Consejos exprés: Màgic BDN Running 2017

La primavera astronómica comenzó hace un par de días, la climática a principios de mes, la del marketing cuando se lance la campaña de rebajas de El Corte Inglés y la de carreras populares… pues con la disputa de la Marató per Equips, el Cros Can Caralleu y una Màgic BDN Running que ya va por su sexta edición y que esperemos que este vez lo celebre con un sol intenso y no pasada por agua. os paso a contar los entresijos de este 10k, creo, muy apreciado por los corredores.

Briconsejos

¿Marca? Difícil pero posible (siempre y cuando no vengas de hacer un Maratón…)

CRONOMETRO OKPues sí, la BDN Running es un circuito en que sabiendo donde pisar el acelerador y donde quitar alguna marcha uno puede probar a batir su crono. Las marcas de los más rápidos (entre 30′ y 31′ los años sin incidencias), así lo atestiguan. Hay que saber regular en un algún punto (del km 5 al 6 y, si vas muy justo, del 8 al 9), pero siendo Badalona una ciudad con algunas cuestascabras que serían la envidia de los organizadores de la Vuelta a España se han sabido sacar de la chistera un recorrido en el que predomina en la mayoría de su km el llano. Ya sabes, a por ella si tienes piernas.

¿Estrategia? A ritmo excepto en dos puntos concretos

Es de esas carreras en las que para ir bien debes ser consciente de que hay varios tramos en los que te vas a mover unos segundos por encima o por debajo de tu ritmo objetivo, pero que eso no debe suponer romperlo en seco. El puente del km 1 no te va a matar la carrera pero sí que puede hacer que a última hora te falte esa sexta velocidad necesaria para lanzar el sprint final. Donde sí que hay que regular es en el tramo de la Riera de Canyadó que encadena con la entrada a l Parc…. Queda otra subida en la que puedes perder algún segundo (a pretar los dientes)  pero yo creo que desde que dejas el Parc ya es momento de poner el molinillo en funcionamiento hasta meta.

A tener en cuenta

1/ Circuito 90% llano, 10% cuestas suaves. Es realmente rápido y solo le penaliza el paso por el puente del port de Badalona y la subida de Riera de canyadó y el parc de Can Solei i Ca l’Arnús.

2/ Circuito 95% asfalto y 5% tierra. Pues sí, hay un tramo corto de pista de tierra cuando pasemos por el parc de Can Solei i Ca l’Arnús. Nada grave ni que frene el ritmo. 

3/ Algunos puntos conflictivos a tener en cuenta. Badalona, por desgracia, tiene un asflato en regulero estado, así que en ocasiones hay que andar con ojo de por donde se pisa. Además el recorrido está salpicado de algunos pequeños obstáculos a los que hay que estar atentos para no tropezarse.Más de una edición me he encontrado que en los dos siguientes giros tras el puente en dirección el Port algunos se suben por las aceras ya que se pueden recortar bastantes metros en esas curvas. Cuidado que no se te lleven por delante.

  1. En el Port tenemos un peaje de entrada y salida que divide la calzada (la barrera estará subida; tranquilo, no vas a pagar más de lo que te toca) con sus correspondientes badenes en el asfalto.
  2. En la entrada al passeig Marítim, justo al dejar atrás esas barreras de el Port, hay un breve repecho con tres pilones sobresaliendo en la calzada: el primero es el único que no es fijo (por lo que se sacará de en medio) hay que ir con cuidado para no tropezar con los dos laterales.
  3. Dejando el passeig Marítim para entrar en el repecho Riera de Canyadó pasamos por debajo de las vías del tren, el techo es bajo y las liebres ahí tienen algún problemilla con la banderola al pasar.
  4. En el Parc de Can Solei i Ca l’Arnús hay algunos árboles en medio del trazados, se señaliza el recorrido correcto cada año. También hay pilones de entrada y salida. Es más, tal y como me cuenta Isaac (gracias!) la salida del parc para girar a Méndez Núñez es un poco complicada (ligera bajada, giro y obstáculos).
  5. Pilones y maceteros en carrer de la Mercè. Hay que ir con ojo al entrar a esa calle  y en sus laterales.
  6. Pequeño salto a la entrada del passeig de la Rambla.

