A examen: Cursa Sant Antoni 2018

/ Blogmaldito

Que si la burbuja se desinfla, que si ya la gente le da de lado al asfalto… Y aunuqe es cierto que la competencia es mayor, que la gente se diversifica más (triatlones, montaña, Crossfit…)ahí está el 10k más madrugador de toda Barcelona, la Cursa barri de Sant Antoni, para llevar la contraria: aumento de participación. Buena noticia para una prueba que cumplía 40 y que ha querido celebrarlo con algunas novedades jugosas y una puesta al día.

  • Lugar: Barcelona (Eixample).
  • Fecha: 21 de enero (9:30)
  • Participación: 4.400 inscritos (3.757 llegados a meta).
  • Precio: 16 y 18 euros (con y sin chip amarillo).
  • Tipo: Asfalto.
  • Distancia:  10 km (homologados).
  • Servicios:  Duchas, masajes, avituallamiento líquido en carrera (en vaso) y al cruzar la meta (agua, y agua de moritz).
  • Obsequio: Camiseta*.
  • Circuito: Rápido aunque no exento de algunos tramos de suave desnivel que pueden relentecer algo el ritmo y algo revirado. Salida algo complicada por la afluencia de corredores pero, por lo demás, se deja correr mucho y muy a gusto.

*Que apoquinas con tu inscripción.

Resultados Cursa Sant Antoni

Fotos Cursa Sant Antoni

________

Cosas que están bien

 

Correr por el centro es y será siempre un lujo

Y la de Sant Antoni tiene más razón de circular por aquí ya que es la cursa del barrio. Entiendo las voces críticas de algunos vecinos y comerciantes quejándose de las molestias que puedan provocarles esta abundancia de carreras en la zona que va de Pl. Espanya a Marina (que, bueno, tampoco son tantas: Sant Antoni, Mitja, Marató, Corte Inglés, Bombers, Mercè, Dona, Jean Bouin), y quizá es un tema que se deba buscar una solución para que todos podamos disfrutar del domingo sin problemas. Pero dejando ese tema al margen, lo que es indiscutible es el encanto de poder trotar y adueñarte (en el buen sentido) de las calles más céntricas, y algunas de las más emblemáticas, de la ciudad disfrutando de un acto social y saludable como es el de correr. Si el circuito acompaña (y yo creo que lo hace salvo que hay dos kilómetros con excesivos giros que espero que se resuelva cuando acaben las obras del Mercart de Sant Antoni) vale mucho más la pena.

 

Una carrera que cumple en lo más necesario

  • Recogida del dorsal y atención en incidencias. En mi caso ha sido rápida y eficiente y encontrando solución a todos los problemas que les planteamos.
  • Un guardarropa amplio y aprovechando el espacio. El pati dels Salesians y con muchos voluntarios. Ningún problema para dejarlo, aunque sí para recogerlo (luego hablo de ello). Y agradecer que me guardasen la mochila hasta última hora (parra total mía… lo siento)
  • Duchas y lavabos en el mismo recinto. Están bastante a mano. Algo de cola se hace, por supuesto. Pero lo importante: es difícil que con estas cifras de corredores se ofrezcan vestuarios y duchas para cambiarse.
  • Los cajones de salida: Cinco para los 3.700 corredores que cruzaron la meta (que al final son el 99% de los que están ese día allí) es un número correctísimo. Además ya se esmeran más en el control de acceso (aunque al final acaben mezclándose corredores).
  • Las liebres: Ya incluidas en la pasada edición y este año redobladas con acompañantes por si fallaba alguna de ellas.
  • Puntos kilométricos en alto. Que así se dejan ver mejor (a mí se me saltaron dos aún así…
  • Circuito bien señalizado, incluso en tramos complicados. Eso sí, la parte más revirada de Sant Antoni (del km 5 al 7) es la que siempre produce más dolores de cabeza y un buen número de recortes.
  • Ahora ya realmente activos en redes sociales. Han creado una cuenta de Instagram y han estado casi al día en Facebook como, muy especialmente, por Twitter, resolviendo dudass y ofreciendo información de la prueba. Les hacía falta y es bueno para tener un contacto continuo con el corredor.

 

El avituallamiento en vaso… salva el envite

Una de las grandes novedades en esta edición. Pasamos de la botella al vaso, no sé si por recomendación u obligación del Ayuntamiento (si es así, probablemente el resto de cursas de barri le pase lo mismo este 2018 y tendremos que acostumbrarnos ya del todo) o del patrocinador que sirve este año el agua (Aguas de Barcelona). La cuestión es que mis temores eran máximos porque con el tema del avituallamiento en Sant Antoni siempre ha sido algo reguleros: unos años se daba en la Ronda y a un solo lado… Y el año pasado se daba a dos bandas en  una calle menos expuesta al tráfico pero también más corta y no daba abasto a todo el mundo a pesar del currazo de los voluntarios que merecen toda mi admiración. Sencillamente faltaban mesas y manos. Así que con el vaso (mucho más difícil de gestionar por la organización y también por los corredores (el formato vaso es mucho más engorroso de tomar y menos transportable que la botella de mano; eso sí no tienes restos de residuos a lo largo de todo el circuito).

