Marató de Barcelona 2014: 15 claves del recorrido

15 claves del recorrido de la Marató de Barcelona

Tras abrir en canal el recorrido para ver si podíamos entender el por qué de tanto sufrimiento peor que gratuito (y es que encima apoquinamos inscripción para disfrutar de la tortura), ahora toca hacer un análisis  de las muestras con el fin de hallar las claves que nos permitan salvar el honor en la Marató de Barcelona. Como siempre, una visión muy particular y abierta a modificaciones.

1- ¿Se puede hacer marca? Sí, pero con reservas

Es un circuito de menos a más (aunque en un maratón solo los cracks son capaces de hacer una segunda mitad más rápida que la primera), no es tan rápido como Valencia y Sevilla (por lo que si has corrido éstas a tope te será difícil rebajar tu crono a no ser que estés en muy buena forma), y además te obliga a llegar lo suficientemente entero al final para que Paral·lel no se haga muy cuesta arriba. Olvídate de dar validez a esa fantasía de que la Marató es una doble Mitja de Barcelona, la hermana pequeña evita inteligentemente la mayoría de cuestas empinadas para ofrecer un recorrido rapidísimo. Eso no sucede aquí, la primera parte y el tramo final condicionan bastante el resultado definitivo de tu carrera.

___

2- Hasta el km 7 hay que perder tiempo

Porque es el tramo donde se alcanza el punto máximo de altura, porque tiene varias calles que miran hacía arriba y obligan a regular, y porque salimos todos arremolinados, lo que significa que habrá algún momento de freno/acelerón y de zigzaguear para adelantar a otros participantes. Todo eso son dificultades añadidas y energías de más que vas a gastar casi sin notarlo. Si te salen los tiempos al ritmo medio que te habías propuesto correr es que estás yendo demasiado rápido. Y lo pagarás, probablemente, más tarde.

___

3- La mayor de las tentaciones, en el primer tercio de carrera

Cuando nos toca descender desde Diagonal a Gran Via, y yo lo extendería a todas esas calles sin apenas desnivel hasta que alcanzamos Meridiana, nuestras piernas van a ir muy sueltas, tanto que seguramente nos de por envalentonarnos en exceso y tirar más rápido de lo pactado antes de la carrera. Sarrià, Numancia y Marina (a su paso por la Sagrada Familia) nos pican en el orgullo para que demostremos de que pasta estamos hechos, pero hay que saber frenarse a tiempo (una cosa es recuperar algunos segundos y otra ir a comerse el mundo). Lo dicho, todo lo que reservemos durante estos km serán vidas extras de más que tendremos para salvar luego el tramo más complicado de carrera.

___

4- En Meridiana comprobarás si de verdad andas fino

…Siempre y cuando no hayas petado antes (síntoma inequívoco de que ibas excesivamente rápido o que no te habías preparado lo necesario; lo siento chic@, el maratón es una aventura lo suficientemente importante y seria para tomársela como si fuera un juego de críos…requiere trabajo, sacrificio y determinación). Meridiana es el primer tramo largo en el que comienzan a surgir los problemas, el termómetro definitivo que te indica si vas por el buen camino o te toca sufrir de lo lindo. No significa que por llegar pletórico no te vayas a estampar después con el muro (todo ese éxito lo puedes tirar a la papelera del reciclaje con una serie de malas decisiones posteriores), pero sí que te indica que estás haciendo los deberes correctamente. El alumno progresa adecuadamente.

___

5- Atención con esos minirepechos del copón

Son cortos y en otro contexto parecerían de chiste (el desnivel no es gran cosa), pero a según que altura de la carrera hacen el efecto de un latigazo en tus torturadas piernas. Yo tengo situado cuatro en carrera que me suelen amargar la vida, rompiéndome el ritmo cuando lo que menos conviene es eso, que te metan un golpe de estado a tu zancada arrastrada. Pueden significar la puntilla en un momento crítico, sobre todo el de carrer Litoral (km 33) y la entrada al Passeig St. Joan (km 36).

___

6- Las zonas favorables se atacan según el objetivo

Si vas a por marca estos son los tramos del recorrido donde puedes recuperar esos segundos que te dejarás en las zonas de ascenso (pero siempre corriendo con cabeza, vuelve al punto tres si no te quedó claro). Si tu objetivo es llegar a la meta, sobre todo si debutas, deberías tomártelas como un tramo de descanso previo o posterior a otro más duro.