4/ Salida sin complicaciones. Calle ancha, primer kilómetro llano y muy tranquilo y muchos cajones para dividir al pelotón. Se suele salir ya bastante rápido, o sea, que hay bastantes posibilidades de completar el primer kilómetro en tus tiempos de carrera.

5/ El puente, primer escollo (fácil). Llega muy pronto (km 1) así que no tendrás ningún problema en superarlo. Y luego se compensa con la bajada que le sucede.

6/ Ojo al viento en el Passeig Marítim. Es quizá el elemento que va a marcar la carrera: si eolo está tranquilo vas a correr rapidísimo; en cambio, si se levanat con ganas de dar guerra va a condicionar tu ritmo.

7/ Hay que regular sí o sí del km 5 al 6. Es el tramo que más se empina del recorrido. Mejor bajar una marcha para poder seguir dando gas los 4 kmilómetros siguientes.

8/ Del 6 a meta CASI todo es favorable. El casi es porque nos queda una muy leve subida (podemos llamarlo mayormente falso llano) del km 7,6 al 8,3. Son 700 metros que si estás fuerte puedes hacer sin bajar el pistón.

Cajones de salida y liebres

Uno de los grandes puntos a favor de esta BDN Running: seis cajones de salida son más que suficientes (recordad que seremos sobre los 2.000 corredores) y ayuda mucho a que la salida sea fluida.

Eso sí, los cajones de salida están marcados por carteles pero el año pasado no vi filtro en el acceso, así que aquí lo que hay que pedir es un poco de conciencia por parte de los corredores a la hora de situarse en el que le toca para evitar incomodidades.

  • Cajones: sub37, sub40, sub43, sub47, sub55, sub60

Atención: Me cuentan (gracias Oriol Foj) que ha habido problemas con la designación de los dorsales con sus correspondientes cajones de salida con algunos corredores. Desde organización me indican que si eres uno de los afectados y queréis resolverlo vayáis a comunicárselo a ellos para buscar una solución.

Sobre las liebres: Aún no tenemos el número concreto de las liebres y sus tiempos pero en anda darán esa información. Si os sirve de referencia el año pasado hubieron un total de cinco (a partir de 40′ y una cada cinco minutos hasta 60′, más que suficiente).

Si vienes de cascarte una Marató…

Ya, con el subidón pos maratoniano ya sé que tienes ganas de demostrar que esas piernas torturadas en la distancia de Filípides pero lo principal es recuperar del destrozo muscular y orgánico que ha pasado factura a tu maltrecho cuerpo. No te fuerces más de la cuenta porque yo creo que si haces el intento de recuperar cumpliendo los plazos vas a sacarle provecho en las próximas semanas.

Sé que este año la BDN llega con dos semanas de margen respecto a la Marató (lo habitual era que se celebrase con tan solo siete días de diferencia) y eso te va a permitir llegar más entero a la línea de salida.

Si estás apuntado puedes probarte pero no iría a forzar la agonía. Otra forma de tomárselo es como un entreno/testeo.

___

Dudas rápidas y lógicas

¿Dónde recojo el dorsal?

Este año la Fira del Corredor estará ubicada en el Magic Badalona para recoger el dorsal el sábado; el domingo también podrás recoger el dorsal en la misma zona de salida. He tenido cero problemas para recogerlo, en pocos minutos está resuelto el trámite aunque si vas el mismo domingo a última hora es lógico que tengas que esperarte un rato.

Magic Badalona

  • Sábado: de 11h a 19h
  • Domingo: hasta media hora antes de la salida

Ah, te hará falta unos buenos brazos para cargar con la bolsa del corredor (aquí se lo curran mucho). Ésta era la del año pasado.

Vengo de fuera en coche, ¿cómo está el tema del aparcamiento?

Tienes parking en el Màgic Badalona y también por el polígono.  No es lo óptimo llegar en coche ya que el trasnpote público aquí funciona de maravilla y te deja a los pies de la zona de salida. Pero sé que a veces no queda más remedio, así que  tienes dos opciones:

  • El parking del centro comercial Màgic Badalona. Tienes 3 horas gratis de parking (de sobras). Luego ya toca pagar.
  • El polígono. A la derecha de la salida; eso sí, está prohibido aparcar en Eduard Maristany ya que por ahí pasa la carrera.