Pues, oye, ni tan mal (ni tampoco estupendo… para qué nos vamos a engañar: luego explico el por qué): he visto que estaba a los dos lados (aunuqe al principio engañaba y parecía que solo estuviera en el izquierdo), vasos de sobra para ir cogiendo, voluntarios sin parar de rellenar y servir, bastante bien ordenado, aún mejor señalizado… Y con la sensación de que se le había dado más de una vuelta para salir bien parados. He preguntado a diferentes corredores de tiempos muy diferentes (y yo he pasado con la liebre d 50′) y todos me han comentado que no les ha escaseado.

Ah. Dos apuntes:

  1. Aunque sea quizá más por temas promocionales que de sostenibilidad: al menos no hay la incoherencia de que te den el agua en vaso en carrera y en botella de plástico en meta como pasa en otras carreras.
  2. Lo de ofrecer agua en el km 9 es un puntazo… aunque creo que hay que mejorar el sistema.

La Feria del Corredor: así sí

Me satisface comprobar como cada vez más se intenta en algunas carreras (las de formato medio/grande) comiencen a ver el potencial de las feria de corredores con la excusa de ir a recoger el dorsal, ya sea como acto promocional, como centro de venta temática, de reunión entre colegas o de hacer pasar una jornada amena y mostrar las bondades de su barrio  a los que vienen a cumplir el trámite previo a disputar la carrera. Sant Antoni ha aprovechado este último argumento para cerrar la calle Calàbria y ofrecer una serie de actividades para todo tipo de edades, además de instalar carpas de información y promoción. Y este año sin el frío intenso de otros inviernos, crea muy buen ambiente previo. Ah, y no ralentiza la recogida del dorsal! Muy a favor.

La apuesta decidida por las carreras infantiles

Tras Jean Bouin (que eso ya es otro nivel porque hablamos de clubes de atletismo), me parecen las mejores gestionadas de toda la ciudad en cuanto a carreras populares de mayores que tengan la opción de pruebas infantiles. Y es una tranquilidad para los padres poder ver correr a sus hijos por el centro de la ciudad custodiados por cuerpos de seguridad en un circuito bien delimitado y guiado y con crono oficial. Y poder chocarle la mano al speaker!

Cursa Sant Antoni 2018 (2096)

Este año se han currado mucho la sudadera

La vendían tan bien que uno llega con el temor de que al final sea otro trapo más con más marketing que calidad… y no ha sido así: la camiseta es chula, cumple con lo que promete en el vídeo promocional y, especialmente, te deja la sensación que no es un obsequio para cumplir con el trámite y sacárselo de encima. Ya el año pasado la camiseta era curiosa (creo que el diseño del dibujo era más chulo; este año es más sencillo), éste se han superado en cuanto a calidad. Ah, y bravo por dejar probarla para escoger talla hasta ultima hora (aunque las tallas eran grandes y poco vestibles para mujeres).

___

Cosas a mejorar

 

Algunos desajustes

  • Sobre el guardarropa. Aquellos corredores que tenían un dorsal por debajo del, creo, 1.500 se han comido una buena cola. Y no porque el servicio no haya estad por la labor (no han parado de currar), sino porque el acceso es estrecho y hace que esas cuatro o cinco filas se fusionen en una sola. Creo que mejoraría si en lugar de asignar el número del dorsal teniendo en cuenta la marca, se hiciera aleatoriamente para que se repartiese  el volumen de trabajo por todo el Pati dels Salesians y evitar embudos.
  • Sobre los cajones de salida. Es mejor que el acceso a cada uno de ellos sea por la parte más trasera, si lo haces por delante generas un tapón en la entrada. Gracias a Sergi, Adrià y Josep Maria por el aporte.
  • Sobre el avituallamiento de carrera. Sé que es muy difícil gestionar el vaso, tanto para los voluntarios (que se han dejado los cuernos para que a nadie le faltase (siempre tendrán mi admiración) como a los corredores (el formato vaso es mucho más engorroso de tomar y menos transportable que la botella de mano; eso sí no tienes restos de residuos a lo largo de todo el circuito). Y, como ya he dicho antes, he salido más que satisfecho porque esperaba o escasez de agua o incapacidad para gestionar a todos los corredores. Lo único que me he encontrado es algo de frenazo al estar todo concentrado en pocos metros. Hacen falta más mesas y manos. Y lo de las mochilas para dar vasos de agua: agradezco la idea, pero mejor una mesa con vasos (tenías que parar para que te sirvieran porque no se podía hacer de otra manera).
  • No he visto ni el punto kilométrico 8 ni el 9. Puede que se me hayan pasado por alto; corregidme en ese caso.
  • Falta cinta en la zona baja de la carrera. Del km 5 al 7 creo que es necesario delimitar bien la calzada y las aceras para que la mayoría de corredores vayan por donde toca, ya no por una cuestión de ponérselo difícil al que recorta a conciencia, más bien por un tema de seguridad ( peligro de envestir a vecinos y a los corredores que sí van por donde toca).
  • Que se crucen viandantes es un problema grave… Hay que buscar una solución. Primero, que a ellos no les pueda el ansia y crucen sin tener en cuenta que pueden ocasionar una situación de peligro; y segundo, que de algún modo (quizá Guàrdia Urbana controlando el paso) se les facilite el pasar de un lado a otro de la calzada. Pero, bueno, son los peajes a pagar por tener un circuito tan céntrico.
  • Camiseta con un tallaje que no tiene en cuenta a mujeres. La S ya era grande, las siguientes tallas ya parecían batamantas. Gracias a Laura y Josep Maria por el aporte.