___

7- Con los avituallamientos no deberías tener problemas 

Salvo que este año me lleven la contraria, puedo decir sin miedo a meter la pata que los avituallamientos de la Marató de Barcelona son un ejemplo a seguir tanto a nivel de organización, extensión de estos, como por el número de voluntarios sirviendo y la facilidad para pillar líquido y alimento. Siempre hay algún punto que vas más justo para agenciarte tus víveres pero por norma general evitas los frenazos bruscos y sles vistoriosos de ellos. Si este año siguen el concepto de la última Mitja de Barcelona, la isotónica en vaso se servirá antes que la botella de agua. A parte de eso, la fruta se suele colocar en bandejas en las mesas y los geles se dan a mano (por lo que a veces es difícil de pillar).

En algunos puntos también encontrarás lavabos y vaselina (recuerdo haberla visto visto servida en una bandeja, algo que no es que sea muy limpio… pero a esas horas como para ponerse delicado). Si comienzas a sufrir rozaduras no te lo pienses dos veces y pasa la mano.

___

8- La primera gran selección, en Diagonal Mar

Aquellos que han sido excesivamente fogosos en la primera parte de la carrera van a comenzar a tener alucinaciones con el espíritu del hombre del mazo justo aquí. No es que técnicamente sea una zona complicada, pero sí es monótona, letal para la mente y con el añadido de que ya las piernas están comenzando su particular calvario. Curiosamente es justo al coronar cerca de la torre Agbar y comenzar el camino de vuelta (por lo que dejamos de pertenecer al grupo de los que llegan para pasar a militar en la envidiada pandilla de los que están de vuelta, un bálsamo para nuestro cerebro) donde comienzan a causar baja algunos corredores, y las pájaras, la ralentización progresiva de ritmos comienza a estar a la orden del día. Tan importante es mantener un ritmo constante como ser consciente de hasta que punto lo podemos aguantar sin sufrir más de la cuenta.

___

9- ¿Por qué es transcendental el tramo del litoral?

Simplemente porque coinciden todos los factores en poco más de 3,5 km: el pavor a que el muro se te caiga encima por el viento, el calor, la humedad, la fatiga física y mental, la soledad de un tramo con poca animación, un repecho puesto por una mente trollesca, el tener la sensación de que la meta aún está demasiado lejos… Vamos, todos los villanos uniendo fuerzas para derribarte, un cóctel que sólo se supera gracias al trabajo de meses preparando con cariño y sacrificio esta carrera. Si has entrenado bien y has corrido de forma inteligente los 30 km previos ten por seguro que lo vas a superar con nota.

___

10- Ahora, si te dan con el mazo activa el Plan B

Que es el de dejarse de objetivos e intentar encontrar el ritmo más cómodo posible para llegar a meta, cruzar la línea de llegada de un maratón es siempre una pequeña gran victoria (para muchos es ya lo máximo). Aunque te invada la rabia por no haberlo conseguido de la forma que tú hubieras deseado superar un momento crítico sin rendirse es una lección que te hará mucho más fuerte de cara a la próxima vez que lo intentes. Piensa que tras superar este tramo llega una de las zonas con más animación de la carrera (el centro de la ciudad), eso siempre ayuda.

___

11-  Hay otro tramo crítico que apenas se nombra…

Pues sí, aunque para la mayoría de corredores consideran que el tramo del litoral es el más dramático de la Marató (y llevan mucha razón) yo no lo puedo desligar de otro igual de determinante (o sea, que se convierte en un combo letal): ni más ni menos que Passeig St. Joan + Ronda St. Pere. Aparecen los calambres (para y estira), las piernas duelen como si estuvieran de parto, nuestro paso cada vez es más arrastrado que de vuelta de una nochevieja, aún estamos lejos de meta (pero ahora la comenzamos a oler), y encima es un tramo con una subida inapreciable pero muy tocapelotas cuando te has cascado ya 36 km.

La suerte es que hay mucha animación en Arc de Triomf y a partir de Urquinaona, pero el tramo del medio es una zona chunga, oscura y agónica que en los momentos más duros invitan a echar el pie a tierra (más).

___

12- …y se supera con piernas, cabeza y orgullo 

Piensa en: 1) Todo lo que te lo has currado (entrenamientos, sacrificios, ilusiones) para llegar hasta aquí (visto así ya no queda casi nada), vale la pena ese último esfuerzo y aún más la recompensa; y 2) Al final de este tramo llega la casilla de salvación en forma de descenso suave donde tomar aire y un avituallamiento para recuperar algo de energía. Superando este tramo la Marató es nuestra.

___

13- ¿Cuando doy por hecho que tengo la carrera en el bolsillo?