Para llegar a la zona de salida en transporte público 

  • Metro: Parada Gorg (L2 y L10). Te deja en la zona de la salida.
  • Trambesòs: Parada Gorg. A 100 metros de la salida.
  • Renfe: Parada Badalona (R1 y RG1). De 15 a 20 minutos caminando hasta la zona de salida y meta.

En definitiva, que llegar en transporte público es una opción ideal incluso para la gente de fuera de la ciudad. Más cuando tienes billete de RENFE gratuito (vendrá dentro de la revista oficial dentro de la bolsa del corredor).

¿Qué tal funciona el guardarropas, duchas y vestuarios?

Queda algo lejos (y el año pasado a causa de la lluvia se complicó un poco). Pero tampoco queda exageradamente distanciado, prefiero tener que andar unos metros más y que las mochilas estén guardadas bajo techo que arriesgarse a montar una carpa en la zona de salida y caiga un chaparrón que la moje.

Tanto el guardarropas como las duchas y vestuarios están situados en las pistas de basquet del centro comercial Màgic Badalona, en la planta superior.

_0222 BDN Running 2015

Foto de Carlos Sánchez

¿Zonas para calentar?

La misma Rambla del Gorg es ideal para trotar. Zona peatonal, ancha y con los lavabos y la línea de salida ahí mismo.

¿Lavabos?

En el centro comercial hay, y algunos más en la zona de salida. Creo que no tendrás problemas en este aspecto. 

¿A qué hora se da la salida?

A las 9.30. Que no se te peguen las sábanas. Ojo, que hay cambio de hora la noche del sábado al domingo: a las 2.00 tocará adelantar el reloj a las 3.00, lo que significa que dormiremos una hora menos, mecachis.

¿Tiempo límite para completar el recorrido?

1 hora y 30 minutos. Es tiempo de sobra ya que equivale a cubrir cada km en 9 minutos y eso es, básicamente, ir caminando. El circuito es muy rápido y bastante llano, así que no debería comportarte ningún tipo de problema completarlo en bastante menos tiempo. ¿Quieres quedarte aún más tranquilo? En las últimas ediciones los que más tardaron cruzaron la meta en poco más de 1h20′.

¿Circuito homologado?

Totalmente. A pesar que el año pasado se tuvo que recortar por las inclemencias meteorológicas, el circuito cumple oficialmente con los 10.000 metros.

¿Señalización de cada punto kilométrico?

Bien visibles. Pancartas enormes colgadas en vallas, se ven muy de lejos aún yendo en grupeta. El circuito está bien señalizado, solo el año pasado hubo problemas por el diluvio que cayó que condicionó totalmente la jornada.

¿Irán a ritmo las liebres?

La idea sería ir el 90% del recorrido a ritmo y en el tramo de la Riera del Canyadó y el parc de Can Solei regular para luego enjugar los pocos segundos perdidos en tramos más favorables. De todas formas, la mejor manera de saber su estrategia es que preguntes cuando los veas en la zona de salida.

¿Avituallamiento de carrera?

Uno con agua. Ojo, llega un poco antes de tiempo de lo habitual: se ubica en el passeig Marítim (sobre el km 4,5) justo antes de comenzar la subida de la Riera de Canyadó. Se da en botella.

¿Y el de meta?

Líquido y sólido, de los más generosos. De mi última participación recuerdo agua, isotónica, respotería riquísima y fruta.

¿Puntúa para la Lliga ChampionChip?

Sí, puntúa doble. Aquí puedes rascar un buen saco de puntos.

¿Dónde conseguir más info de la BDN Running? 

En la Revista del corredor. 48 páginas con información específica de la carrera y otra más general que debería despejar todas esas dudas que aún te quedan de la carrera.

La revista la encontrarás en la copiosa bolsa del corredor (de las carreras populares que más se curran este aspecto) y además de útil me parece que está diseñada con muy buen gusto.  Puedes consultarla online justo aquí.

___

El recorrido

Míralo desde esta perspectiva: es una Maratest al que se le ha hecho la manicura. Circuito rápido y realmente bonito en el que sólo debemos tener algo de precaución en un par de puntos y regular en otro par. El resto se deja correr muy bien, tanto que podéis ir a buscar marca si os encontráis en forma.