Otro euro más cara

Y se eleva a los 16/18 €. Ya podemos situarla en la franja alta de los 10k de la ciudad. Cierto que han dado un salto de calidad en algunos aspectos (esa camiseta, algunos servicios reforzados), pero en otros sigue igual (el avituallamiento final es pobre comparado con otras carreras de barri). Habiendo patrocinadores poderosos como el de una empresa de gestión de aguas municipales y una empresa cervecera de relumbrón, por ahí podían compensar. A mí si me das una pieza de fruta me ganas más que con un ‘agua de moritz’ que no hace el efecto de una isotónica.

Momentos de saturación (primeros km y Parlament)

¿Opciones para intentar unos primeros más fluidos?

1/ Limpiar de coches y mobiliario Floridablanca/Sepúlveda (además de Parlament): Así tendremos todo el ancho de la calzada para circular.

Problema: No sé si las grúas darían abasto y si es factible retirar contenedores.

2/ Salida por tandas: Con un margen de dos o tres minutos que podría repartirse de la siguiente forma: Cajones 1 y 2 – Cajones 3 y 4 – Cajón 5.

Problema: El km 5 coincide con la recta de salida (peligro de coincidir los primeros de la carrera con los últimos si hay algún retraso).

3/ Salir directos de Floridablanca a Gran Via. Y circular los dos primeros kilómetros por el tramo central de Psg. de Gràcia – Ronda Sant Pere (mucho más ancho), para luego ya callejear por Sant Antoni con el pelotón más estirado. Esto era algo que ya comentábamos el año pasado.

Problema: Circuito por el centro de la ciudad que no deja mucho margen de modificación.

Gracias a Jordi PC, Ángel Domingo, Josep Maria, Iker, Sergi Castells, Adrià, Pere, JMV, Rafa Pérez, Laura y Jordi Mas por sus comentarios y aportes.

___

Preguntas populares 

Soy un principiante ¿es una carrera apta para mi?

Por supuesto. Si te digo que aquí se bautizan muchos corredores ya te estoy avanzando que es totalmente recomendable para debutar o incluirla dentro de tus primeros retos para ir familiarizándote con las pruebas de rango medio/alto de participación. Recorrido sencillo y no excesivamente exigente, servicios más que correctos y a tiro de transporte público.

¿Puedo hacer marca?

Bastante posible. El recorrido se presta a ello (la única pega es que es quizá demasiado revirado, unos primeros lentos en los que vas algo frenado y que Paral·lel está situado en el último tercio de carrera; por lo demás, perfecto), es rápido y solo hay que saber regular en los momentos precisos. Además las fechas en que se celebra aseguran una temperatura gélida que van genial a nuestras piernas. Y, además, si estás preparando una de las muchas media maratones que hay en próximas fechas o la Marató de Barcelona, ya tendrás un punto de forma que te vendrá genial para asaltar el crono.

RELACIÓN CALIDAD/PRECIO*: 7

MI NOTA*: 8

*POR SUPUESTO, SUBJETIVA A MÁS NO PODER Y VARIANDO SEGÚN LA OPINIÓN DE TODOS VOSOTROS.

___

Fotos Cursa Sant Antoni*

ÁLBUM 1: Previa y km 1 (Hasta liebre 60′)

IMG_5100

ÁLBUM 2: GRAN VIA (HASTA LIEBRE 45′)

Cursa Sant Antoni 2018 (632)

ÁLBUM 3: Rda St Antoni (hasta LIEBRE 45′)

Cursa Sant Antoni 2018 (1415)

ÁLBUM 4: Km 3,5 a meta (45′ a 50′)

Cursa Sant Antoni 2018 (2043)

ÁLBUM 5: Últimos km (55′ hasta final)

Cursa Sant Antoni 2018 (2182)

__

Fotos Carles Sánchez

ÁLBUM 1: Previa y salida

ÁLBUM 2: Km 5

ÁLBUM 3: Último km

ÁLBUM 4: Último km

__

Fotos de JJ Vico

___

Crónica de Txabi Albert

___

Vídeo de RunKm

Vídeo de Esports3

Vídeo de Pako Pota

 

___

Puntúa la Cursa Sant Antoni

___

38 comentarios en “A examen: Cursa Sant Antoni 2018”

  1. Coincido en mucho en tus apreciaciones. Tampoco he visto los puntos kilométricos 8 y 9, y también he sufrido la cola de guardarropía, que supongo que como habrán asignado dorsales por tiempo nos hemos encontrado allí por cajones (más o menos).

    La salida ha sido algo masificada, pero poco más se puede hacer. Tres amigos que la han hecho me han comentado que han estado por hacer un entrenamiento «de calidad» al ver el tiempo real del primer kilómetro y dejarse de hacer tiempo, ya que era prácticamente imposible pasar. El resto del recorrido pues bien. Ayer al volver de recoger la bolsa ya me fijé en que el giro para Llançà tendría que estar delimitado con vallas, que si no los recortes serían épicos. Al ir a la salida las vallas estaban caídas, pero luego estaban perfectas.

