La quinta edición del Cros 3 Turons ha vuelto a colgar el sold out a los pocos días de abrirse las inscripciones y a fe que ese hecho tiene un motivo justificado: una de las carreras con más personalidad, belleza y diversión de toda Barcelona.
Desde hace un año bajo el paraguas organizativo del MArtinenc, lo mejor que se puede decir de ella es que mantiene el listón igual de alto a nivel organizativo.
- Lugar: Barcelona (Gràcia, Horta-Guinardó).
- Fecha: 19 de noviembre (8.30 h).
- Participación: 555 corredores inscritos (440 cruzando la meta)
- Tipo: Trail urbano (o CityTrail o… como queráis llamarlo).
- Precio: 15 – 17 € (con y sin chip amarillo).
- Distancia: 12 km (500 m de desnivel positivo).
- Obsequio: *Camiseta.
- Servicios: Guardarropas, avituallamiento líquido en carrera (agua e isotónica) y líquido y sólido tras la competición (chocolate, agua, isotónica, bizcocho y fruta).
- Circuito: Continúo sube y baja con desniveles considerables (en algunos casos requieren de algo de pericia técnica), bastantes escaleras y, sobre todo, vistas apabullantes haciendo justicia a su nombre al tener como objetivo escalar els tres Turons de Barcelona: Carmel, Creueta del Coll y La Rovira. Se pisa tierra y asfalto casi a partes iguales.
*Que apoquinas con tu inscripción
Resultados Cros 3 turons
Fotos Cros 3 Turons (1) – (2)- (3)
Cosas que están bien
Ahora ya sin obras: aún me flipa más este circuito
Ya hace tiempo que voy diciendo que el dels 3 Turons es para un servidor el circuito más bonito de toda Barcelona. Además se une que para los que nos mola estos perfiles rompeiernas nos resulta treméndamente divertido.
Lo bien diseñado que está el circuito (perfilado con los años e intentando que los embotellamientos sean mínimos; quizá te encuentres el único subiendo el Turó del Carmel aunque yo este año lo he librado) con esa cualidad de que antes de que te lleve a la agonía te permita dar un respiro… para duelo volverte a darte otro palo; las preciosas vistas (obligado bajar un poco el ritmo en alguno de los picos para apreciar Barcelona en todo su esplendor y en 360º); y lo puñetero y descacharrante que llega a ser, permitiendo que cualquier corredor tenga su momento de gloria (asfalateros cuando llanea; montañeros cuando se pone un poco técnico) y de agonía.
🎥🏃🏃♀️ El Cros 3 Turons, una de les curses més dures de Barcelona. 12km i 505m de desnivell positiu. https://t.co/pYhhyO2tut pic.twitter.com/Lp5po1ww2X
— btv esports (@btvesports) November 19, 2017
Tengo un enamoramiento con esta carrera y es porque me ha enseñado una zona de Barcelona que desconocía totalmente y que desde hace un tiempo es fija en mis salidas con las bambas atadas (aquí te curras unas buenas piernas si buscas pendientes). En el reportaje de Betevé que os he linakdo arriba podéis comprobar que realmente es una delicia de circuito.
262 voluntarios bien coordinados para que nada falle
A lo largo de toda la carrera para hacer refuerzo de la señalización (que permite tirar menos de cintas y tiza) e indicarte el camino correcto, servirte el avituallamiento y animarte en un día que para ellos es de frío intenso (nosotros al primer repecho ya entramos en calor y ellos están ahí colocados desde primerísima hora de la mañana) en los que pocos vecinos hacen arrestos para bajar a ver qué pasa. Solo me queda agradecerles su gran labor, ya sea sirviendo el chocolate, recogiendo mochilas o nombrándome para que de una zancada más en esa maldita escalera que me está llevando al límite.
No lo negaré; la camiseta es muy curiosa
El rollo endiablado que trasladó el Martinenc desde su añorada (bueno, quizá solo somos dos porque tampoco tuvo mucho bombo y solo se celebró una vez) Diablada se traslada tanto en los dos chicos disfrazados como en una camiseta con detalle mefistofélñico (me he sobrado con el palabro: a Lou Reed se le petaban sus amigos cuando lo soltaba queriendo hacerse el interesente). Muy curioso y le da un toque divertido.
Mantienen señas de siempre y aporta propias
Y lo primero me parece genial porque la UEC Horta hizo un trabajo excepcional los 3 años que se encargó de organizar la carrera. El circuito, aunque se ha dulcificado el final (de los bunkers a meta; no es ni bueno ni malo, a unos les irá mejor y a otros peor) es al 99% el mismo. El chocolate sigue siendo el avituallamiento estrella cuando llegas a meta. El nombre del dorsal sale bien grande… El espacio en la zona de salida y meta está muy bien distribuido.