_0383 BDN Running 2015

Foto de Carlos Sánchez

1/ salida y primeros metros

No lo parece pero la salida es suficientemente ancha (se vacía de coches el carrer d’Antoni Bori), en principio deberías partir sin problemas porque los cajones de salida ayudarán mucho en que sea muy fluida.

Se da el pistoletazo de salida y seguimos recto por Antoni Bori/Monturiol para después girar a la derecha e ir directos hacía el puente. Precaución al principio e ir ya buscando el ritmo durante ese primer km.

2/ El PUENTE Y EL Port

Km 1 a 2,7

Nos toca ahora encarar un puente que nos debe dejar situados en el Port de la ciutat. Bastante conocido por los que hacen la Maratest, como llega muy pronto no debe pasar ningún tipo de factura en nuestra condición física a pesar que visto desde la lejanía impone un poco de respeto.

Al entrar y al salir del Port tenemos que tener cuidado con el peaje que divide la calzada en dos. Además, a la salida pica ligeramente hacia arriba y depende por donde nos quieran hacer entrar al Passeig Marítim (si por la calle de siempre, carrer de Cervantes o la anterior) hay que ir con cuidado con un par de pilones. Si somos muchos quizá esta zona puede generar algo de embotellamiento del que se sale a los pocos metros. Paciencia.

3/ Passeig Marítim

Km 2,7 a 5

Entrada en rampa, playa, vistas bonitas y… posibilidad de viento. Ese es casi el único inconveniente (también algunos badenes y agujeros en un asfalto bastante precario). Es momento de llevar un ritmo constante y, si sopla el viento, montar una grupeta para resguardaros de él. Casi al final del passeig Marítim estará situado el avituallamiento de carrera.

4/ La cuesta más dura

Km 5 a 5,5

Pasamos un túnel por debajo de la Renfe para comenzar el repecho más duro del recorrido. unos 500 m de subida constante por la Riera de Canyadó donde lo más inteligente es regular (donde pica de verdad es al principio). Nada nuevo, será que no nos hemos comido cuestas en todos estos años de pateo asfaltero.

5/ Parc de Can Solei i Ca L’Arnús

Km 5,5 a 5,9

Ah, la agonía en forma de subida se mantiene unos metros dentro del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús. La salida del parque es con terrreno favorable pero hay algunos árboles y obstáculos en medio del camino que incordian, aunque no debería revestir ningún problema ya que el marcaje del circuito por parte de la organización tiene este aspecto en cuenta.

6/ Bajando a la rambla

KM 5,9 a 7,6

Iniciamos un tramo de descenso suave por el carrer de la Mercè que nos lleva hasta el passeig de la Rambla de Badalona, lugar bonito y donde da gusto correr, esperemos que a esa hora ya haya gente por las calles, como mínimo, curioseando.

Hay que tener cuidado con los pilones y maceteros que adornan la estrecha calle y que el suelo, si está mojado, puede resbalar. Es un tramo para rascar algunos segundos al crono si nos vemos con fuerza.

7/ El último tramo de subida

Km 7,6 a 8,3

Mucho más tendido que el anterior tramo de Riera de Canyadó, el carrer St. Ignasi de Loila con la coda de la plaça de l’Alcalde Xifré es larga pero nada dura, si te encuentras fuerte ésta es de esas de apretar dientes y mantener el ritmo vivo que llevas desde hace un par de km. Si no, hay que quitar una marcha para darlo todo después.

_1019 BDN Running 2015

Foto de Carlos Sánchez

8/ Hasta META

Km 8,3 hasta meta

Km y medio largo entre plano y leve bajada (y algún momento de panza pero totalmente salvable) hay que aprovecharlo para darlo todo hasta meta. Puede que Baldomer Solà se os haga un poco larga (recta infinita, gracias a Galisteas por recordarlo) pero aquí es donde podéis rascar esos segundos que os brindarán una marca excepcional. Y a partir del Pavelló de la Penya hasta el arco de meta (carrer Antoni Bori), a tope. Vamossss.

___

La chuleta

LA CHULETA BDN RUNNING

Gracias al gran Carlos Sánchez por la mayoría de las fotos.