    Y el viento no ha fastidiado tanto como pensaba, ya que antes de coger el bus para ir se notaba mucho más que en la carrera.

    Pues nada, otra a la saca. Ahora toca lo de buscarse entre la marabunta, a ver si caigo en alguna foto. Muchas gracias, de nuevo, por todo lo que escribes y fotografías. Hasta otra!

    • Buenas, Jordi PC,

      Ya somos varios los que nos hemos visto los puntos kilométricos, podría ser -como comenta Rafa- que por el viento no se hayan colocado (algunas vallas tampoco se han podido colocar). Justo en Llançà sí que las han colocado y bien que han hecho porque ahí te comías casi más metros que en el inicio de Paral·lel (otra curva conflictiva).

      El viento ha final ha quedado muy matizado, yo vaticinaba petada general por culpa de él y para nada.

      Un saludo y hasta la próxima!

  2. Doncs la veritat és que m’ha semblat una cursa amb un nivell organitzatiu força elevat, però amb un parell de punts negres i un parell de punts neutrals.

    Negatius:
    1. El cotxe de la guàrdia urbana que s’ha ficat entre els corredors i després per damunt la vorera durant el primer km. Una maniobra força arriscada. Imagino que si s’ha d’efectuar un servei no queda altre opció, pero tot i així…
    2. Avituallament final: No he sigut capaç de trobar la isotònica, amb lo qual únicament ha tocat un got d’aigua (la cervesa i jo no som gaire amics).

    Neutres (que podrien considerar-se positius francament):
    1. Ha sortit tanta gent a animar que alguns punts kilomètrics quedaven una mica tapats. No sé si seria operatiu posar-los un pèl més amunt la pròxima edició.
    2. Qualitat de la samarreta: M’ha semblat molt bona. Abriga tant de fet, que no se m’acudiria utilitzar-la per còrrer dins de Barcelona. Molt satisfet.

    Crec que la resta de punts els has comentat tu amb molt encert (celebro en especial l’autoconsistència de fer servir gots a tots els avituallaments, al marge de si agraden més o menys), i segurament que si alguna cosa ens deixem de dir probablement sigui un cas de lloança per omissió.

    PS: Efectivament s’ha donat el fenòmen Jean Bouin: circuit amb alguna pujada punyetera, circuit que es baixa marca personal. La por de la pujada sembla que et posa un coet al cul durant tota la cursa.

    • Bones, JMV,

      Tema cotxe Guàrdia Urbana; Ho he vist i m’ha xocat moltíssim però pensava que podia ser per una urgència… És que si no era això crec que se’ls hi anat bastant l’olla (amb tot ple de gent…).

      Sobre la samarreta, jo crec que estem tant acostumats a fer servir la de la cursa per competir que aquesta vegada alguns hauran maleït el bon temps si la vestien avui (i no eren pocs!).

      Sobre Paral·lel, doncs aquí que quasi ens surt un fail: llebrejava a un amic i hem fet massa fort l’avinguda, tant que a Gran Via ho ha passat malament i quasi se’ns va la cursa a norris.

      Salut

  3. Cursa Sant Antoni es desde hace tiempo,pero acentuado en éste, una de «Las Grandes» sin perder la esencia de carrera de barrio.
    Acertadísimo lo que hicieron ayer en la feria del corredor integrándola en un acto más de la Festa Major y llenando de actividades la calle Calàbria.
    Por razones obvias hemos tenido que cambiar de circuito y sí, el Paral-lel se hace demasiado largo y más si te entran los temores al acordarte de la Maratón (ojalá se pueda volver al giro en Entença el año que viene)
    Yo no he visto el cartel del km8 ni del 9 y he supuesto que era por el viento.
    El hacer que la gente no cruce y por el centro de la ciudad es un problemón (he chocado con una persona en Manso/Urgell) pero poco o nada se puede hacer (no hay voluntarios que eviten eso en tooodo en trazado); es cuestión de «cultura» que aquí por lástima, nos falta.
    Que se concentre gente en el guardarropia yo lo solucionaría asignando los números en orden aleatorio,así las colas se repartirían más y no se concentrarían en una mesa determinada.
    Papelón el que han tenido en las redes sociales.

    No se nota que es la carrera de mi barrio, no!!

    • Lo de la feria del corredor creo que es una de las mejores iniciativas en este tipo de carreras, más si tienen vocación de llegar, además de a los corredores, a los vecinos.

      Veremos el año que viene cómo pueden plantear el circuito. Si no voy errado hay un proyecto de superilla que puede condicionar bastante. Pero con el Mercat ya terminado puede lucir muchísimo.

      Una solución al guardarropa sería hacerlo al estilo Granollers (las dos últimas cifras), con solo eso consigues repartir mucho mejor al personal. Y muy de acuerdo contigo en que se han currado esta vez las redes sociales.

      Salud, Rafa!

  4. Buenas

    Sobre lo de la gente que cruza la calle, supongo que ha habréis visto este vídeo

    https://verne.elpais.com/verne/2017/04/19/articulo/1492608259_624444.html

    No se si en la practica como resultará por aquí, pero la verdad que me muero de ganas de verlo implementado aquí.