Y además creo que dan un paso adelante con la recogida del dorsal (más cerca de la zona donde se corre la carrera y con un horario más flexible; por cierto, todo muy bien gestionado) y el guardarropas (cero colas). Y no recuerdo si en las últimas ediciones había o no puntos kilométricos pero me parece un gran acierto incluirlos en un circuito que desde el primer metro recorrido estás pidiendo la hora.
_
Cosas a mejorar
Por ahora, solo detalles
A falta de que meconfiormen si este año ha habido o no algún tapón de consideración, solo he visto un par detalles a mejorar:
- Yo indicaría un Fin de avituallamiento. Más que nada para que las botellas de agua lleguen al Coll de la Creueta del Coll y las tiren allí (que sí, que también hace falta un poco de concienciación por parte nuestra). Yo delimitaría una zona que tendría como limite justo al salir del Parc y comenzar la subida.
- Señalizar y controlar mejor el paso por el giro de Francesc Alegre y Mare de Déu de Montserrat. Algunos iban por la carretera pero muchos se adentraban por la gasolinera al no estar cerrado y por la inercia de hacer el giro cerrado.
- Esa cadena en el descenso final puede ser un peligro. Quizá no dio tiempo a retirarla o se les olvidó (la del Turó de la Rovira sí que se quitó) pero bajando ahí a tope como no te des cuenta te llevas un buen porrazo.
- Y ahora, una de mis chorradas. ¿Por qué no renacer la Diablada, 100% asfalto, 100% repechos? Sería un doblete anual de lo más cachondo. Ya sabéis, soy un masoca.
_
Preguntas populares
Soy un principiante ¿es una prueba apta para mi?
Si debutas en las carreras populares, sufrirás mucho; si lo que buscas es iniciarte en el trail o en carreras con repechos exigentes, éste es tu sitio. El circuito es bastante exigente, no porque tenga desniveles inasumibles, ni mucho menos, más bien porque no te deja margen para llevar un ritmo estable y te obliga a ir con las pulsaciones disparadas ante tanto sube y baja que te hace rozar la extenuación. Pero por distancia total, por tenerlo a tiro de transporte público (la boca de metro está, literalmente, en la propia salida) y que realmente es una postal de Barcelona, te la recomiendo (aunque sea a trote y caminar tranquilo)
RELACIÓN CALIDAD/PRECIO: 8
MI NOTA GENERAL*: 8,5
*POR SUPUESTO, SUBJETIVA A MÁS NO PODER Y VARIANDO SEGÚN LA OPINIÓN DE TODOS VOSOTROS.
_
Fotos Cros 3 Turons
Fotos C. Sánchez / FernandoYika
Fotos de Elena Palomares
Álbum 1: km 2,5
Álbum 2: km 9 (bunkers)
Reportaje de Betevé
_
Hola David!! Acabo de colgar un par de álbumes en el facebook de la cursa, son unas 2000 fotos. Si las quieres añadir a tu post adelante, son todas tuyas. Te he pillado en unas cuantas, así te devuelvo el favor de la Behobia y otras tantas carreras de las que tengo un recuerdo gracias a ti. Un abrazo!!!
Oh, muchas gracias. Elena. Ahora las incluyo, seguro que le alegras el día a más de uno!
Abrazo!
Buenas noches… No puedo encontrar esas fotos en el Facebook de la cursa! Muchas gracias!
Ya tienes subido los links. Un currazo de Elena y con estupendas fotos!
Coincidimos David…. grandes fotos. Las tuyas no quedan a la zaga y las de C Sánchez y Fernando Yka tampoco… que grandes recuerdos tendremos de un Cros genial!
Ostras Elena… fantásticas fotos… muchisimas gracias!
Bona nit David… Ràpid en tot, en fer la cursa, en fer les fotos, en penjar l’examen… ets un autèntic crack… boig pel maleit running! Genial.
La cursa ha estat genial, dura quan tocava i relaxant quan convenia… a pujades fortes, baixades suicides! Bon temps, bon terreny per trepitjar, bon circuit… però el millor, i no en tinc cap dubte, els voluntaris i les voluntaries… Sempre per parelles, animant, indicant, fent bromes… PERFECTES!
L’any que ve hi torno, segur.
Em queda una incògnita… amb la rapidesa amb que s’esgoten els dorsals… un 20% no arriba a meta? 110 corredors de 550?
I, finalment,… jo que em pensava que seria el veterà, amb els meus 61 passats!… i m’han guanyat!
