídiculs com la quantitat de pel que hom té al braç (i això suposant que es porta correctament: molta gent s’el posa just a sobre l’os del canell que es el pitjor lloc on podria anar).

      La conversa certament pot haver estat un factor, però no crec que això et pugui haver causat un deute d’oxigen a la sortida tant gran com per haver provocat aquesta castanyada. Potser has sortit lleugerament més ràpid aquest any i això si que ha suposat un deute que no s’ha pogut compensar.

      Al final del dia crec que la idea amb la que val la pena quedar-se és que les persones no tenim unes especificacions técniques tant immutables com les màquines i hi ha un núvol de circumstancies fora del nostre control que ens poden tirar a terra la millor de les intencions.

      Si vols que seguim aquesta conversa més o menys a temps real, comenta-m’ho i t’afegeixo en alguna xarxa social 🙂

      PS: Potser t’interesaria correr utilitzant la potència com a mètrica? La gent parla força bé sobre Stryd i pel que he testejat de Garmin els seus algoritmes son força autoconsistents (i tenen en compte el vent!).

      • Comentari interesantíssim, JMV,

        Gràcies a vosaltres feu molt millor aquest blog. I em quedo totalment amb aquest paràgraf:

        «Al final del dia crec que la idea amb la que val la pena quedar-se és que les persones no tenim unes especificacions técniques tant immutables com les màquines i hi ha un núvol de circumstancies fora del nostre control que ens poden tirar a terra la millor de les intencions».

        Gràcies

      • David i JMV,
        he trigat en contestar per si hi havia més comentaris. Ja han passat uns dies, així que ja toca. Però sí que he tingut més comentaris entre els meus col.legues, així que, i pensava que seria impossible, crec que he trobat la solució de l’enigma. O almenys, a mí em serveix com a explicació. Per donar-li emoció, comentaré primer les vostres aportacions, que han estat molt valuoses:

        en David parlava de mal dia, mal plantejament, un any més vell. La primera, el mal dia, és possible, però com que sempre ho serà, de possible ,i és possible per tothom, sobre tot en marató, i no podem aprendre res sobre ella ni com combatre-la, així que aquí la deixo. Mal plantejament? Ho descarto. L’estratègia era còrrer en split negatiu, que és la manera correcta en que afirmo rotundament en que s’ha de còrrer una marató. Si corres en split positiu i fas marca o el teu objectiu, l’enhorabona: però ho has fet MALGRAT A, NO GRÀCIES A. Perdoneu el tó, però crec que és un axioma i ho tinc claríssim, I ho he experimentat, per sort, personalment. No em va sortir bé, però sobre el paper el plantejament era correcte: primers 5 km en 30″ més lents que l’objectiu ( a 4:28 en comptes de 4:23), fins a la mitja a 4:23 de mitjana (1:32:59, clavat), i després a 4:22 . La segona no va ser possible. Però al 2017, amb pitjor marca de mitja , vaig fer la primera part més ràpida i vaig acabar en 3:06:29, això que l’estratègia enguany diria que era correctíssima. O en tot cas, menys dolenta que al 2017, si no us agrada que sentencii… L’edat, ho deixaré pel final, que és interessant.

        Ara anem per JMV: fas observacions molt intereressants, ficant-te en el detall. A veure, intentes fer-me veure que està molt bé analitzar, però no tot és quantificable, i planteges una espècie de reducció a l’absurd. Però les coses quantificables les podem descartar: per exemple, el tema de les sabatilles. Mateix model o no, no és rellevant. Seria rellevant passar a un model d’entrenament quan competeixes amb mixtes o voladores, per extra pes o novetat, i ho seria sobre tot a nivell élite (bé, potser també en popular: només pensar en competir en marató amb unes ASICS Nimbus, i mira que m’agraden per entrenar, m’agobio). El pes, composició corporal: mateixa dieta, mateix entrenament, mateixa activitat = mateixa composició corporal. Només l’esmento perque have rpessat 2 kilos més hagués estat equivalent a correr amb un tetra-brick a cada ma. No era el cas… Nutrició pre cursa: la mateixa. En cursa, mateixos gels, mateix pla d’hidratació. Val, vaig saltar-me el gel del km 25, el vaig prendre al 28. Crec que va ser un error meu saltar-me’l, però no li puc aplicar tot el handicap. O sí? Jo crec que no…

        Pols? Suunto Spartan amb cinta pectoral, Ah, vaig totalment depilat 🙂 Es superprecís, no sol fer parides. Altre punt seria si he estat massa conservador controlant-lo. L’any passat vaig correr sen se control de pols, per sensació, però ara últimament m’he acostumat, a les mitges maratons, a usar-lo com a «velocímetre»: em diu la benzina de que disposo, m’ho prenc així.

        Per tant amic JMV, m’has de permetre que afirmi que les variables mesurables que afecten al meu rendiment estant correctament mesurades, i per tant s’ha de considerar que no expliquen el meu resultat, o l’expliquen de manera molt incomplerta i vaga. Abans de que me’n oblidi, vull agrair-te la mencío de Stryd: no tenia ni idea de qué era, no havia sentit parlar mai, i ara que he visitat la seva web i l’he vist per sobre, em sembla que pot ser una eina maravellosa. Em faràs gastar la pasta!