    Una pregunda David, ¿vas a publicar el «A examen: Cinc cims»? Tengo una lista de piropos de aquí a Cuenca que me gustaría poner. Si esta vez no lo va a escribir lo pongo en el de fotos que has puesto.

    ¡Gracias!

    • Buenas, Iker,

      Lo vi y me parece brutal. Pero, supongo, que aquí haría falta una concienciación previa para llevarla adelante: la maratón y las carreras populares están históricamente más integradas en la sociedad allí que aquí. Pero mola lo suyo.

      El ‘A examen’… Estaba por desistir porque iba de culo todos estos días y se me pasaba ya de tiempo… Pero es que merece la pena ser reseñada cuando se lo curran tanto: miro esta semana de publicarla 😉

      Salud!

      • David ¡no te veas obligado a hacer el «A examen…» por dios! que esto ha de ser tú hobby y no has de ser nuestro esclavo o de las carreras 😀

        • Siempre hobby, jeje. pero realmente de ésta quiero hablar (otra que me falta mencionar y me pesa es el brutal Trail del Bisaura).

  5. Hola, jo tampoc vaig veure els km 8 i 9 . No crec que hi fossin perquè els vaig estar buscant per tenir una referència exacte del meu ritme.

    Salutacions

    • Gràcies, Jordi.

      Ja podem dir que no hi eren. La veritat és que és estrany tenint en compte que estem parlant aquest any d’un campionat de Catalunya. Possiblement el vent hagi tingut la culpa.

      Salut

  6. Bon dia David… la treva currada amb els «consejos» i els «A examen» només es pot comparar a la que tenim buscant-nos a les fotos. Ets gran i fas que l’afició a córrer sigui gran i un plaer compartir-la. Aquesta vegada no t’he vist, aniria molt concentrat perquè surto en alguna foto…
    Coses de la cursa, algunes repetides, d’altres no:
    Avituallament final molt pobre, molt. El preu de la cursa i els patrocinadors potents demanen una mica d’esforç.
    Guardaroba: Perquè només hi va haver embús a les taules que no estaven al patí? Per entrar era estret i demanava una sola cua. Si tot el guardaroba hagués estat al patí, crec que no hi hauria hagut tanta cua.
    Retalls i cinta: És ben clar que és un `problema d’autoengany de corredors, faran millor marca i quedaran el 1456 enlloc del 1498 però ells saben que no ho han fet bé.
    Creuades de vianants: Un altre punt de civisme, es vol o no es vol ser cívic. En una cursa de 10 és molt difícil utilitzar el sistema de Boston (tampoc hi ha carrers tan amples aquí per fer-ho). Si la gent passa corrent, en diagonal i en el mateix sentit de la cursa, creuar és factible.
    ARA BÉ! Ahir una persona va creuar la cursa a l’alçada del ritme de 5′ km empenyent una moto! Anava dient molt ràpid «perdó, perdó, perdó…» però creuava. Crec que no se’n va endur un bon «mequ» perquè els corredors vam demostrar ser més civilitzats que ell.
    Sortida molt massificada, massa. Molt perill d’entrebancar-se. Si no es pot fer més ample el carrer, cal fer 3 sortides. Pel bé de la cursa i dels corredors. Ara bé, no protestem tampoc pels cotxes aparcats. Vaig aparcar la moto just sota un senyal que deia ben clar «prohibit aparcar per cursa…inclòs motos en vorera» i hi havia la meva i 40 més, totes de corredors!
    Finalment, la samarreta. Cert, és una prenda diferent i s’agraeix. Ara bé, la cursa per força part de l’encant popular doncs la majoria no la vam fer servir… i els que si, com ve dius, s’emportarien una bona calorada. Tot i que resulta ben curiós veure, per exemple, una noia amb top i calceta curta i al seu costat una altre amb malla tèrmica, la samarreta de la cursa i paravents!.
    Pel que fa la samarreta també, i és un «aiaiai» de força curses, cal intentar que hi hagi tallatge d’home i de dona. Si valorem molt la incorporació de la dona a totes les activitats, si hi ha curses amb una participació de dones molt alta (ahir 947 a meta) caldria tenir cura que poguessin gaudir també d’una samarreta adequada. Del grup amb el que entreno, cap noia podrà fer servir la samarreta, la talla S els hi va gran!
    Disculpa el rotllo, però m’encanta participar i comentar.

    • Bones, josep maria,

      Doncs jo tampoc et vaig veure… En aquestes curses amb tanta gent, a vegades us trobo un cop pujades les fotos.

      Guardarroba, es just el que dius: la cua es va formar amb les taules que estaba dintre del recinte i que obligaven a fusionar-se en una sola filera.

      Avituallament es podia donar alguna cosa més (ho prefereixo al obsequi encara que entenc que aquest any volien fer un bon obsequi al fer 40).

      Sobre la talla de dones, et dono la rao: a la meva parella també la S li anava gran: s’hauria de mirar un tallatge òptim per gènere.

      I de rotllo, res. A mi m’encanta que diueu la vostra i així millorar el blog.

      Salut!

  7. Hola David,
    Coincideixo en tots els teus punts de l’analisis. Crec que es la 6ena vegada que la faig i és una de les curses que més m’agraden. A més la trobo sempre superrápida i aquest any el «pal» del Paral.lel crec que ha quedat més suavitzat per fer menys «callejeo» tot i que ens hem perdut l’avituallament «pirata» que hi havia.