Sin duda, al alcanzar Plaça Catalunya, ya lo que queda es bajada y… sí, también hemos de enfrentarnos al temible Paral·lel, pero eso… te lo cuento ahora mismo.

___

14- Derribando mitos (1): El Paral·lel no es lo más cruel

Todos le tenemos una manía especial porque es ese amigo gilipuertas que siempre tira abajo tus ilusiones: acaba chutando el penalti que tú te habías preparado, se queda con el bocado del bocata donde hay toda la chicha, desconecta el videojuego cuando estás a punto de hacerle un fatality mortal, y al final se morrea con la menos fea cuando el pacto no era ese. Y aun así seguimos saliendo de juerga con él.

Pues con el Paral·lel sucede algo parecido, no nos va a amargar más la vida de lo que han hecho otros tramos críticos anteriores, solo nos deja la miel en los labios de logros superiores. El objetivo de cruzar la meta está en nuestras manos y si desfallecemos es porque antes nos habían dado el tiro de gracia pero su efecto no se ha acabado de teatralizar hasta llegar a esta mítica avenida. ¿Cuantas marcas se han escapado por un par de segundos tras atragantarse su interminable recta? Sí, un montón pero sólo porque ya llegábamos allí al límite. Así que si vas muy justo de fuerzas simplemente aminora la marcha todo lo que haga falta (caminar, oye, a veces es mejor que acabar tumbado y con los pies levantados por una asistencia médica).

___

15- Derribando mitos (2): Truco mental para el Paral·lel

Tan fácil como dividir en dos la larguísima recta gracias a las obras que nos obligaran a desviarnos un par de calles por St. Antoni (quien lo iba a decir que acabaría agradeciendo que pusieran Barcelona patas arriba). Piensa que donde vas a sufrir de verdad está justo después de superar ese desvío (pero el público te llevará en volandas), así que el primer km no te parecerá tan duro (tampoco lo era, sencillamente estábamos acojonados).

_______________________________________________________

Recorrido, consejos y algunas cosas más de la  Marató de Barcelona

72 comentarios en “Marató de Barcelona 2014: 15 claves del recorrido

  1. ets un crack,ens veiem el dia 16 ; tenim una cosa guanyada,la marató la disfrutem abans de començar llegint els teus relats.Si el 16 hem de patir ho farem amb un somriure pensant : ja ho deia aquell cabron.
    Gracies i lo de cabron surt pel patiment que consti. Adeu i la meva admiració pel bé que ho expliques tot i els somriures que crec que ens treus a tots.

    • Merci Pep, molt agraït. El que patirà de debó a la Marató seré jo que em sempre em passa el mateix: posso més temps en escriure que en descansar i entrenar. Desprès és quan començo a plorar i…

      Salut..

  2. ya tengo la piel de gallina otra vez. Muy acertado todo lo que dices… yo alargaría hasta el km 8 el conservadurismo inicial.
    Como he tenido 1 maratón de Barcelona «buena» y 2 «malas» me veo reflejado en lo que dices. Recuerdo en Diagonal que me vio mi mujer en la subida y en la bajada ( a la altura de llacuna), y me dijo que mi cara era totalmente diferente (ya ves, debía ser 1km de diferencia)
    Recuerdo que si la Meriadiana se te hace pesada es que vas mal, y si te da por acelerar en la bajada y te clavas en el puente de Gran Vía, más vale que regules en Gran Vía y en Prim
    Y recuerdo la maratón buena, acelerado en el Litoral y en volandas por la zona del centro de Barcelona, apretando dientes en el Paralel
    Lo has clavado David, Felicidades y suerte!

    • Gracias,

      Lo del conservadurismo yo lo alargaría hasta el km 30 si es un debut, luego ya vas experimentando / arriesgando / estampando según tus ambiciones a medida que repites.

      A ver si este año lo clavamos todos.

      Un saludo.

  3. Només demano, que em vagi la meitat de bé que l’any passat en el meu debut…
    m’ho vaig passar tan però tan bé…
    aquest any tinc més entreno, però vaig amb més por 🙁

    • Vas amb més por perquè segurament tens objectius més ambiciosos. Sempre dic el mateix: sense por no hi ha aventura. Aquest neguit és bo per córrer amb seny, aprofita’l!

      Salut i sort.