        I ara, la que crec que és l’explicació del que va passar. M’ha ajudat el que m’ha comentat l’Ivan, un tècnic del meu gimnàs. Ell parlava de tres factors. Jo n’afegiré un:

        Sobreentrenament: ho matitzaré. Diré «sobrecompetició». Mai no havia competit – competir a tope, aclaro – en 3 mitges maratons seguides, i jo crec que m’ha passat factura. Sitges, Terrassa, Colomenca, tirada llarga 32k, BCN. En 5 setmanes, 4 mitges maratons a tope és una passada. Sobrava una. Després de Terrassa ja em notava «tocat», i des de la setmana abans de BCN notava els bessos molt carregats, i tenia por d’estar lesionat. El fisio ho va descartar, però jo sentia sobrecàrrega muscular.
        La conversa: per mí, té el 50,1% de culpa com a mínim. I no tant potser pel gast inútil d’energia, que també sino psicològic. En Castillejo deia que una marató té 3 fases: primera on has de disfrutar de la cursa, de l’ambient i còrrer relaxat . Si aquí ja vas massa pendent del ritme alerta, potser és massa ràpid per tú. Segona on has de començar a concentrar-te, ser conscient de que estàs competint en marató. I una tercera, mirar linea blava i seguir-la fins el final. Doncs bé, ja m’he saltar la segona sencera! He passat de no parar de xerrar – i no sempre de la cursa – , explicar acudits, deixar-me portar pel ritme de les batacudes, fins el km 28 , a posar-me en mode «linea blava». Malament. La ment no és tan flexible, hem de preparar-la. He xerrar molt amb el meu company, i poc amb mi mateix. Dubto que un élite vagi xerrant. Igual ni obren la boca en tota la cursa. Ah, la millor conversa que vaig tenir va ser amb mi mateix, passat el km 36. Vaig sentir com una veu mental meva que deia: «camina, que ja no fas l’objectiu». Vaig contestar rotundament: «ni de conya».

        *L’edat: l’esmenta l’Ivan, i el David. A veure, l’edat no m’ha impedit millorar la marca de l’any passat en mitja. Estic en decliu? Potser. Empitjoro en marató? Potser. Però us aposto que al 2019, potser al 2018, milloro aquesta marca de 3:10. Que per cert, haig de consolar-me, és una marca de puta mare. 2010, amb 46 «anyets», 3:11 i marca personal. 2018, amb 54 anys , 3:10 i em sembla una marca mediocre…

        La motivació: aquesta l’havia oblidada, però trobo que és molt important. Jo no sóc un runner, sóc maratonià. Jo vaig començar a córrer per ser maratonià. Els 5k, 10k, mitges, són divertiments que em trobo al mig del camí. Malgrat això, al 2018 a marató no és el meu objectiu prioritari. Aquesta temporada tinc 2 reptes, un dels quals en un mes sabrem si he assolit, i pel segon haurem d’esperar a final d’any ( Com a pista, el primer és el que m’ha causat competir tant en mitges). Tenint aquests reptes com a prioritat, i sabent que a la marató no estava en disposicíó de fer marca, m’ha mancat motivació. Gairebé no dormo la nit abans, i aquesta vegada, com un tronc. Estava amb pocs nervis, massa relaxat i confiat en que faria 3:05 amb la xorra.

        Ja veieu, raons difícilment mesurables, psicològiques. Excepte el sobreentrenament-sobrecàrrega. Lliçons que he après si vull competir en marató:

        boca tapadeta i a respectar les 3 fases mentals (ara, m’ho vaig passar superbé fins el 28, això també mola)
        no competir tan seguit. En el meu cicle ideal de marató, les darreres 12 setmanes m’ha funcionat fer 3 mitges a tope, intercalades amb tirades de 30-32k. I 2 setmanes abans, mitja a ritme de marató

        Això és el que mola de la marató, sempre s’apren alguna cosa i totes són diferents. Ja portem 15. Ah, els organitzadors de BCN que aprenguin també, a posar els punts kilomètrics correctament. VERGONYÒS!

        Gràcies, David i JMV, per les vostres valuoses aportacions. JMV, no sóc a cap xarxa social. Pots mirar-te el meu blog, o escriure’m a antoni.baltar@gmail.com . O que el David ens presenti en persona 🙂 Una abraçada als dos!

        • Tres frases mentals que es podrien resumir en una visió popular cim Gaudir – Competir – Patir.