    També crec que potser els dorsals, almenys el meu cas, estava millor que altres anys, pero el lloc és petit petit i no dona per molt més tot i la voluntat dels voluntaris. Molt xula la «minifira».

    Jo de la excel.lent organització, posaria un parell de «peros». Hi ha un que em va extranyar molt i és que l’accés als calaixos ( almenys al meu que era el 4rt) es feia per davant… i clar, s’apilotonava la gent. A més crec que fer un calaix de 47-55 es molt excessiu. Però l’accés em va semblar bastant erroni i més tenint en compte l’experiència de qui ho monta. I després es lia un embús al principi per pendre-s ho amb molta calma.
    Jo tampoc he vist els kms 8 i 9, i ja m’ha extranyat a la primera volta perquè els altres anys ja estaven allà posats.
    També crec que els serveis d’arribada son molt justets, ja no per la isotónica, sino perquè si l’aigua de l’aixeta a Barcelona no es pot beure imaginat que te la donin a una cursa jejeje.
    També estic d’acord amb alguna cinta que altra perquè la gent no retalli. Hi ha hagut dos punts escandalosos : Gran via – Passeig de Gracia i la primera entrada a Paral.lel… per mi l’exemple a seguir son les cintes de Nassos que estaven ben posades, pero la gent tampoc hi posa molt de la seva part.

    Lo positiu, tot lo altre que és moltisim i per això és de les que recomano a tothom: organització, samarreta ( sempre intenten fer algo original, com fa uns anys van «donar» guants), circuit, ambient, època de l’any, barri… i aquest any m’ho vaig passar superbé animant a les infantils que no les havia vist mai!

    Merci per la teva feina!

    Salut,

    PD.- suposo que vas liat, pero m’uneixo a animar-te perqué fagis l’exàmen de Cinc Cims XD que va estar superxula.

    • Una de les pitjors coses del canvi de circuit és just això: adeu a l’avituallament del Nostre Bar. A veure si l’any que ve hi torna.

      Ara fico el tema dels calaixos, teniu tota la rao, era estrany que l’entrada fos per davant, aixó ocasiona un tap perquè la gent vol quedar-se just allà i no tirar enrere per tenir una bona posició de sortida.

      Amb el tema calaixos, potser obriria una mica més el primer (a sub40) i a partir d’aquí jugar una mica amb els altres per equilibrar.

      Aquesta setmana cau segur el ‘A examen’ de la Cinc Cims 🙂

      Salut, Sergi!

  8. Bones David!

    Gràcies com sempre per la currada de portar-nos aquestes cròniques!

    Coincideixo amb la majoria de la gent en els comentaris bons i ens sumo algun que per mi és millorable per la cursa:

    L’entrada als calaixos una mica caòtica. Almenys el 4t calaix estava una mica a petar.
    Les llebres no es van ubicar al calaix que els hi tocava. No té sentit que la llebre de 47′ es situï a mig calaix de sub47′.
    La sortida s’hauria de fer esglaonada, massa concentració de gent que fa que els primers kms no puguis córrer a gust

    Per la resta per a mi és una de les curses urbanes amb més encant, si que és cert que el circuit és una mica «culebra» però té la seva gràcia, i haver de patir el Paral·lel et fa començar a sentir la mel de la Marató als llavis.

    Salut i quilòmetres!

    • Hola, Adrià,

      Ara mateix indicaré el tema dels calaixos: molt millor si es fa per darrere que per davant. La sortida jo crec que s’ha de mirar o un sistema de tandes per buscar que sigui una mica més fluïda, sinò els 2 primers km són de salvar els mobles i poc més.

      Just el diumenge ho comentava mentre puja el #PutuParal·lel: si avui et fa mal, imagina’t en el km 41!

      Salut!

  9. Molt bones David,
    ja no queda res més a dir que no s’hagi comentat.
    Jo crec q lo q relament tenen q corregir de cara a l’any seguent es fer sortides espaides i fer un avituallament final una mica digne, no vull dir un entrepà com altres curses mes petites, pero una isotonica i una peça de fruita em sembla q no es demanar massa, i més amb el preu q s’estan posant!!
    Gràcies de nou per les fotos!
    es veurem a la mitja de SantaCo? Sera la me va primera vegada a veure q tal.

    salut i kms

    • El tema de la sortida és un tema on les solucions no són de diners sinó de gestió, així que farien bé en mirar-ho de solventar l’any que ve. El tema de la fruita suposo que és més complicat però jo també tinc la sensació que amb el que es paga no vindria de més una pça de fruita.

      Aquest any li faig el salt a Santako i això que m’agrada molt (de les mitges maratons amb més bon rotllo que hi han per aquí), aniré a provar Vilafranca, a veure què tal està. Espero que t’agradi.

      Salut, Pere!

