A examen: Cros Popular de Sants

El mismo encanto de siempre, la misma entrega, el mismo chocolate, la misma diversión, el mismo espíritu de barrio. Todo sigue igual en el Cros Popular de Sants. Y eso, amigos, es una magnífica noticia. Porque eso significa que tenemos una carrera que mantiene su esencia intacta que valoramos todos los corredores.

  • Lugar: Barcelona (Sants)
  • Fecha: 29 de octubre (10.00 h).
  • Precio: 12,5/14,5 euros (con y sin chip amarillo)
  • Participación: 1.452 corredores cruzando la meta.
  • Tipo: Asfalto.
  • Dificultad: Fácil
  • Distancia: 10 km (no homologados).
  • Servicios: Guardarropas, dos avituallamientos líquidos en carrera (agua) y líquido (agua, isotónica y chocolate)  y sólido (fruta, coca) tras cruzar la línea de meta.
  • Obsequio: Camiseta* y trofeo.
  • Circuito: Dos vueltas diferenciadas en longitud (algo más de 3 km la primera y cerca de 7 km la segunda) y trayecto, adentrándose en varias de las calles más emblemáticas del  barri de Sants, con la Rambla Brasil como centro neurálgico. No es un perfil totalmente llano pero tampoco los desniveles son exigentes.

*Que apoquinas con tu inscripción.

Resultados Cros de Sants

Fotos Cros Popular de Sants

Álbum 1Álbum 2Álbum 3Álbum 4Álbum 5 – Álbum 6
_

Cosas que están bien

Qué maravilla de ambiente

Ya no solo el que rodea la Rambla Brasil, que es el puro de las carreras populares con corredores, acompañantes, voluntarios y críos que hacen los que más les gusta, sino por el de todo un barrio con gente aplaudiendo y animando desde las aceras y los balcones, respondiendo efusivamente cuando se les pedía aplausos, dando calor y cariño a los corredores. Salvando Marató de Barcelona (y porque te cortan prácticamente media ciudad, no te queda otra que bajar a curiosear y, cada vez más, animar), creo que es el único caso en la ciudad que la gente se entregue tanto a una carrera de su zona.

El horario (las 10.00) ayuda mucho, cierto (solo hay que ver la Mitja de Granollers), y así como veo totalmente comprensible que el Ayuntamiento exija una hora temprana de salida en las carreras masivas de Barcelona que cortan calles importantes y céntricas para mantener un equilibrio de convivencia entre todos los barceloneses, creo que en este tipo de carreras de barrio se les debería permitir un poco más de manga ancha para conseguir que los vecinos se apunten a la fiesta.

Pero, en definitiva, el ambiente que hay en las carreras infantiles, en la preciosa carrera adaptada (piel de gallina) y a lo largo del circuito solo tiene una lectura: Sentir el Cros de Sants como algo suyo.

Uno de los circuitos más auténticos y representativos

Si me preguntasen cómo debería ser un recorrido de cursa de barri yo sin dudarlo pondría de ejemplo este Cros de Sants. Divertido, callejero y en el que prima sobre todo que sea un buen repaso a lo que es el barrio que vas a visitar. Da la oportunidad a que la gente lo vea desde muy distintos puntos y que los acompañantes lo tengan a tiro de piedra solo moviéndose unos pocos metros. Encima es de esos que te notas rápido pero que está lleno de pequeños desafíos y con una rampa final de las que se recuerdan si llegas justo de fuerzas. Me encanta. Aún me encantaría más que cumpliese con los 10 km (eso lo cuento luego).

¿Organización de estar por casa? Y orgulloso de ello

Esa sensación de DIY (Do It Yourself) es la que se respira a lo largo del día: carrera gestionada completamente por los propios vecinos que están cortando las calles (aquí, claro, con la ayuda de la Guàrdia Urbana), repartiendo los míticos dorsales de cartón (las únicas colas del día en hora punta que tampoco fueron para tanto pero sí que vendría bien alguna mano más para agilizar el tema), gestionando los chips y el guardarropa, sirviendo los avituallamientos, colocando esos carteles hechos a mano tan útiles, marcando y vallando el circuito para que no te pierdas, pintando en el asfalto cada punto kilométrico… Y no parando de animar. un primor.

Para que veas que es lo que hacen con tus 12,5 euros…

Que, como puedes comprobar aquí, no da para sufragar todos los servicios y obsequios (me encanta que conserven la xocolatada y el trofeo) que te ofrece la carrera (las ayudas de los comercios y la entrega totalmente desinteresada de todos los que están detrás de la carrera es la que hace que realmente tire adelante). Ya dije en su momento que el mostrar las cuentas es una genial forma de transparencia, para nada obligo que lo deba hacer todo el mundo (y creo que están en su derecho aquéllos que quieran extraer un beneficio económico de organizar carreras siempre que lo que pagues equivalga a lo que recibas) pero sí me parece de un honradez total a los que lo practican.