  4. Guay!!
    Ja hem deixat les molèsties enrere… no vegis.. parant 4 dies!!
    Entre aquest escrit i el dels colors, vaig cada cop veient més clar el que arribarem a patir.
    Aquest text i els dels colors, intentaré tatuar-me’ls al meu cervell i no oblida’ls… Comparant amb la mitja, aquest circuit me’l sé quasi de memòria, crec que sé com afrontar-ho i més o menys vaig recordant els colors. Espero que el 16 no se’m oblidi!
    Enhorabona de nou crack!!

    VA NOIS!!!!!!!!! QUE ÉS EL DIUMENGE DE LA SETMANA QUE VE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (joder no ho semblava!!!)

    • Doncs ara toca cuidar-se al màxim i posar la ment a punt per cumplir l’objectiu. La feina ja està feta, així que… amunt.

      Salut Salva.

  5. Aiiii..quines ganes q tinc ja q de q arribi el 16. Tinc una mescla de i.lusio i de respecte per la cursa q ja no se q mes dir-me. Ahir em vaig anar a fer els km del 29 al 36 aprox. per coneixer a l’enemic… i a veure si trobava al del ‘mazo’, al ‘muro’ o simplement veure q no serà pèr tant 😉
    Gracies David pels consells!!! Els tindrem molt presents!
    Salut i força a tots

    • Per desgràcia l’home del ‘mazo’ nomès surt quan veu que tenim un punt de debilitat, així de covard que és ell. A evure si es presenta al km 1, ja veuràs no te collons.

      Salut i força.

  6. Em sembla molt correcte el ser conservador. Jo soc del que necessita uns 5 km per agafar ritme però havia pensat seguir una llebre que generalment porten ritme constant. La intenció era controlar el ritme doncs no tinc gadgets per fer-ho. Seria millor tirar pel meu compte i começar més fluix?

    És curiosa aquesta barreja i alternança de ganes de fer-la, de por i dubtes. Teòricament està molt clar el ritme que puc portar: més lent que el còmode a la Maratest. Tot i així no paro de palntera-me si no m’equivoco.

    • Si vols anar al ritme que dius (prou conservador, bona idea) jo crec que pots aguantar a la llebre sense cap dificultat. Però jo soc dels que prefereix anar al principi al meu ritme, evitant a tota costa ofegar-me. Desprès si et trobes amb la llebre de forma natural i amb el seu ritme el trobes cómode seguir-la. La primera part, sempre un xic més lent, que fa pujada.

      Salut Jordi, disfruta d’aquest moments d’incertessa!

      • Pep, tenint en compte els resultats de la Maratest i de la Mitja de Terrassa em dòna per un temps teòric de 3:09. Havia pensat anar a per 3:15h. Per tant la mitja és de 4:37. Si puc agafar la llebre de 3:15 me’n aniré amb ella, si no el més correcte seria començar a 4:40-4:45 i intentar velocitat negativa que és el que sempre em fa anar millor (tot i que si he de tirar de lípids al final això hem dòna per una velocitat de 4:46 segons he experimentat). Tampoc vull reduir molt perquè quan ho he intentat se m’han carregat les cames com si anés més depresa i he acabat augmentant el ritme a un que notes còmode. 3:15 és millor marca de la que mai hagués somiat (inicialment pensave més en 3:30-3:45) però tampoc em preocupa fer més o menys. No és marquitis, simplement frenar-me més del que ja faig al principi, si no, surtiré a 4:30 que és còmode durant 25-30 km però em faria patir al final. De fet l’objectiu de cursa és fer-la i gaudir, segon objectiu: velocitat negativa. També són objectius: arribar amb els gels a sobre als km 20 i 30, poder agafar vaselina si en necessito, veure l’aigua per la boca i no pel nas, tenir forces per donar les gràcies als voluntaris als avituallaments i a aquells que t’animen sense coneixer-te 😀

        Tot això és el plantejament. Ja en parlarem després a veure que ha passat doncs és la meva primera.

        • ok, jo penso anar els primers a 5 i a partir del 7 anar baixant, així que crec que el teu ritme em pot fer pupa, buscava company pels primers 25,jejejejejeje, segueixo buscant, que tinguis molta sort.

  7. jo tb estic dels nervis 4 mesos entrenant uns 800 km acumulats , x mi es la primera marato d asfalt…li tinc respecte pero tinc un nose que … que m agradada..vull enfrentarme amb mi mateix i veure com asimilo el patiment i la illussio tot al hora,, poc a poc amb un any he anat progresant i ara estic molt motivat ..vaig apunatrme amb un pensament 4 hores ..pero ara cullons !!! estic per fer 3:30 3:45…a veure com surt
    salut i cames a tots!!!!