___

Resultados BDN Running

Fotos de Carlos Sánchez

Álbum 01
Álbum 02
Álbum 03

Fotos de Run Km

20 comentarios en “Consejos exprés: Màgic BDN Running 2017

  1. Hola David, com sempre molt bona feina!

    Només un apunt: del grup de 8 fotos a la secció «A tener en cuenta», les dues darreres son del carrer de Sant Pau mentre que, si es com l’any passat, baixarem un carrer més a la dreta, pel de la Mercè (com ja indiques). De fet les fotos serveixen perfectament perque ambdós carrers son molt similars. No obstant recordo que al de la Mercè hi ha unes pilones fixes que separen les voreres i que limiten una mica l’amplada. A més es un carrer que fa baixada i propici per pujar ritme així que compte!

    Agrego tambè un punt del circuit que em sembla un pel problemàtic: sortint de Can Solei agafem el carrer Méndez Núñez i per fer-ho baixem per una rampa suau però amb un gir sobtat cap la dreta i amb alguns obstacles per la zona. S’ha de vigilar si es va en grup.

    I coincideixo al 100% en la recta infinita de Baldomer Solà. A la Maratest es pot veure la meta (o el km15) però aquí cal recordar que encara quedarà fer uns quants metres més fins arribar a meta.

    Una gran cursa, només espero que no plogui perque el pas sota les vies del tren te tendencia a acumular aigua rápidament i pot ser un problema!

    Gràcies pel text David!!

    • Hola, Isaac,

      Tota la rao i a més… tinc fotos del carrer Mercè (l’any passat la vaig córrer càmera amb ma perquè estava just a punt de lesionar-me), així que a veure si en un moment canvio les fotos i fico al text tot el que comentes dels ‘obstacles’ que hi han allà i la sortida una mica problemàtica del parc.

      En principi, el pronòstic és que el diumenge no plogui, esperem a més que el que plogui dissabte (que jo pel matí tinc el Cros de Can Caralleu… patirem) s’eixugui ràpid durant la nit. L’any passat ens va caura un diluvi…

      Salut!

  2. Bona tarda David,
    Una vegada més, gràcies per l’entrada i pels consells.
    La BDN RUNNING 2014 va ser la meva primera cursa… tenua 57 anys i mig, vaig fer 6’08» km. … diumenge, ara ja en tinc 60 i mig, será la meva quarta BDN i espero fer 5’15» el km. Sóc deBadalona i aquesta cursa es fa estimar…i no només per la bossa espectacular. Aquest any hi ha canvi de samarreta, després de 3 anys amb fantàstiques samarretes Brooks, passem a Mizuno (si són com les de la Jean Bouin serà genial.
    Dos comentaris al recorregut:
    Cal vigilar amb el gjr molt tancat d’entrada al Pont de Sant Lluc, es porta poca cursa i encara anem molt junts.
    Alguna edició han marcat el km 9,5 (a Baldomer Solà abans s’arribar al pavelló olímpic)… i va molt bé
    Fins diumenge, que vagi molt bé dissabte
    Joep Maria Fuentes

    • Quai un minutet per km és un bon salt endavant, josep maria. A veure si jo amb 60 puc dir el mateix!

      Poc més a dir al que comentes: cursa ben muntada, que s’esmeren en els detalls i a més amb bon caliu.

      Ara fico al text el que comentes del gir tancat de l’entrada al pont que ens agafa abans del km 1 i el punt quilomètric (del que no tenia constància). Gràcies.

      Salut

  3. Muchas gracias por ese currazo David!!! Me gustaría sugerirte , desde la total admiración hacia tu trabajo (del que nos beneficiamos todos muchísimo) una sección donde salga el calendario de las carreras mas importantes , es lo único que he visto que no tiene el mejor blog de running que conozco, espero que no te moleste la sugerencia.

    • Buenas, Carlos,

      Sí, lo del calendario es un gran ‘debo’ que llevo arrastrando hace tiempo jusbto a un montón más: renovar la web para que lo tengáis todo más a mano, algún sitio fijo dónde podáis preguntar sin el temor de que creaís que os estáis marcando un ‘off topic’ (o sea, un ‘aquí no toca’; pero, por mi parte, donde a vosotros os vaya bien, por supuesto, encantado de contestaros por el blog, mail, redes scoiales…). Mejorar grafismos, ordenar secciones… Y al final pasa lo que pasa… que no saco tiempo…

      Del calendario (que es quizá lo que más me sabe mal no tenerlo al día porque sois bastantes los que me lo pedís… y a mí me encantaría) hay un par de pestañas (Calendario 5k y 10k; y Calendario 21k) arriba que son sendas entradas que luego se supone que debía ir actualizando. Además debería haber otro calendario de Trails del que alguna vez he escrito entradas… Debía tenerlo renovado a principios de año y aún no he podido. Espero que para Semana Santa lo tenga todo preparado con carreras hasta el verano.