A mí també m’ha sobtat el nombre d’arribats (que jo sàpiga no hi ha hagut cap abandonament) respecte al total d’inscripcions. No sé si podria ser que sumin les inscrpcions de la caminada ja què recordo que feia uns anys el límit de participants a la cursa era menor.
Sobre els voluntaris, res més a dir al que tu dius: dnen molt caliu a una hora (8.30) on quasi ningú surt al carrer almenys a curiosejar. Notes que sempre vas sobre segur perquè estan a tot arreu. Gran fina d’ells.
64 tacos i 1h17′ el ‘divina joventut’, ja m’agradaria arribar a aquesta edat amb lescames d’aquest home!
Hola David! Et vaig veure baixant la superbaixada final a dalt de tot… i vaig pensar, aquest es fot aquesta cursa a tota màquina i encara té forces de venir aquí dalt a fer fotos als que estem pel quart final dels finishers jejeje. Moltes Gràcies!
Per la resta, la cursa és també d’una de les meves preferides de Barcelona. La vaig fer l’any passat sent la primera «trail» que feia i em va encantar, però crec que aquest any s’han superat. Pocs «peros» se li pot posar a aquesta cursa, potser el que deies de la cadena perqué ha estat una mica xocant. Potser amb un voluntari allà es solucionava, no ho sé…
A destacar, sobre tot, el treball dels voluntaris. Ho he trobat de lo milloret que he vist. Ja de per si s’ha notat que hi havia molt més que l’any passat, però és que costa recordar gent que t’animi tant i sempre amb un somriure. I, pels que anem més a la cua, encara més important! En fi, que és un luxe.
I el traçat de la cursa mola molt. No recordava la «sorpresa» final i que ja apuntaves a la previa. Quan baixes dels bunkers et penses que ja es tot baixada i et trobes un falso llano i dos pujades que vaig veure a més d’un quedar-se clavat.
En fi, que esta molt xula la cursa. L’any que ve a tornar estar atents per no quedar-se sense inscripcions.
I gràcies per la teva feina!
Salut!
Pd- em fa fer molta gràcia veurem citat a la previa de Sant Martí jejeje.
La gent va massa ràpida últimament (i jo cada vegada és lent) que ja no em dona més temps que el de trepitjar una mica el Parc (km 11) abans de que passi l’últim, que si no em tindries allà, jeje
Doncs aquesta sorpresa final s’ha dulcificat respecte a altres anys. Hi ha un moment, després del primer repetxó que seguiem recte per pujar encara més amunt (recordo un repetxó final de 50 metres in-fer-nal), i ara ens fan anar cap a l’esquerra ja sense gaire desnivell. Està bé perquè mentalment saps que des dels bunkers és a mort cap a meta.
Em diuen que ha hagut alguns problemes a l’hora de poder obrir tots els accesos on passa la cursa, a més d’haver de fer una repassada de nou al circuit perquè faltaven algunes cintes ja posades… L’any que ve veurem si ho poden solucionar, en aquest cas concret ja sigui treient la cadena o posant un voluntari i cartell just allà.
Ah, gràcies a ti per col·laborar amb nfo útil, que menys que citar als que ajuden!
Salut, Sergi
David, es brutal la teva ajuda amb els teus magnífics comentaris tan útils i encertats de totes les curses, una rera l’altra! Et segueixo de fa MOLTS ANYS, crec que des de que vas començar a escriure de fet i sempre m’has ajudat. Desde la meva primera marató de Barcelona (ja en porto 6) a la d’ahir de Valencia. Be, el cas es que voldria saber si per casualitat tens una explicació de la Marató de Paris (aquest any 8 Abril 2018) de algun any anterior, alguna ja feta que jo pugui rellegit? La farem el 8 de abril i en aquesta si que vaig ben perduda. Si la tens , me la podries fer arribar al meu email ? elisabetseuba@gmail.com
Moltisssimes gracies crack!!
Hola, Elisabet,
Encantat de que encara m’agauntis per aquí 🙂
Sobre París, doncs mai l’he feta però tinc amics i coneguts que sí, així que puc anar recabant info i passar-te quan la tingui enllestida. Et va bé?
Salut!
Si. Anira PERFECTE!!
Gracies mil i estaré al cas a veure si em pots passar cosetes ANIMS amb tot David i moltes gracies!
Y ahora, una de mis chorradas. ¿Por qué no renacer la Diablada, 100% asfalto, 100% repechos? Sería un doblete anual de lo más cachondo. Ya sabéis, soy un masoca.
Totalment d’acord David. Vaig badar en la primera edició i no van tornar a repetir. ens deuen una de trenca-cames asfaltera.
Mersi per les fotos i un plaer petar la xerradetra pre-cursa com sempre.