Cros de Sants 2017 (5)

El avituallamiento también puede ser un signo de distinción

Y aquí lo es por partida doble. Primero porque ese agua en vaso que te dan en el km7,5 no es solo hidratate sino también estimulante por los ánimos de quien te la ofrece (gracias, de verdad). El segundo porque la de Sants es también como conocida como la de la xocolatada por ese agape final tan dulce y que incluso en un día semi caluroso como el de hoy entra estupéndamente.

IMG_3707

Las liebres siempre son bienvenidas

No las esperaba  pero ha sido una grata sorpresa encontrar liebres de 40′ a 60′ (Vamos, cubriendo al 80% de corredores) porque, que yo recuerde (y como me confirma JVM,, gracias), nunca las había visto en todas mis participaciones en el Cros de Sants. A cargo del equipo Pro-Am, me alegra muchísimo la iniciativa.

__

A Mejorar

Cros de Sants 2017 (835)

Definitivamente, creo que es corta

 No está homologada, así que no tenemos esa referencia fiable y legal que nos indica si nos debemos fiar de la distancia final o no. Entonces cuando ves que los GPS que te dan igual o menos de 10.000… comienza a sospechar. En este caso, comentándolo con bastante gente hemos llegado a la misma conclusión: al nuevo (desde el año pasado) circuito del Cros de Sants le falta unos buenos 100-150 metros. Me sorprende porque estando dentro de la Chañlenge BCN 10k no cumpla con los 10.000, ya que creo que desde hace un par de años promovía que todas las carreras que la componen tuvieran circuitos con distancia certificada.

Tampoco le voy a exigir que sea 100% clavado (en ningún ppunto del reglamento indica que la distancia esté homologada, no mienten) pero sí que estaría bien buscar algún punto para ajustar un poco la distancia (¿el sube y baja por Rambla Brasil antes de finalizar la primera vuelta? ¿rodear alguna manzana por la parte más callejera?).

No es elitismo, es seguridad: unos cajones ayudarían a hacer la salida más fluida y menos peligrosa

Y sé que la esencia de la carrera es la de mantener ese espíritu popular, pero creo que le vendría bien hacer una salida con la gente repartida por tiempos para evitar sustos en unos primero complicados al tener un giro tan de repente. Me comentaron que hubo una caída al inicio de la carrera con algunos implicados que, por suerte, no pasó a mayores. Yo creo que ya toca.

Detalles menores

  • Alguna persona de refuerzo a la hora de recoger el dorsal el domingo. Para agilizar la gestión.
  • Poner más imperdibles en la mesa de recogida de dorsales. Porque como no lleves encima tienes que tirar de ingenio.
  • Me comentan que algún urinario estaba ubicado demasiado cerca de la entrada de un parking. No es agradable ni para corredores ni para vecinos.

___

Preguntas populares

Soy un principiante ¿es una carrera apta para mi?

Sin ninguna duda. Ya sea por su filosofía (carrera de barrio eminentemente popular), por su situación (se llega muy fácil con transporte público, no tanto en coche) o por el perfil del recorrido (sin apenas dificultades aunque es algo puñetera de perfil, todo hay que decirlo) tendrás motivos más que suficientes para que des un paso al frente y  la anotes en tu agenda de los primeros retos. 

¿Puedo hacer marca?

Sí hacen cuadrar la distancia, sí (sale corta). Es un circuito rápido pero esos metros que creo que le faltan lo condiciona todo. Cierto también que el recorrido es en ocasiones algo revirado, con un par de curvas cerradas y algunas calles estrechas, también que no siempre es plano aunque, eso sí, sin ningún desnivel que rompa el ritmo.

RELACIÓN CALIDAD/PRECIO: 8

MI NOTA*: 8,5

*POR SUPUESTO, SUBJETIVA A MÁS NO PODER Y VARIANDO SEGÚN LA OPINIÓN DE TODOS VOSOTROS.

_

Fotos Cros Popular de Sants

Cros de Sants 2017 (1561)

Álbum 1: Previa y km 1
Álbum 2: Km 4,5 (1ª parte)
Álbum 3: Km 4,5 (2ª parte)
Álbum 4: Recta de meta (primeros hasta liebre 50′)
Álbum 5: Recta de meta (50′ a liebre 60′)
Álbum 6: Recta de meta (hasta el final)

Fotos Carlos Sánchez /Fernando Yika

Álbum 1
Álbum 2
Álbum 3
Álbum 4
Álbum 5

Vídeos de meta de Txabi Albert

_

Puntúa el Cros de Sants

 

 

 

 

 

19 comentarios en “A examen: Cros Popular de Sants

  1. Definitivament les llebres han sigut una novetat d’enguany i una sorpresa molt agradable. I com sempre els avituallaments de 10: és realment sorprenent com en una cursa de barri de dimensions petites et donen més de menjar al creuar meta que en altres amb més recursos (i havent de caminar menys!).