      A ver…

      Salud, CArlos

  4. Bon dia! Coneixedor que el David no ha pogut estar a la BDN aquest any, m’agradaria fer alguns comentaris. Abans però, vull dir que la meva manera de ser em porta a fer meva una frase del filòsof Erasme de Rotterdam: «Sempre crític, finalment fidel». Amb això vull dir que llegireu, si voleu, crítiques dures a la BDN però també afalacs i que, passi el que passi, l’any que ve tinc la intenció de tornar a ser a la línia de sortida!

    A – L’ambientació pre-cursa genial. L’speaker molt bo i les noies del Titània perfectes. Que hi hagi alguna paradeta ajuda a passar els nervis dels darrers minuts.

    B – L’animació de cursa, tot i que va baixant una mica, està molt bé i només es troba a faltar aquella música engrescadora al pas sota via de Canyadó… t’empenyia cap a Can Solei d’una revolada!

    C – L’avituallament final, de matrícula d’honor. Si torno a escoltar algú queixant-se que un croissant està una mica sec el penjo!… Que n’han fet 2.000 i són de Can Comas!

    D – El control del circuit excel·lent i el respecte dels espectadors, vehicles i demés molt important.

    E – La samarreta és de molt alta qualitat (de les millors), la bossa és completa… ja sabem que no correm ni per la samarreta ni per la bossa, però són d’agrair (tampoc entenc que es critiqui si falta una aigua o sobra una cervesa….).

    F – El recorregut és gairebé perfecte. Equilibrat, no pot ser sempre pla! Maco, el pas de Ca l’Arnús és com un oasi… que ningú es queixi per uns centenars de metres de terra! Baixar pel carrer de la Mercè i fer la Rambla, un «gustassu».

    1 – L’entrega dels dorsals, la bossa del corredor, la samarreta i el xip… De veritat que cal fer quatre cues per poder-ho entregar tot? No es podria utilitzar el sistema d’altres curses i màxim amb dues cues solucionar-ho? 22′ acumulats per recollir:
    – Dorsal a la planta baixa del Màgic
    – Samarreta a la planta alta del Màgic
    – Bossa, també a la planta alta del Màgic
    – Xip, a la zona de sortida

    2 – El canvi de senyalització dels punts quilomètrics no ha funcionat. Les pancartes eren un referent de bona senyalització d’una cursa, les banderoles…senzillament no es veuen! De tota manera, la banderola del 9,5… IMPORTANT! Ho haurien de copiar totes les curses.

    3 – Cal una bona neteja del punt d’avituallament del km 4,5. Dues hores després del pas de la cursa, era un autèntic abocador de plàstic. No sé de qui és responsabilitat, si de l’organització o de l’ajuntament, en tot cas la mala imatge queda per la cursa. Com a apunt, he fet de voluntari en l’avituallament d’alguna cursa (Collserola, Port BCN…) no hem marxat del punt fins que no ha quedat ben net i lliure de taps i d’ampolles)

    4 – Repartiment de calaixos: El més suau que es pot dir és: desconcertant! Dissabte em trobo amb un dorsal verd que, segons la revista, m’envia al segon calaix sub 40… em costa esforç mantenir-me al sub 55! Ho comento i no sóc l’únic, hi ha de 45′ que estan al sub 37… Ens acostem a incidències i ens confirmen que els colors dels calaixos són els de la revista però que sempre podem anar un calaix més enrere. Preguntem a FB i Twitter, a les 11 de la nit de dissabte ens pengen una imatge amb els calaixos tal i com seran…imatge que no es va veure reflectida a la sortida… De fet, cap de les distribucions coincidia amb la del web…que tampoc va ser la definitiva.