És que la zona pot donar per un dels 5/10k més durs que mai ningú s’ha trepitjat. Molaria moltíssim veure fins a quin punt pot arribar la nostra PMP (pitjor marca personal)!
Encantat de saludar-te!
Un 10 pels voluntaris. Encara no havia arribat a la sortida que ja anaven als seus llocs. Alguna voluntària aguantant fins i tot amb manta… i animant tota l’estona.
Espectacular cursa al barri on em vaig criar. Jo no canviaria res. Fer el cabra per la ciutat no té preu. Bé, només el preu de les ferides en caure però passarà 🙂
Bones, Jordi.
Exacte, tal com està em sembla una cursa perfecte: el circuit, l’organització, l’entrega dels voluntaris. Per alguna cosa volen les inscripcions.
Que sàpigues que ets el tercer que conec que ahir es va fotre hòstia fent el cabra pels 3 Turons, a veure si haurem de posar matalassos al terra!
David… una incògnita que em va quedar…a mi i a uns quants més… dalt de tot de «la pelada» uns voluntaris indicaven el camí fàcil i el difícil de baixada, ens deien «dreta» «esquerra»… deien que l’esquerra era el fàcil i allà que ens vam tirar uns quants… Caram si era el fàcil, com serà el difícil! Ens va quedar el dubte si ells, que miraven cap amunt, ens van indicar segons la seva dreta i esquerra i nosaltres ens ho vam agafar com la nostra drets i esquerra (per tant no coincidíem en el camí)… De tota manera, va ser molt divertit baixar per la nostra esquerra!
Si et refereixes al Turó del Carmel, tots dos camins els veig igual de dificultat. El de la dreta és més ‘pelat’ irectilini, i l’altre potser una mica més (però ben poca cosa) escarpat. Escollis el que escollis toca patir!
Hola David,
Com sempre moltes gràcies pels teus consells i pel teu examen. Jo també vaig conéixer alguns llocs d’aquest recorregut en la primera edició, i per mi ara és una zona imprescindible dels meus entrenaments
Coincideixo amb tu amb tot el que destaques de la tasca dels voluntaris i del fantàstic recorregut, que també penso que després dels búnquers potser es podria allargar una mica buscant alguns corriols pel parc del Guinardó.
També em sorprèn que d’arribats només n’hi hagi 440, i pel que em van dir de l’organització ja no es poden ampliar més aquestes places. En canvi pel que fa a les inscripcions de caminants es veu que l’ajuntament no hi posa tants impediments.
Molt bo també el reportatge de betevé amb la teva arribada inclosa 😉
Per cert faràs els consells de la Mitja Marató de Collserola del CEC? El recorregut és el mateix dels darrers anys no?
Moltes gràcies!!
Bones, lluisbona,
Encantat de retrobar-te en la ‘teva’ cursa, pocs se la coneixen tan bé com tu. Estic d’acord en que es podria putejar una mica més la part final, recordo d’altres anys que feiem un corriol ràpid de conexió i un altre bastant dur de pujada i ara tot és pista (que n va gens malament pels que tenen pota).
Per cert, felicitats pel marcón i la bona posició i això que ja vam parlar que aquest any el nivell era molt alt.
Sobre el número d’arribats, hem de tobar una explicació perquè si no és per la suma de cursa + caminata realment se m’escapa. Potser que s’esgota amb tanta antelació que hi ha gent que després veu que no la pot fer? Tampoc crec que siguin tants casos… D’abandomanents? no he vist cap… Ni idea, la veritat.
Si et dic que estic a la parra. Em vaig veure al reportage molt més tard perquè em van avisar un colega, jaja
Sobre la CEC, el circuit és molt semblant al de passades edicions (al 80% igual) però amb modificacions que el fan més pister i suau (o sigui, que es pot córrer encara més) a causa de les limitacions imposades pel Parc de Collserola. Us faré cinc cèntims de les novetats. Jo aquest any seré baixa, ja què aniré a la Neorural que sempre coincideix amb data i he d’anar combinant (i que m’encanta encara que sigui duríssima).
PD: Per cert, sóc un fotògraf entre mediocre i dolent però hi ha, crec que al primer àlbum, una foto de la Laia literalment ‘volant’ ben xula.
Abraçada!
Té bona pinta la Neorural!
Merci per les fotos!
Salut David
Molt recomanable, de veritat. A veure si un any t’animes 🙂
I, parlant de fotos, la seqüència que ens vas fer a les escales d’arribada és GENIAL! Gràcies!
De res, josep maria. Salut!
Pingback: Consejos exprés: Cros 3 Turons – La Diablada | BLOGMALDITO RUNNING PUB
Pingback: Consejos exprés: Cros 3 Turons – La Diablada | BLOGMALDITO RUNNING PUB