    • Aquest neguit previ és una de les millors experiències d’una Maratò. L’incògnita de no saber el que et trobaràs, les ganes de començar ja l’aventura…

      Precaució, per això, amb les ambicions desmesurades. Si estàs per fer 3:30 mira que siguin les cames que de forma natural et facin de guia perquè obsesionar-se amb una marca a la primera es contraproduent (t’ho dic per experiència, ara, m’ho vaig passar de conya)..

      Salut i km!

  8. Genial entrada!!!… Después de hacerla en el 2012 me han venido muchos recuerdos al leerte…sobretodo de esa recta final inacabable por el Paralelo!!!!

    Un abrazo

    • Merci Pancho,

      Paralelo es un martirio, es como la zanahoria del burro: ves la meta a tocar pero, joder, no hay manera de alcanzarla nunca.

      Salud crack.

  9. algú em pot dir perquè tanta esponja ? tanta calor farà ? o és per refrigerar el cos encara que no fagi calor ?

    • Justament per l’ultim que comentes: va molt be per refrigerar el cos. Però l’any passat l’esponja la donaven amb la borsa del corredor i tenies que carregar amb ella tota la cursa (es fa per no deixar tirat al terra tantes i que estigui tot una mica més net). De totes maneres em sembla que hi hauran algunes als punts que indican al plànol.

      Ah, probablemente farà calor a partir de mitja cursa. Si no portes l’esponja a sobre (jo sempre recomano portar el mínim posible de coses) pots fer servir l’aigua de les ampolles dels avituallaments.

      Salut

    • Yo empece ha planificar esta hace dos años, cuando me conformaba con hacer 10 km. Vi pasar la maratón y …

    • Yo estoy comenzando a pensar ya de cara al año que viene (sé que repetiré en la Marató pero esta vez con un planning de carreras y terreno muy diferente), así que no llego hasta ese punto de planificación que tú ya vas manejando. Caso único no sé, pero que es propio de gente que tiene la cabeza muy bien amueblada no me cabe la menor duda.

      Salud Gonzalo, aquí te esperamos!

  10. Pues mira que me leo el punto 11 y me digo para mis adentros «Mírale que majo, en el 36, como al menda el pasado año»… Espero que este año Mr.Mazo se tome el día libre.

  11. A mesura que s’apropen els dies… la inseguretat es va deixant veure. Inseguretat, però tranquil·litat, perquè em plantaré amb més de 600km, entre 600 i 630km, per tant, tinc tranquil·litat d’haver treballat bé. Amb tirada de 30km inclosa.
    Ritme? No en tinc ni idea… Els 30km els vaig fer en 2h45’… Començarem poquet a poc… i a veure què… és la primera… Vull arribar! (no us enganyaré si us dic que vull fer-ho en 4h) però tampoc us enganyo si us dic que, SOBRETOT, vull arribar sa i estalvi; i poder entrar amb la meva nena de 2 anyets… Com al Garmin. Sembla que no però allò tant petit dóna unes forces…També sembla que pesi el doble del que pesa quan l’agafes…
    Companys! A por ello! A por el muro! A pel Paral·lel! I , sobretot, a per les nostres ganes de creure’ns negres, poc a poc i bona lletra!
    Una abraçada

    • Ja es nota el clima pre marató, comença aflorir anhels i pors. Ja m’esteu contagiant, mamons!

      Salut i sort amb el teu gran objectiu.

    • Salva, pobre de mí per donar consells a ningú. L’any passat vaig fer maratest en 2h40′ amb la llebre de 3h45′ i, en acabar, vaig pensar que anava preparat (però no vaig parar atenció que , en acabar-la, no estava per fer 12kms més). A la marató vaig sortir «alegre» i per circumstàncies vàries vaig «petar» (mentalment i això porta a que et faci mal tot)… pensant en fer-la en 3h45′ la vaig fer en 4h08′. (la MMP és 3h54′)
      No vull ficar por, només que sentis les cames i que t’evalues a la tornada de meridiana, anant cap a gran via. Crec que per els temps que fem nosaltres, es el primer punt de patiment (el mur diuen que està als 30kms, però els que la fem en 4h , després de 2h ja comencem a rascar el mur )
      molta sort!!!