    La BDNRUNNING és més que una cursa, és una festa de l’esport, de la solidaritat i de Badalona però ÉS UNA CURSA i convé que així segueixi sent perquè i vingui tothom. Em sembla significatiu, i potser una mica preocupant, que el guanyador d’aquest 2017 estigui 2′ per sobre dels dels darrers 3 anys…

    Espero que ningú s’ho prengui malament però l’estimació no ens pot fer repetir «organització de 10″… hem de saber aprendre de les coses per a millorar-les.

    • D’acord amb tot.

      El primer que destacaria positivament es la feina dels voluntaris, el bon ambient a la sortida i arribada, la bossa del corredor i l’avituallament final, ben complet (isotonica, aigua, fruita, el croissant i unaltre isotonica). La samarreta ben xula i bona. I la diposició dels WCs propis del Magic per anar-hi abans de la cursa.

      Malgrat trobo positiu el retorn del Magic com a lloc per la fira del corredor tambè trobo un pel excessiu que hi haguèssin tres cues per recollir-ho tot. No és, però, el primer cop que ho veig (dorsal, bossa, samarreta) pero es podria fer en dos o be tot a la part superior. No obstant els voluntaris ho feien tot ben ágil.

      Tema calaixos… A banda de tot el problema amb els colors i dorsals (jo era sub 47 vermell i em van donar aquell lila genèric), un cop està tothom a la sortida hi ha un moment en que tothom es mou cap endavant, convertint en un absurd que hagis entrat al teu lloc.

      Vaig trobar a faltar música al moment de la sortida (quelcom épic, clar) però durant el recorregut n’hi havia suficient i animada (xumba al passeig marítim i un grup a la Rambla).

      El croissant un pel sec, si, però com bé dieu es tot un plus que te’n donguin un. Una marca de la casa de la BDN Running.

      I a més vaig fer m.m.p! (45.28). Em sorpren ja que el recorregut te la pujada per Canyadó, Can Solei… Serà el tram del passeig, el carrer de la Mercè o que aquest cop vaig apretar dents fins atrapar, i superar, a la llebre dels 45 (bona feina, com sempre).

      • Felicitats, Isaac,

        Et passa com a mi, que no el veiem com un circuit ràpid però sempre surten bones marques. Suposo que la méteo i el calendari (la majoria arribem en forma) ha d’influir.

        Per la resta, ja sou tres els que coincidui amb els pros de la BDN Running i aquelles coses que ha de millorar en els següents edicions.

        Salut i força

    • Gràcies, Josep Maria,

      Doncs sí, jo aquest any al final vaig pujar a fer la Mitja de la Garrotxa (molt recomanable: circuit preciós) per canviar una mica d’ambient, i això que a la BDN li tinc molta estima (l’any que ve hi tornarem).

      Dels temes positius, com sempre, molt d’acord amb tu, i crec que guanyen per golejada als negatius.

      Respecte als negatius, crec que tens rao en que tres coles són massa per fer recollida de dorsal i obsequis. Haurien de mirar de posar-ho tot en un punt concret del Màgic com a la Maratest els dies previs.

      Sobre el tema dels dorsals, m’ho van comentar uns companys el matí del dissabte. El tema va ser que ChampionChip va tenir un problema a l’hora d’imprimir-los i no coincidien colors amb calaixos i amb els temps dels corredors. Crec que es van donar compte el mateix dia de repartir els dorsals i ja poc podies fer encara que des de l’organització ho sabien i em van dir que mirarien de solucionar-ho a tots aquells que anessin a consultar-ho. Però si va ser una errada masiva… poc pots arreglar.

      Tema neteja, importantíssim si volem que els veins tinguin una bona imatge de nosaltres. En això s’ha d’anar el més ràpid possible. En muntanya en aquest punt la gent s’ho mira molt més.

      He vist les noves banderoles dels punts quilomètrics en una foto, no em semblaven poc visibles (en alt i color blau) però, clar, no és el mateix vis en una foto que competint. Les pancartes de l’any passat em semblaven perfectes.

      Ara no recordo si aquest model de samarreta té una versió en noies, en cas que siguin del mateix patró que les de la Vila Olímpica sí que ho seria i aniria bé fer una tirada per a noies.

      Salut

  5. Per cert… m’ho han demanat més de tres i de cinc noies… La BDN RUNNING ja és una cursa prou consolidada com per oferir les samarretes en patronatge home / dona… les talla XS d’enguany anaven grans a moltes noies… Després no la poden lluir entrenant per aquests camins de corredors i corredores!