    Tema distància: sí que és cert que es fa curta però crec que deu ser una mancança prou petita com perquè adaptar el recorregut tot mantenint a grans trets la seva essència no sigui tan fàcil, i.e. pasar de una mica menys de 10 a força més de 10. Almenys tot això contant el temps entre punts quilomètrics i comparant amb la velocitat del podometre.

    Però vaja, 100m és un bon preu a pagar per l’ambient que té aquesta cursa de barri 🙂

    • Hola, JMV,

      Gràcies per la puntualització sobre les llebres. Estic molt d’acord amb tu que s’ha de remarcar el bon àpat que donen amb els recursos de que disposen. Una altra semblant és la Cursa del Poblenou.

      Sobre la distància, jo crec que recuperar la pujada i baixada que hi havia abans al finalitzar la primera volta ja ho tens feno costa gaire. De totes formes, el que indique, aquesta cursa està per sobre d’aquestes coses (encara que entenc que el que vagi per marca buscant un circuit qudrat sorti una mica decebut).

      Una altra cosa que m’agrada: aquesta data (millor que al novembre), que fa d’aperitiu de la Cursa de l’Amistat (alguns dels implicats estan en les dues curses).

      Salut

  2. Dos cosetes: començar a donar dorsals el dissabte tarda, fa que el diumenge s’acumulin molts corredors, no es podria ampliar a començar a donar dorsals divendres tarda??
    I per acabar, a mi el Runtastic i el Strava em marcava 10’300 km !!
    Per tot el demés, fantàstica carrera, ambient i voluntaris!!

    • Hola, Silvia.

      Donar el divendres (o el mateix dissabte al matí, que em semblaria més coherent) seria una bona idea però entenc que nomès tinguin aquestes hores:nal cap i a la fi no és una organització profesional, són voluntaris que deuen tenir la seva feina i un divendres a molts els aniria malament. En el meu cas personal, cap queixa de la cua del diumenge, vaig tenir l’opció d’anar el dissabte i vaig perrejar tota la tarda…

      Apunto el tema de la teva distància, crec que ets el segon d’una quinzena de corredors que els hi dona de més; el cert és que un circuit tan revirat no ho posa fàcil.

      Saluttt

  3. Hola david jo vaig ser dels que vaig caure al inici de la carrera, i apart d´endur-me un bon sust, avui estic, ple de morats, i amb dolor a la zona del genoll; sí que cal posar calaixos pel bé de tothom; no tinc gps, pero ni de conya estic per baixar de 39´i els dos últims anys que la he corregut he baixat de 39 amb solvéncia, conclusió es curta.

    lo dels imperdibles moltes mares de les curses infantils, no portaven imperdibles, i es normal que no sabessín perque probablement era la primera cursa que feien , per lo que la organització ha de tenir cursa en cuidar aquest aspecte;
    Porto 10 anys fent aquesta cursa ha pujat de preu i la distància abans era homologada, ara no ho es , suposo que el tema de les obres, aspecte a corregit sí es pot.

    Al acabar la cursa vaig volguer anar a una ambulancia a que em netegessin les feridetes, que m´havia fet, i no en vaig veure ni una, segurament, sí que hi eren, no ho posso en dubte però no les vaig sapiguer veure, «potser culpa meva»

    Tot i les petites crítiques que faig hi tornarè ja que hi ha molts més aspectes positius que negatius i el que dic es perfectament subsanable.

    • Hola, Eric,

      El tema dels calaixos jo crec que és bàsic, més en una cursa de 1.500 corredors i sortida complicada amb gir instantani. No em vaig fixar amb el tema de les ambulàncies però segur que hauria de ser ja què la Guàrdia Urbana no deixa començar cap cursa sense que estiguin a punt les assistències mèdiques (en el record el retard amb la Cursa Poblenou i la de Sant Andreu fa un any).

      Sobre la distància, em passa una cosa semblant, vaig baixar de 39′ bastant fácil i de xerrameca tota la cursa… Mai agonitzant ho havia aocnseguit.

      Espero que les ferides nomès sigui ‘xapa i pintura’ i ens trobem la setmana que ve a Sant Martí o El Prat.