      • 1cualquiera!
        Gràcies pels consells; i sí que ets algú; algú que té experiència en marató, cosa que jo, encara no.
        No vaig fer la maratest, vaig fer un entreno de 30km, amb 200m de D+. Em va sortir el temps de 2h43′ (ó 45′). Aquest és, per si el vols mirar: http://www.strava.com/activities/115066632
        No sé com estaré a partir del 31; però sí que sé el que no vull ni he de fer, que és apretar en el km3, p.exemple. El repte és arribar.
        Per arribar, m’he d’escoltar el cos i les cames.
        Sí és cert que quan es porten 25-26km es comença a notar. I vaja, m’aniré avaluant contínuament, va bé portar el rellotge per anar controlant velocitats i mirant els temps que tens pensat per a cada sector. Si als 10km porto 50’… estic mort… prefereixo portar 60′ (o més si cal)…
        A la mitja de BCN em vaig empotrar… em va anar genial que em passés llavors, perquè vaig entendre quantitat de coses.
        A la setmana següent vaig fer els 30km… amb la calma. I els quilòmetres em passaven més ràpid… curiós… Sovint cal fer una passa enrere per fer-ne dues cap al davant.
        Merci pels consells. I quan passi la marató espero poder escriure aquí dient que sóc finisher!
        Salut i i km!!

  12. Dav id, al ser mi primera vez, te cogeré la palabra y a regular hastas el 30K como mínimo, después ya veremos, aunque tengo claro que los ultimos metros seran con la Family, que mucho han tenido que aguantar. Muchas gracias por este blog.

    Nos vemos el 16……..

    • Ahí te quiero ver Josep, corriendo con cabeza, sabiendo que lo importante es llegar y disfrutar del camino a la meta con los tuyos.

      Salud

  13. Yeeeaaahhh!
    La cosa ya va cuesta abajo y sin frenos. Yo soy de los que hacen plan mental de la carrera, y que luego va clavando los pasos hasta que…por un motivo u otro, todo salta por los aires por cualquier puto detalle. Un gel que se te cae, el calor que aprieta, el barro que pesa, el repecho que no aparece en el perfil, el «yo creía que iba bien», la salida en estampida por encima de tus posibilidades, el «no debía haber pasado por el McAuto ayer por la noche»…
    O lo que me ha pasado ahora por mi «tapering» especial…la planta del pie izquierdo a tomar por culo…ya veremos como salimos de esta…

    • Yo soy de intentar de buscar de inmediato el ‘por qué’ nada más avecinarse el cataclismo… y al final no sacar ninguna conclusión en claro (pero si iba bien, si he descansado, si he desayunado lo que toca…).

      Quedan aún más de 10 días, saldremos adelante a pesar de las adversidades. Ánimo!

  14. Salimos de esta, Zúñiga, salimos! Ya verás! Unos mimos, una visita al fisio quizá… pero el 16 estarás dándolo todo por las calles de BCN…!!
    Vamos!!

    • Gracies pels ànims Salva. Sembla que amb gel i antiinflamatoris la cosa va millor. Però es que jo no em puc estar quiet, necessito activitat per estar activat i a punt pel día D.
      Ah, i jo no estaré a corrent la Marató de BCN. Jo participo, el mateix día, a la Marató de la Vall del Congost, Aiguafreda.
      De totes maneres, molta sort i gracies de nou!

  15. Estoy disfrutando enormemente de tus consejos, tanto por lo precisos como por lo divertidos. Gracias y sigue, por favor.

    • El día que consiga uno preciso y divertido haré palmas con las orejas.

      Gracias a ti Eduardo por darle la oportunidad.

      Salud.

  16. David, moltes felicitats, et segueixo des de fa un temps i m’agrada molt el teu blog. Sis plau, continua endavant escrivint perquè ajuda molt a motivar a la gent que et segueix.
    No et conec directament, però justament diumenge passat vaig creuar catifa dels 10km a la mitja d’El Prat davant teu, però desprès vas continuar cap endavant acabant 10 llocs per davant meu…sempre agrada tenir la referència de la gent que vas seguint al blog.
    De debò, gràcies!

    • Gràcies Emili,

      Aquest comentaris animan molt a continuar la feina, nomès en falta que els dies durin un parell d’horetes més que les 24 oficials per poder escriure amb tot el que vull més tranquil·litat. Però no es pot tenir tot el que es vol…

      Salut.

  17. Jo vaig clavar la Maratest en 2h40, com la llebre de 3h45, però dubto que pugués seguir la llebre 12 kms més. A més, després dels 30 tinc una molèstia (petita tendinitis) que em fa dubtar si podré participar el dia 16. Espero que siguin només els nervis propis i que en uns dies hagi quedat enrere, però ja m’ha fet perdre dues setmanes d’entrenament. Sort que és moment de tapering i l’entrenament ja està fet. Si baixo de 4 hores ja seria la hòstia!
    Almenys segur que arribaré amb les cames descansades (tot i que algun dia elíptica hem pogut fer). Només que pugui fer una tiradeta de 10-12kms sense molèsties abans del proper Dimecres ja em considero preparat!
    Quines ganes!!!