  6. D’acord en tot. Jo no vaig tenir problemes en la recollida de dorsal i bossa, perquè no hi havia gent, però no li veig molt la lògica a haver d’anar a dos llocs diferents.
    Jo tampoc vaig veure els indicadors dels km, fins al 8: vaig veure la part de sota d’una banderola i com que el rellotge em deia que estàvem al 8.1 vaig pensar que potser era allò. Fixant-m’hi, llavors ja vaig veure el 9 i 9.5.

    També vaig flipar que ens haguessin posat (al meu fill, que fa els 10k en 44′, i a mi que els faig sobre els 49′ (ara que hi he fet MMP, 48’23» 🙂 al calaix lila… que tampoc vaig veure a la sortida, però segons la revista era per gent més ràpida. Ens vam posar on ens va semblar, agafant com a referència les llebres de 45 i 50 respectivament, i llestos.
    Venint de la Marató, i basant-me en com vaig quedar després de 9 km rapidets dimarts i 5 molt suaus dissabte, pensava que amb prou feines podia aspirar a 50′, i anava amb la idea de sortit a 5’/km. Però abans del pont em vaig veure anant a 4’50», i vaig pensar que què carai… ja petaré i llavors quan em passi la llebre de 50′ intento seguir-la si puc, o bé m’arrossego com pugui fins el final… Sense estar molt pendent del rellotge, vaig anar clavant els 4’50» amb pocs segons de variació, pensant tota la estona que igual no aguantava… però vaig anar fent i fins i tot vaig apretar (una miqueta) els 3 darrers km.
    Excel·lent avituallament final (tot i que molt lent).

    En resum, bona cursa amb algunes coses millorables, però que no m’han afectat gens (excepte la cua del final)

    • Hola, Xavi,

      Veig que coincidiu en els mateixos punts: recollida de borsa i dorsals en llocs diferents (millor en un sol punt), banderoles (i jo creia que funcionaria, millos les valles/pancartes d’altres anys) i dorsals amb un criteri erroni (fallo a l’hora d’imprimir-los). I en aquest cas fiquem el tema de la cua de l’avituallament.

      Felicitats pel marcón, és un circuit curiós perque, encara sempre m’ha semblat que la pujada de Canyadó / Can Solei i la possibilitat de vent condicionen molt, sempre surten bones marques.

      Salut i ens veiem pels carrers

      • Gràcies!
        El tema banderoles potser funcioni bé, quan ho saps, perquè des de lluny es veuen. Però jo tinc tendència a mirar només els metres que tinc davant i aixeco poc la vista, se’m poden passar fàciment…
        Sí, l’any passat anava a baixar de 50 per primer cop a la vida, però em van faltar aquells 180 m que van tallar (i extrapolar la mitja va ser més «lent» que el ritme al que estava corrent al final). I aquest he fet récord, també…

  7. Bon dia:
    Tornant al tema banderoles senyalitzadores dels punts quilomètrics. Crec que només funcionen si hi ha vent que les obri (en el sentit adequat, clar) o bé si són del tipus que queden desplegades sempre.
    De tota manera, estic convençut que alguna cosa ha passat amb aquesta BDN Running, i crec que s’hauria d’explicar per quedar ben tranquils tots els seus incondicionals, des del tema dels dorsals fins a tot el que té a veure amb la «post-cursa». Vídeos d’arribada a meta molt justets, galeria d’imatges casolana… potser estàvem acostumats a tenir-ho tot en una cursa de mida mitjaneta (2.500 – 3.000 participants) però quan miro vídeos i fotos de 2014 (la meva 1a BDN i la meva 1a cursa… a 6’22») i ho comparo amb la d’aquest 2017 (la meva 4a BDN i la meva cursa 32…a 5’24») no deixo d’entristir-me.
    Salut i kilòmetres!

    • Bona tarda,

      Suposo que aniria millor que les banderoles fosin fixes, a veure si l’any que ve ho poden resoldre. El tema imatges i vídeos no sé si aquests dies aniran pujant més material, no he estat gaire al cas, la veritat. Sempre està bé poder portar-te un record de les curses que fas.

      Salut, josep maria

Los comentarios están cerrados.