      Salut

  4. Bon dia David i Eric,
    Hi havia ambulància i també una carpa amb camilla per atendre lesions importants i possibles incidències greus de salut.
    Pel que fa la distància, tinc una teoria que, a més vaig refrendar ahir repetint el recorregut tot fent una passejada amb bicicleta (i saltant-me algunes prohibicions, tot sigui dit, que no m’agrada gens fer-ho).
    Utilitzo un Suunto Spartan Sport. Tant a la cursa com ahir a la passejada m’ha donat els 10 kms. 10,070 a la cursa, 10,120 amb la bici. La teoria: El recorregut de la cursa inclou un bon nombre de girs amb poca amplada i, a la vegada transcorre per carrers no gaire amples. Això fa que ens ajustem al recorregut «ideal» força més que en d’altres curses. No hi ha girs que ens facin ampliar el radi (p. ex. el de l’arc de triomf de Correbarri), no hi ha grans avingudes que ens portin a buscar un carril amb menys gent (tipus Gran Via)… a Sants ens porten gairebé enfilats i col·locats en dos carrils… A aquestes característiques del recorregut hi afegim l’orografia, amb alguna pujada sostinguda però que es pot fer bé a ritme i unes baixades suaus que tampoc conviden a llençar-se de cap, fa que sigui una cursa on es pot agafar un ritme alt gairebé sense voler.
    No ho dic per defensar el meu primer sub50 (que també!) ja que els 40″ de marge em donen pels 150 metres de menys que alguns hi troben a faltar, sinó perquè els ritmes de les llebres son els que son i el de 50′ va entrar en 50’… si la cursa fos més curta el xicot seria un autèntic crack ajustant ritmes i distàncies, no us sembla?

    • Bones, josep maria,

      Gràcies per l’aclariment entorn les ambulàncies, potser faltaria algun cartell per indicar la seva ubicació.
      Sobre la distància, encara que el recorregut és molt revirat i mirant classificacions de gent coneguda (per davant i darrere, jo també vaig fer una marca massa bona… i massa fàcil), jo sí que penso que una mica curta era. Que això no vol dir que la teva MMp quedi devaluada, ni molt menys tenint en compte que vas baixar més de 2 minuts, eh!

      No et preocupis pel tó del missatge, jo l’entenc perfectament i no he vist res d’esquerp.

      Saluttt

  5. Ui… ara llegint, el final m’ha quedat una mica esquerp i no era la meva intenció! Em sap greu…. només volia dir-vos que, com em va passar a mi, diumenge us va sortir una bona cursa i que hem de gaudir del moment!
    Per cert, aprofito…. calaixos ja! Imprescindibles, el gir és de més de 90 graus i mentre segueixi la mania de la gent de voler posar-se davant cal regular posicions. Jo mateix vaig sortir de massa endavant i això em va portar a fer els primers metres, fins carrer port-Bou més ràpid del que em tocava…

  6. Per cert, si al que he plantejat sobre la distància hi afegim alguna possible retallada, ja tenim els 10 kms justets… Arizala / Avgda Madrid – Berlín / Numància, final Numància i entrada a Tarragona punts on molta gent retalla…

    • Jo en aquest acs contemplo que amb els que he parlat no retallen, però el tema de ser un circuit revirat (difícil pels GPS) i amb carrers estrets on és més fàcil fer el gir per dintre seria un bon argument del perquè ha donat una mica curt als cronos.

  7. Una cosa més, una setmana després,sobre els calaixos i la caiguda a la sortida. Miraré d’explicar bé què en el so per no ferir sensibilitats. És molt important que cada participant es col.loqui a la zona que per ritme li correspon. Sempre he dit que avançar-te de calaix no comporta cap avantatge, els que son més ràpids que tu t’avança tan i quedaràs al mateix lloc, perquè tu també avançaràs els que s’hagin posat massa endavant. En resum, seguiràs quedant al teu lloc, en el meu cas a meitat de classificació. Mirant la caiguda, veig clar que es produeix perquè hi ha un corredor que surt del davant i no té el ritme de sortida necessari per fer-ho. Això fa que els corredors ràpids l’atropellin i vagin tots per terra. Els habituals de les posicions davanteres es posen dempeus ràpidament i segueixen corrent, el causant involuntari de la caiguda intenta aixecar-se però torna a caure i ni ho aconsegueix. Tothom hi hagués guanyat si hagués Soitu de posicions força més endarrerides….

    • Perfectament explicat, josep maria. Es just això, evitar posar-nos ot en una situació de perill totalment evitable amb una mica de consciència general i voluntat organitzativa.

  8. Pingback: Consejos exprés: Cros Popular de Sants | BLOGMALDITO RUNNING PUB

  9. Pingback: Consejos exprés: Cros de Sants | BLOGMALDITO RUNNING PUB

  10. Pingback: Consejos exprés: Cros de Sants | BLOGMALDITO RUNNING PUB

  11. Pingback: Guía de recomendaciones de carreras de asfalto | BLOGMALDITO RUNNING PUB

Los comentarios están cerrados.