    • Sobretot teniu presents en els moments de dubte a la Marató les vostres preferències: Les marques rubriquen una bonica experiència però l’aventura es acabar el trajecte, aquí un pas enrere sempre són dos endavant.

      Salut

  18. I tant! Si acabo per sobre de les 4 hores seguirà sent fantàstic! No deixaré que la marquitis em tregui un moment que ha de ser bonic. A més, em deixaria un pique per una propera! Sempre va bé tenir petits reptes per motivar-se!

  19. Bufffff, que ganas de ponerme en forma y poder sentir todas esas sensaciones! De momento me toca conformarme con Mitjas, espero en 1-2 años poder completar los 42!

    • Todo tiene su tiempo natural (aunque siempre podemos acelerarlo), espero que cuando te toque a ti sea el momento justo para disfrutarlo al máximo.

      Salud.

  20. bé . ja ho tenim aquí, per mi no será només la meva primera marató, sino que será la meva primera cursa, ja veus he començat la casa pel taulat. Llegint tot el que he pogut, he entrenat amb un pla d´aquests que ronda per les págines de running. Ara bé, només em queda un dubte, molt tonto si voleu, si posem que arrivo a plaça España a les 7:45, i que deixo les coses a la taquilla, ¿ no passaré fred mentre espero amb la roba per córrer ? osties no sé si es una pregunta molt estúpida, però entre això i el tema WC (això ja són ordres que ha de donar el meu cos.) és el que em té més intranquil, total, després només em quedaran 42 km i escaig, juas kasi naaaaaaaa.

    • Doncs sí, Pep, la casa per el taulat. Tingues molta cura perquè sempre es demana arribar amb competició al cos per ja saber avans com pot reaccionar a nivells alts d’exigència. Si veus que vas patint molt frena, camina i després tornes a trotar xino xano.

      La pregunta no és gens tonta, és boníssima i necessaria (tant que em va genial per ficar-la dintre d’un article sobre preguntes freqüents en una marató que publicaré en uns dies). Hi ha tres opcions;

      1) Bon calentament i mantenir la temperatura del cos amb saltets i flexionant cames al teu calaix de sortida

      2) Borsa de escombreries que et treus al entrar al calaix

      3) Samarreta vella (la que faries servir com a drap) i te la treus 5 minuts abans de començar la cursa (és un clàssic veure la pluja de samarretes cp un costt i un altre dels calaixos).

      Molt sort.

      • moltes gracies David, ja us diré com anat tot, suposo que el que faré ni és lo ideal ni el comú, així que intentaré explicar la meva experiència.Si em va malament, intentaré també explicar-ho,encara que serà més dificil.

        • I tant que m’interessa. Per això aquest any tornaré a fer un post que va agradar molt l’any passat amb el que podeu parlar de les vostres experiències.

          http://wp.me/pNuBu-Fn

          Miraré aquest any que sigui molt més maco.

        • Pep, menys mal que no has començat amb una ultratrail :D. Molta sort. Aquest matí he rodat i sento dir que Diagonal Mar encara està al seu lloc, no ha desaparegut. Així que cap a munt i cap a baix. Per cert que la línia blava encara no hi és.

          • última cosa,almenys de moment 😉 algú sap com va la aplicació o el que sigui això que ha posat avui els de la marató de seguir amb l smartphone al teu acompanyant. per la meva dona i les nenes, que em farà falta molta ajuda i el cabron del david està per fer menys de 3 horetes, així que ni l’ oloraré. per cert el meu dorsal el 6771 estic en el calaix de 3:30 a 3:45, així que jordi em saludes i em veus, em farà molta gràcia , per cert no només m’ estreno amb la marató sino que després vaig de calçotada , OLE YO !!!! en quina m’ he fotut. jajajajajajajajaja

  21. Primer intento de maraton, unico objetivo oficial terminar ( y en secreto no pasar de las 4h)
    Gracias por estos trucos para hacerlo mas llevadero
    me quedo con esto:
    «si vas muy justo de fuerzas simplemente aminora la marcha todo lo que haga falta (caminar, oye, a veces es mejor que acabar tumbado y con los pies levantados por una asistencia médica).»
    Gracias

    • Buenas Cesar,

      Pues sí, para mí es vital seguir ese paso si te encuentras mal (ir aminorando la marcha y, si hace falta, ponerse a caminar). En mi primer maratón también pasé las de Caín y gracias a ello sólo perdí un par de minutos en lugar de 30.

