Finde de montañita por los alrededores de Barcelona. Aquí tenéis las de la Cursa del Castell, que fui a animar, y las de la fantástica Cinc Cims, ésta ya para darnos caña en las piernas.
Un poco más tarde publicaré el ‘A Examen’ de la Cinc Cims.
Fotos Cursa del Castell
Álbum 1: Torre Baró
Álbum 2: Castell / Roquetes
Fotos Cinc Cims
Álbum 1: Previa y salida
Álbum 2: Final último corriol
ÁLbum 3: FInal Corbera
Muy buenas fotos gracias David
A ti, abuelo, por compartir un rato con nosotros!
David, eres increíble…Acabar la carrera y ponerte a hacer fotos… Muy grande! Y luego la crónica.. de verdad que mil, mil gracias…
Bueno, en Cinc Cims tuve la suerte de que Vanesa, mi pareja, echó fotos mientras estaba corriendo. Si te fijas, son aquéllas que están bien hechas, jaja
Salud!
Hola David, finalment no et vàrem poder saludar llàstima a veure si a la propera que coincidim ens fem una abraçada, volia agrair-te les fotos, m’has fet un publi reportatge a l’arribada quins collons tens encara et quedaven ganes de fer fotos a l’acabar ? ets lo puto crack, però que bé que ho fessis gran record. També volia felicitar-te pel teu tiempazo! Jo vaig acabar en 3:50h me la vaig prende amb calma donat que encara no estic rodat en aquestes distàncies en trail però poc a poc aniré agafant-li el tranquillo de moment per ser la primera súper content, Ho vàrem passar genial, és una cursa molt guapa no anaves errat en la teva recomanació segur que repetim. Una forta abraçada salut i km
Bones, Jordi,
Estava quasi segur que us agradaria. Entre que el circuit és maco, que està molt ben muntada i que, sobretot, la gent que ajuda es deixa la pell en ella, per a mi la Cinc Cims és una d’aquelles curses que et deixan un gran record.
la veritat és que em va sortir una bona cursa sense arribar gaire fi per un refredat. No vaig mirar el rellotge i nomès em vaig fixar en anar amb bones sensacions… i així vag arribar a meta. Molt content.
El millor de tot, és que hi han bones curses per aquí al costat on podràs gaudir de les nostres muntanyetes: apunta la de Castellbisbal i la Sísmica!
Salut
Comparteixo totalment els teus comentaris pel que fa al circuit i la organització en especial als voluntaris que animaven de valent del primer a l’últim fins i tot el mossèn que hi era a la part final, tens raó el poble es volca amb aquesta prova i estima la cinc cims i sí que és veritat que es d’aquelles curses que deixen record dimecres encara em feia mal tot, ja ja
Doncs menys mal que venies refredat pq vas quedar per davant en la gral. de la nostra companya Eva Mesado que va guanyar en categoria fem. i molt a prop del grup capdavanter masculí, és un resultat boníssim tenint en compte la dificultat de la prova i el nivell dels participants, jo em trec el barret que sigueu capaços de volar d’aquesta forma en aquest terreny tant escarpat.
M’apunto al calendari les dues proves que em comentes no descarto que em torni a tirar a la piscina, és l’objectiu d’aquest any gaudir de la muntanya, serà qüestió d’anar descobrint les muntanyetes aquestes que tenim a prop i fer-li la posta a punt al body per superar els reptes.
Nota:Aquest dissabte serem a la cursa de Polinyà i diumenge a la de Sant Antoni.
Abraçada!
L’Eva Mesado és una auténtica crack i sempre a un nivell molt alt i estable de forma física, vam arribar junts a la creu d’Aragall.
Sobre volar… això els primers que anaven a 4’30» de mitjana!!! El cert és que a mi em va més bé la muntanya que l’asfalt, i les distàncies llargues i una mica tècniques que les curtes. A les curses de ruta sobre asfalt sóc incapaç de replicar resultats de la mateixa manera.
Ens trobarema Polinyà, m’encanta (i a més auqest any volia fer-la servir de test pensant en la Marató de Barcelona). Però no la podré córrer (aniré a animar i fer fotos) perquè a les 2 he de estar a Vidreres per veure a la meva mare que participa en una marxa i no em dona temps de tot. A Sant Antoni també ens veurem!
Salut
Felicidades por tus crónicas David, me hizo mucha ilusión verte, no me has pillado en ninguna foto bien pero te lo perdono, jejejejje
Por cierto soy Tato!
Perdona, Tato, por partida doble: primero por responder tan tarde (se me ha pasado la notificación del comentario…), y segundo por dejarte sin foto (el domingo entre la carrera, hablar con unos y otros, hacer un café y que íbamos justo de tiempo, no pude estar más rato por el recorrido animando).
Salud y hasta la próxima!