          Jo també crec que parlar i gesticular massa acaba per passar factura. Tot el que puguis anar economitzan durant la cursa serà sempre benvingut al final. Pero no negaré que a vegades costa massa posar el fre…

          Salut

  20. Hola David,
    Este año acabé mi segunda maratón y muy feliz de rebajar 50 minutos del año pasado, en el que sufrí mucho. Este año he vuelto a sufrir pero kms más tarde. Es una pregunta que no sé si ha pasado a más gente pero sí a varios de mi Penya de Runners… Runtastic me ha contabilizado casi 2km más… Ha pasado a más gente??
    Gracias por toda la info que das de las carreras, és de mucho valor…

    • Buenas, Sílvia,

      Antes que nada, muchas felicidades por finalizarla y por el pedazo salto adelante que has efectuado de una Marató a otra.

      Sobre la distancia, si te digo que a mí me salió 42,4 km cuando lo habitual es que esté rondando los 43… Los GPS los carga el diablo. El domingo tuvimos un día la mar de raro en el plano meteorológico (ahora sol, ahora tapado, un par de gotas de lluvia), un circuito enteramente urbano y con alguos giros complicados (difícil captar por el GPS), que hacer la trayectoria correcta es imposible a no ser que vayas totalmente solo (y ni así, porque te desvías para ir a por los avituallamientos)y, sobre todo: que los GPS son sistemas de posicionamiento y no de medición. La carrera está homologada tanto a nivel de la FCAT como de la IAAF (que luego revisan y dan validez a las marcas), Yo me fiaría.

      Un saludo

    • Silvia,
      mi GPS marcó 43,6 km. como dice Davis, la carrera está homologada por la IAAF, y esa es la marca que vale. MI GPS me ha dado maratón en 3:02 , y realmente es 3:10 (un consuelo). Eso sí, te diré que había kms muy mal señalados, y que es terrible ir mirando el GPS – aunque yo había desahabilitado los lapsus parciales, para no llevarme a engaño – y que ponga 42 cuando aún no has pasado el 41… Enhorabuena por tu segundo maratón!

  21. Hola David,
    Primer de tot Felicitats!!
    Vaig estar al 32 km, encara que ja era on jo volia anar a animar, va ser molt bona idea de Asics de fer un punt d’animació en aquest k, esperem que ho tornin a fer l’any que ve.
    Una mica complicat seguir la Marató amb la càmera:) a la mà, però va ser divertit, et deixo el link de les fotos del mur:
    https://photos.app.goo.gl/SoDno8om4QD9catx1
    Per primera vegada hem intercanviat papers tu corre’ns i jo fent la foto:)
    Pel 2019 que espero ja estar recuperada, m’agradaria que tornessin a valorar passar per la Catedral, encara que hagin de moure els elements que impedeixen el pas de cotxes, etc. durant unes hores.
    Fins a la propera cursa.

    • Bon dia, Rosa,

      Moltes gràcies per les fotos, aquest any hem fet una recopilació bèstial que crec que hauran agrait tots els corredors.

      Espero l’any que ve veuret amb les sabatilles cordades i patejan Portal de l’Àngel i la Catedral. t desitjo una bona recuperació, encara queda moooolt de temps.

      Salut

    • Rosa,

      gràcies per les teves fotos. M’he trobat 🙂 Seràs convenientment acreditada al meu blog (que és com dir casa meva; em llegeixen quatre gats, literalment). Potser em coneixes ja i tot, perque m’has enfocat superbé! Moltes gràcies. Rosa, perque una foto en cursa mola, però en una marató, que van tant cottizades, económicament parlant, és un auténtic i maravellòs regal, un luxe!
      Pel que dius ets maratoniana, així que espero que aviat tornis a les curses. Amb carinyo!

  22. Pingback: No has estado en una Marató Barcelona si… | BLOGMALDITO RUNNING PUB

  24. Hola David,

    Mi primer maratón en Barcelona y coincido contigo en todo lo que dices. Los voluntarios de 12 y buena animación en casi todo el recorrido. No será un circuito plano pero recorrer las zonass más turísticas de la ciudad es impagable.
    Sobre lo negativo, por problemas estomacales fui de los que llegó en la parte de atrás del pelotón y sufrí que algunos avituallamientos escasearan, los fisios no tenían reflex en el último tercio de carrera el avituallamiento final ya lo has dicho tú y lo de la medalla creo que fue otro error imperdonable que un maratón como este no puede tener. A su favor, lo digo como afectado, ña reacción de mandar la medalla correcta aunque hubiera sido mejor un comunicado oficial en vez de tener que salir cuando muchos nos quejamos a través de las redes sociales, porque ahora no sabemos qué hubiera pasado si nadie dice nada.
    Creo que los fallos son subsanables pero me sorprende que un maratón de esta categoría y con tantas ediciones los tenga.
    Un saludo

    • Buenas, Sergio,

      También pienso que deberían haber publicado un comunicado oficial, que hubiera conseguido apaciguar los ánimos y generar confianza en ellos. Al fin y al cabo, era un fallo totalmente subsanable.

      Tras un tiempo prudencial de margen creo que esta edición ha estado un escalón por debajo que en pasadas, donde la excelencia en la gestión de la carrera y los servicios era palpable. Me quedo con la sensación de que, aunque no son graves, sí que hay un puñado de detalles que han deslucido algo la labor.

      Por cierto, muchas felicidades por tu debut!

Los comentarios están cerrados.