      Salut y mucha suerte para el domingo.

  22. el tema aquest de seguir els corredors desde l smartphone, sabeu de que va ? per cert , molts nervis, semblo una de les meves filles quan han d’ anar de colonies, burro de mi surto el dissabte i em foto 21 km a 1:34 casi sense voler, joder joder, seguiré conservador i sortiré a 5, pero uffff quines ganes de volar,em queda molt treball mental per contenirme, i això que el David no para de repetir-ho, conserva per després del 32, ho intentaré.Necessitava desfogar-me a cas no m’ entenen.

    • Jjaja, has trobat un bon lloc on fer-ho.

      Sobretot es esencial posar el fre aqquesta setmana, si tens ganes de sortir a córrer i fondre es que estàs en el pun ideal per fer la Marató.

      El tema de la app la veritat és que no li he donat gaire resó perquè no m’interessa: prefereixo està pel que tinc que estar, córrer, i que els meus m’animin fisicament al carrer que atenen el móbil.

      Salut.

      • pero ho dic més que res xq sembla que ells poden saber on soc,imaginava que l’organització mitjançant el xip,posava pel punt km que havies passat
        .Xq sino a que es refereix en això de que els teus acompanyants et puguin seguir ? Osties tiu quina paciencia tens amb tots nosaltres.

        • Si tinc temps (per desgràcia vaig molt de cul) la baixaré i ho comprovaré, però jo crec que donarà el pas per els punts km on hi hagi control de xip (cada 5km), així es poden fer una idea de per on va.

          Salut.

  23. ok,moltes gracies, encara que aplicació en si no ni ha, o almenys aquest matí encara no hi havia, no t’escarrassis que era només curiositat, hauries de montar un xat per podernos desfogar, jajajajaja.

  24. gracies pels consells. Es la meva primera marató i estic nerviós. Tots els dubtes: He entrenat prou? patiré molt? Suposo que és normal. Espero disfrutar al màxim i que no sigui la última…. Sort a totes i tots i molt bona cursa!!!!!!!!!!!

    • Exacte, sense aquests dubtes no seria una auténtica recta final de cara a la Marató. El resultat? El diumenge.

      Molt bona cursa Bernat.

  25. el diumenge pasat vaig fer uns 16 km x la muntanya amb uns 400 positius ..crec ke no em vaig pasar nessesitava correr x muntanya …desde diumenge ke no faig res, la pregunta es ke es fa l ultima setmana..??
    uns diuen res , altres surt un cop o 2 …no se ke fer . dilluns vaig passar x el massatgista … bufffff

    • La setmana de la Marató si vas amb moltes ganes de córrer és que t’has entrenat prou bé. No et farà mal sortir molt suau (pots fins i tot fer un sprint sense mirar el rellotge però sense ofergar-se) i pocs km per testejar el teu cos i desconnectar una mica (corrent s’esvaeixen les pors). Però tocar-se els ous a casa tampoc es una mala estratègia, per a mi la setmana de la cursa ha de ser de desconnexió, arribar fresc mentalment a la línia de sortida.

      Salut David.

    • Si et serveix com a referència: a la meva primera Marató nomès vaig sortir el dissabte a estirar i trotar 20 minuts en tota la setma. Des de allevorens en totes les següents faig dos sortidetes moltsuaus (dimarts/dijous o dimercres/divendres).

      Salut!

  26. Gràcies David aniré a disfrutar al màxim, dins del patiment és clar….

    Sort a tots diumenge

    Bernat

  27. Pingback: Consejos exprés para la Cursa dels Bombers | Blogmaldito Running Pub

  28. Pingback: Guía para el debutante (y el que no) en la Marató de Barcelona | BLOGMALDITO RUNNING PUB

  29. Que grande David. Me estoy empollando todos los artículos para no dejarme nada en el tintero. Y cuando digo todo, es hasta los comentarios! Se aprende mucho de las opiniones y de las estrategias de otros compañeros/as.
    Será mi primera Maratón y como alguien ha dicho en los comentarios, el objetivo es terminar con la cabeza alta, sonriendo y disfrutando… Y por lo bajini y sin que se entere nadie, bajar de las 04.00.00h.
    Tengo una mezcla de nervios, dudas, miedos, euforia y emoción… Un sinvivir! jajajajajaja
    Un abrazo David. Ánimos y duro con tus objetivos!!!

Los comentarios están cerrados.