  10. Bon vespre de nou!
    M’ho havia deixat i coincideixo del tot amb el Sergi i l’Adrià. Accés als calaixos per darrera, sempre per darrera (tret que siguin enormes com a la DIR Guardia Urbana i s’hi accedeixi pel centre. Ahir els calaixos 3 i 4 eren el més semblant a una llauna de serdines. També crec que les llebres no estaven ben col·locades, 50 i 55 juntes! Tot i que ràpidament es van situar (això va comportar un 1r km a full per alguns temps).
    El km 8, si que el vaig veure jo (crec, vaja!), el 9 no. Una qüestió: Sé que el recorregut és homologat i molt ben homologat però… a algú més li han sortit 200 – 300 metres de més? Suunto, Garmin, Samsung i Tomtom ens van donar un ventall de més al voltant dels 250 metres.

    • Bones, Josep Maria,

      El recorregut m’han confirmat que estava homologat (i just aquesta setmana ho van publicar al llistat de la FCat). A Sant Antoni, circuit revirat, amb edificis alts i cursa massificada, els GPS van boixos i és molt difícil que donin una distància ajustada.

  11. José María, a tu pregunta, a mi me salieron 270 m de más en Suunto y 250 m en Garmin, mas larga que otros años…

  12. Bon dia David,
    Primer de tot agrair-te la gran feina que fas amb el blog, les fotos, animar a les curses…. Ets molt GRAN!! A mi em serveix molt, no només per temes d’ estrategia de cursa, que també, sino per la motivació quan les llegeixo.
    Pensa que fa 2 anys em fumava dos paquets al dia, i gràcies a un amic que em va iniciar al running, i els teus posts, ja porto 7-8 curses 10K, una mitja marató ( i aquest any repetiré) i l’ objectiu per al 2019 preparar-se per la Marató…després ja fer-la dependrà de si fent la preparació bé ( entrenaments, dieta…) el cos em diu que endavant. En tot cas encantat d’ haver conegut el running que m’ ha canviat la vida… no fumar, sortir amb els amics, amb la filla i els nens….
    Bé, perdona pel rotllo, ara respecte la cursa:
    1.-Jo tampoc vaig veure els últims punts Km
    2.-A mi el Garmin em va marcar 10,200 que em sembla prou correcte tenint en compte que el cicuit és revirat i que mai es pot córrer per la trajectòria més curta
    3.- Per mi ( sóc però molt «novato») una de les millors curses 10K, per la zona,recorregut, ambient… La samarreta genial per quan acabes una cursa
    4,.-Agrair la gran feina dels voluntaris i la gent animant

    5.- I una pregunta David… podria ser que en alguna cursa hi hagués llebre de 55′ a l’ últim calaix( els que estem entre 55 i 60) ? T’ ho pregunto perquè amb la filla sortim de l ‘ ultim calaix ( tenim un temps MMP de 56,40 i 57:14 ) i, suposo que pel tema de la gentada i la sortida, la llebre de 55’ no la vaig pràcticament ni veure…

    Bé, espero poder saludar-te personalment en alguna cursa!
    Salut i GRÀCIES!!!
    Alfred

    • Bones, Alfred,

      M’alegro que t’hagis enganxat a això de córrer i que ho gaudeixis (que és el que realment importa, salut i fer amics). I encara més que vagis cremant etapes tal i com toca: donant les passes correctes sense deixar-te emportar per les presses de voler acaparar-ho tot massa d’hora i no arribar amb les condicions necessaries. Així ho disfrutaràs més, paraula.

      Sobre les llebres. En un altre comentari m’han dit que van sortit juntes la de 50′ i la de 55′, així que és possible que sortissin des del quart calaix (el penúltim). El normal és que una llebre es posicioni amb la gent que busca aquella marca i no amb la gent que ja l’han aconseguit. Hi han més curses que ho fan així, i altres (més petites) sense calaixos de sortida (aquest diumenge mateix a Santa Coloma) que són les pròpies llebres els que es posicionen per a que els corredors es vagin ubicant dintre del pelotó ordenadament.

      Salut i fins la próxima!

      • Gràcies David!!
        Aquest cap de setmana impossible i després ja preparació/descans per la mitja… Però a partir de l’ 11/2 ja busco alguna 10K de les que comentes ( més petites potser) per intentar el sub 55.
        Salut i molts Kms!!

        • Doncs tens els 10k de la Mitja de Gavà (ràpids); i ja al març una de ben maca i on és possible fer marca (encara que t’ho has de currar bastant) és la BDN Running.

          Salut!

  13. Hola David!

    Estic molt d’acord amb els teus comentaris i els que han anat deixant la gent i m’agradaria repetir el comentari de la samarreta per a les dones.
    Em va fer una mica de ràbia veure que tot i haver «pagat» la samarreta no la podria fer servir, i trobo que Sant Antoni es podria permetre el luxe de copiar a altres curses de oferir dos preus en funció de si vols l’obsequi o no.

    Per altra banda, siusplau que deixin de donar tants papers tant a la bossa del corredor com al final de la cursa! Avui en dia (casi) tots fem servir internet i podrien buscar una forma més sostenible i pràctica de fer arribar als corredors aquesta informació o ofertes!

    I per acabar, moltes gràcies per la feina que fas!

    • Bones, Laura (i perdona el retard en respondre… se m’ha escapat…).

      Ara inclouré el que comentes de la samarreta, totalment cert que s’han dissenyat sense pensar en tallatge per a dones. Estaria bé el que comentes de fer un preu amb o sense obsequi, ja algunes curses ho fan (encara que em van comentar que la majoria agafa la samarreta) i crec és bona opció si no et vols gastar un pastón, ja sigui perquè vas curt de diners o fas massa curses i tens ple l’armari de samarretes que ni fas servir.

      Gràcies a tu per passar-te a llegir-me i comentar!

  14. Buenes David, i demés companyes i compayns de les curses pedestres,

    no tinc cap dubte que la medició d’aquesta cursa és de les poques de les que ens poden fiar, més tenint en compte que ha estat Campionat de Catalunya en ruta, i es fa amb un mesurador calibrat (amb roda), com cada any.

    Pel que fa al problema del guarda-roba la proposta de fer com Granollers seria encertada, es proposar-ho als organitzadors i que ho valoressin.

    Pel que fa a la sortida estreta ens trobem amb els inconvenients d’una cursa de barri massificada i els carrers són els que són, i fer variar el circuit és complicat i no és una tasca senzilla. Jo l’he fet acabant al carrer Calàbria, a Avinguda Mistral…segur que hi han alternatives, però no sempre es donen les condicions i les facilitats per fer-ho.

    Gràcies per les fotos, David!

    • Hola, Xavi,

      Jo també sóc de l’opinió de que la cursa està ben mesurada, els únics punts on podria variar la distància seria a la sortida i a l’arribada ( i estavan al mateix punt que s’indicava), la resta és tal com indica el mapa del circuit. Sé d’alguna vegada que hi ha hagut errors, però no per la medició previa dels homologadors sinó després a l’hora de senyalitzar (una del Mediterrani on vam fer una rotonda per fora quan era per dins; una Marató de Donosti que era Campionat d’Espanya i es van equivocar a l’hora de col·locar uns cons…); però són casos molt puntuals.

      Sobre el guardaroba, seria una bona opció la de Granollers, allà funciona de meravella.

      Ens veiem aviat!

  15. Coincideixo en molts dels comentaris fets. A risc de ser repetitiu donaré la meva impressió general de com he sentit la cursa.
    – Feia més de 3 anys que no corria cap cursa d’asfalt (havia fet menys de 40′), ara estic fent montanya, però al ser la cursa del meu barri i després de dos cros de 5Km bastant ràpids m’he animat.
    – M’han donat un dorsal a l’últim calaix. Així que com he pogut m’he colat en el calaix anterior. Tot i així l’entrada estava a petar.
    – 10′ abans havia conectat el meu Garmin però tot i així no ha agafat el satèl.lit…l’he apagat i he corregut a ull tota la cursa.
    – He passat per la sortida ben bé 1’30» una vegada començada la cursa. Els primers dos Km han estat una agonia. Jo volia còrrer i m’he trobat en un embut de gent a 7 Km/h que anaven xerrant en grup i era molt díficil avançar. Realment es una cursa impossible de fer bon temps sortint sense un bon calaix.
    No vull ser elítista perquè hi ha molta gent més ràpida que jo, però crec que hi ha un gruix de corredors molt important que surten a passar l’estona, com qui passeja per la seva ciutat. Hauria d’estar més repartit. Potser fer dues sortides com ja s’ha dit o jo que sé, només dir que així no es pot còrrer.
    – Sobre el Km 3 he començat a agafar ritme jugant-me la pell per la Gran Via, corrent al llindar dels conos per poder seguir a un bon ritme.
    – L’avituallement me l’he trobat a sobre i he aprofitat el video penjat de com veure aguia en un got. M’ha anat perfecte.
    – La segona part de la cursa l’he fet seguint els consells del blog, i crec que mentalment estava preparat. Tot i que m’he quedat molt cansat de l’agonia inicial he aguantat bé el ritme, i el cap m’ha acompanyat.
    – Com ja heu dit no he vist ni el Km 8 ni el 9. Al no portar el control al Garmin m’ha descol.locat molt. M’he trobat a la recta final sense saber a quin Km estava. D’haver vist aquests dos Km finals hagués fet millor temps. He corregut els 400 m finals a l’esprint. Tenia encara una bona bossa d’energia apunt…
    Temps final 42’16»
    – La recollida de bossa ha estat rapidíssima, però si es cert que la cua en els dorsals baixos era per desanimar-se. Després de donar-ho tot en una cursa que et facin fer una cua així…
    Gràcies Dàvid per els teus consell inicials de la Cursa.
    Una abraçada a tots.

    • Bones, Jordi,

      Sortir de l’últim calaix aquí penalitza moltíssim i si a més et toca uns primers km atapeits…A gran Va ja es pot córrer milor, peró com tu dius t’has de juagr una mica el físic per avançar.

      Sobre l’avituallament, a mi em va costar bastant agafar-li el ‘tranquillo’, ara ja més o menys em funciona però les primers vegades m’ho tirava sempre a sobre…

      A tothom ens ha decol·locat que no estiguessin els 2 últims km; el del 9 ja el tenia menalment ubicat d’altres anys però el 8 era una posició nova i m’hagués anata bé saber on era.

      M’alegro de la teva marca, no està gens malament amb totes les vicisituts que vas tindre diumenge.

      Salut, Jordi

  16. Pingback: Las 7 carreras de 10k en Barcelona que no debes perderte - Racetick

  17. Pingback: Guía de recomendaciones de carreras de asfalto | BLOGMALDITO RUNNING PUB

Los comentarios están cerrados.